Comença la teva jornada, estàs davant de la teva llista de pròximes accions i saps el que has de fer: Avui et toca començar per una labor de gran exigència, d’aquelles que requereix concentració i una inversió en temps no menor a dues hores.
La primera hora del matí és quan estàs en millors condicions per dur-la terme però tot i així dubtes. Saps el que has de fer però hi ha quelcom que et tira enrere.
No se si és la falta de recompensa immediata, l’absencia de motivació o la intimidació que et provoca però et dius a tu mateix que potser millor començar per alguna acció menor que et puguis treure de sobre fàcilment i després ja tornaràs al plat principal del menú.
Ens passa a tots. És humà. Prioritzem el més immediat – tancar assumptes – enlloc de demorar la recompensa per obtenir un guany major. Sense adonar-nos-en deixem de fer el que hem de fer per realitzar una activitat menor que ens manté ocupats i genera la sensació de “progrés”.
Mantenir-se ocupat és una forma subtil de procrastinar Click To Tweet
