Arxiu mensual: març de 2010

Lectura: Els numerati

En els últims quinze anys el nombre d’informació generada per cadascun de nosaltres, registrada per algun sistema com transaccions bancaries, historial de productes adquirits en diferents comerços/grans superfícies o l’historial de webs visitades des del nostre navegador, ha augmentat exponencialment. Amb anterioritat la mateixa informació existia, però es perdia al no comptar amb sistemes de recopilació de dades. Avui en dia totes les petites peces d’informació que generem són recol·lectades i analitzades per convertir-les en un mosaic comprensible de qui som. L’objectiu, utilitzar la destil·lació de les dades per tal de crear de patrons de consum, corrents d’opinió i fins i tot estudis d’anàlisi de tendències polítiques.
Les dades són detalls inconnexos i aparentment sense sentit. És la matemàtica, a traves de la cerca de patrons i l’aplicació d’algoritmes la transformadora de dades en informació útil. Cuinar dades i oferir-les per ser interpretades. Un concepte senzill, però amb un nivell de complexitat superlatiu. Les tècniques utilitzades, els àmbits d’aplicació i tots els problemes que es plantegen en el procés són l’objecte central del llibre de Stephen Baker, Los Numerati. El títol fa referència aquells virtuosos de la matemàtica i computació dedicats al estudi i anàlisi de dades.

Continua llegint

Formació sota demanda

Imagina una eina que et permeti obtenir formació sobre un tema determinat. No hem refereixo a Googlejar i obtindre informació i tutorials desde la xarxa, parlo de formació reglada, cursos amb plans d’estudis ben definits, professors i tutors que puguin oferir una guia amb garanties.
Existeixen moltes entitats que ofereixen formació en línea, acadèmies, escoles tècniques i universitats. Totes elles amb els seus cursos, especialitzacions i formació de grau i postgrau. No és això, tot i ser similar. El concepte seria molt més lliure i no implicaria restriccions temporals que lliguin la docència a cursos o semestres. Estem parlant d’una formació més granulada i amb un nivell de personalització respecte l’alumne molt més elevat.

1. Molt més especifica. Formació en alguna vesant tècnica o practica d’una matèria. Cursos per dominar un programari en concret, una assignatura d’una titulació. De cursos de 30 hores, fins a cursos d’un any.
2. Molt més oberta. Per a contractar e iniciar quan i on es vulgui. En línea i sota demanda. Iniciant la formació en el moment de contractar-la o quan es desitgi, sense haver d’esperar a una data d’inici. Sense horaris. Amb l’única excepció de les avaluacions.
3. Amb un major seguiment per l’alumne. Tutories periòdiques. Oferir sistemes d’autoavaluació que permetin corregir exercicis de forma automàtica. Una via de contacte telemàtica amb professors durant tot el període docent.
Actualment les universitats compten amb els OpenCouseWare, portals on ofereixen els materials dels seus cursos de forma gratuïta. Youtube va iniciar – fa uns mesos – la iniciativa EDU, on les universitats obren canals  i penjant classes en línea … Existeixen més iniciatives similars a la xarxa. Crec que es tracta d’un pas previ al plantejat en aquest post. El contingut es troba a la xarxa i el navegant hi accedeix quan li plau.
El concepte és el mateix, donant un pas endavant. El plus al que aporta respecta a iniciatives acuals, és el de posar algú al altre costat. Un receptor a la nostra demanda, que ens orienti, supervisi i validi els nostres coneixements. No estic parlant únicament d’un professor en la matèria, faig referència a una estructura docent que doni suport al demandant i que ofereixi un producte docent amb un reconeixement.
Per donar un exemple molt més concret, m’agradaria parlar d’un dels cavalls de batalla de qualsevol persona avui en dia. L’aprenentatge de l’anglès. Hom pot obtenir una formació que el proveeixi d’una base per entendre i expressar-se en llengua anglesa. En una escola d’idiomes o en les assignatures que cursa a la universitat. Tot i així continuarà sent una gota en mig del mar. Al finalitzar els estudi se’ns presenten dos problemes, el desús del coneixement adquirits, i la falta de coneixements en camps específics. El primer suposa una pèrdua de les habilitats adquirides. La falta de practica continuada deteriora el coneixement adquirit. En segon lloc una base en el llenguatge no ens permet obrir portes del món comercial o acadèmic, fins i tot l’anglès que s’ensenya crea una certa distancia amb l’angloparlant nadiu per la falta de control de les expressions comuns i populars.
La solució en el primer cas seria la contractació d’un servei que permetés la practica continuada, ja sigui de l’anglès parlat, escrit i l’aprofundiment en certes àrees a partir de tutories personalitzades per via telemàtica. Un tutor faria un seguiment i ens recomanaria un seguit de tasques per reforçar i mantenir el coneixement de la llengua. Evidentment, el resultat no serà com viure a Londres , però permetrà frenar-ne l’oblit.
En el segon cas, oferiria cursos d’un nombre específic d’hores, especialitzats en àrees orientades a un perfil més professional. El client/estudiant contractaria un mòdul d’anglès comercial o un mòdul d’anglès per a conversa per fer-ne un ús actiu.
Sembla una fantasia, però mirant enrere també ho semblarien totes les innovacions que Internet ens ha dut en la última dècada. Avui en dia la formació és massa rígida. La formula d’una aula + una matèria + classes amb un horari marcat i un temps determinat de duració, sembla propi del segle 19. Crec que una de les grans canvis que veurem en la pròxima dècada serà una transformació del model educatiu, tant en escoles, universitat, com en la formació al llarg de la vida.

Sobre l’entorn de treball

Hem passo tot el dia davant de la pantalla implementant, revisant i debugant codi. Ara mateix estic dedicat a labors agraïdes que hem fan gaudir de la feina, però també he passat per etapes que m’han fet tastar la part més desagraïda d’aquesta feina. En el present post volia oferir uns comentaris sobre els requisits que hauria de reunir el nostre set de treball. Pot semblar absurd, però l’acondicionament del lloc on passem una part important del dia és cabdal a l’hora de contribuir a augmentar l’atractiu de la feina.

Una aplicació, una migració

Farà cosa d’un any vaig ser convidat per la direcció del departament de desenvolupament de la meva empresa, a participar en unes sessions de treball que se celebren periòdicament i on es treballa sobre la migració de la nostra aplicació comercial a un entorn de desenvolupament sobre la plataforma .NET.
En una primera fase, es va desenvolupat les especificacions del nou sistema i s’ha donat algun primer pas sobre el disseny. En el moment en que hem vaig incorporar, l’equip havia passat a una segona fase. Exploràvem les tecnologies proveïdes per la plataforma .NET amb la intenció d’avaluar quines incorporar a la nostra futura aplicació. Entre les opcions testejades, Silverlight, Windows Comunication Foundation , Windows Workflow Foundation, Aplication Blocks etc… El nostre pla era crear una aplicació pilot, aplicant les mencionades tecnologies i veure fins on es poden desenvolupar dins el futur projecte.
Un procés de migració és llarg i complex, la nostra empresa va començar la fase d’especificacions i planificació fa dos anys. A més és cabdal prendre les decisions adequades, per tal de dotar l’equip de desenvolupament d’un pla de treball i una planificació el més clara possible, així com de les millors eines.

Continua llegint