Arxiu mensual: March de 2010

Posicionament a la xarxa

En un post anterior vaig parlar de l’importaciá del ús dels nous recursos que la xarxa posa a disposició del professional per potenciar la seva presencia a Internet. En les següents línies donarem un pas més per entrar en el nou món professional, on els responsables de RR.HH. van en busca del talent, del que destaca per sobre de la resta. Parlo del posicionament a la xarxa. L’època en que un professional era ben considerat pel seu curriculum o per la posició que ocupava en l’empresa on treballava s’ha acabat. En l’actual societat de la informació, on les distancies són practicament insignificants i les ofertes de feina reven una resposta massiva a través de la xarxa, les nostres habilitats passen a un segon terme. Diferenciar-se de la resta

“Sempre s’ha dit que hem de saber-nos vendre. Ja no n’hi ha prou. Hem de fer que ens comprin”

El primer pas per obtenir punts extra en un procés de selecció és disposar d’una posició a la xarxa. Internet representa una via alternativa per trobar informació sobre una persona per tal de contrastar la informació que entreguem com a currículum o carta de presentació. Posicionament en la xarxa = Indispensable. Ús heu buscat alguna vegada a Google? Si hi apareixeu, en quina posició ho feu? i per a quin motiu?. És important crear contingut i mantenir-lo en moviment per fer-lo apareixer en la primera pàgina de resultats. Per tal d’aconseguir-ho disposem d’eines com xarxes socials i eines per al blogging i el microblogging. LinkedIn, Xing, Viadeo però també xarxes d’ús generalista com Facebook i mySpace per exemple, diuen molt de nosaltres. En el cas d’aquestes últimes estar alerta de no públicar contingut compromes i en cas que aparegui a causa de tercers intentar retirar-lo.
Quan fem referencia a moure el contingut, ens referim a realitzar un manteniment del nostres perfils públics a la xarxa. Publicar amb regularitat al nostre blog, una o dues entrades per semana per exemple. Un blog ens permet presentar-nos com algú que te passió per la seva feina, que hi dedica un afegit a més de les hores de la seva setmana laboral. Si el promocionem adequadament i aconseguim un cert nombre de seguidors podem ser reconeguts com uns entessos en la materia o com a mínim fer escoltar la nostra opinió. Un altra proposta per a un blog professional seria donar a conneixer el nostre treball, a través de la publicació del coneixement adquirit o oferint petites mostres o exemples dels nostres projectes. Si el meu sector és el de la imatge o el so puc oferir alguna petita peça dels meus montatges, si hem dedico la programació alguna petita peça del meu software.
Si utilitzem un servei de microblogging la frequencia d’actualització haurà de ser major i amb un contingut de qualitat, res de comentaris explicant el que estem fent cada 10 minuts, millor oferir contingut relacionat amb la nostra activitat professional, noticies i comentaris sobre el sector o re-difondre posts dels usuaris que seguim. Pel que fa a les nostres Xarxes socials, mantindrem els nostres perfils actualitzants cuidant la forma i contingut. Comptar amb una bona foto és més que recomanable, tot i que només sigui per donar una falsa sensació de proximitat amb l’usuari visitant del perfil.
Una reitereacio de temes ja tractats en anteriors posts, però que serveixen com a primer pas en la creació de la nostra marca personal. Per acabar recopilem punts importants pel nostre posicionament a la xarxa:
1. Tenir presencia en les diferents xarxes socials professionals i d’ús general.
2. Networking. Teixir una xarxa de contactes.
3. Registrar un domini amb el nostre nom. Tot i no comptar encara amb una pàgina personal, ens assegurem   l’adquisició de la nostra marca personal.
4. Crear un blog o pàgina personal per difondre contingut professional sobre la nostra persona.
5. Indispensable dominar la promoció. Com més enllaçat sigui el nostre blog/Web més amunt en el resultats de les cerques apareixerem.
6. Trobar formes complementaries per a difondre contingut. Per exemple, tenir un compte a Twitter i postejar freqüentment sobre la nostra activitat i interessos.
7. Controlar els homolegs. Hi ha algú que es digui com jo i que apareixí en la mateixa cerca? Pot entrar en conflicte amb els meus interessos?

Lectura: Els numerati

En els últims quinze anys el nombre d’informació generada per cadascun de nosaltres, registrada per algun sistema com transaccions bancaries, historial de productes adquirits en diferents comerços/grans superfícies o l’historial de webs visitades des del nostre navegador, ha augmentat exponencialment. Amb anterioritat la mateixa informació existia, però es perdia al no comptar amb sistemes de recopilació de dades. Avui en dia totes les petites peces d’informació que generem són recol·lectades i analitzades per convertir-les en un mosaic comprensible de qui som. L’objectiu, utilitzar la destil·lació de les dades per tal de crear de patrons de consum, corrents d’opinió i fins i tot estudis d’anàlisi de tendències polítiques.
Les dades són detalls inconnexos i aparentment sense sentit. És la matemàtica, a traves de la cerca de patrons i l’aplicació d’algoritmes la transformadora de dades en informació útil. Cuinar dades i oferir-les per ser interpretades. Un concepte senzill, però amb un nivell de complexitat superlatiu. Les tècniques utilitzades, els àmbits d’aplicació i tots els problemes que es plantegen en el procés són l’objecte central del llibre de Stephen Baker, Los Numerati. El títol fa referència aquells virtuosos de la matemàtica i computació dedicats al estudi i anàlisi de dades.

Continua llegint

2.0 Reflexió inicial

El món de la computació, quin món més genial. Sobretot per la gent introvertida. Me’n recordo que una de les coses que hem va fer decantar per la professió de programador va ser aquesta relació mística entre home i maquina… Perdoneu, crec que n’he fet un gra massa. Un obre un blog i als dos dies acaba creient-se Tom Wolf… La imatge del informàtic-programador tancat a casa seva, o en el seu cubicle davant l’ordinador, absort en tasques creativocomputacionals sempre existirà, però darrera el topic sempre hi ha la veritat. En el cas de la programació hi sol haver un equip. Professionals de desenvolupament, de suport, de disseny, la punta del iceberg. La segona onada social són els clients, els nostres amics . El fet social hi és present – sobretot en la informàtica de gestió – és indispensable. El que hom no és pot imaginar és el pes específic del fet social en un sector com aquest.

Continua llegint

Blog heroes

He creat una secció titulada blog heroes, on apareixerà l’últim post dels blogs que segueixo. La meva intenció és d’actualitzar-la periòdicament, no se si trimestral o semestralment, mostrant un màxim de vuit blogs, en funció dels blogs que segueixi amb una major intensitat. Una forma per compartir-ne el contingut. Suposo que la majoria seran coneguts pel públic, però de tant en tant apareixerà alguna petita joia a la que valdrà la pena subscriure’s. 

Microsiervos: Relacionat amb el món de la tecnologia. Postejat per varis autors, ens ofereix contingut relacionat amb diferents àmbits d’aquest món. No és el típic blog on es parla de dispositius, videojocs, món de la computació i els temes de sempre. És variat i ofereix informació sobre temes poc recurrents, el món de l’aviació, seguiment de missions especials, innovacions d’ús domèstic, ecologia, intercalant cites d’autors o usuaris de xarxes socials, petites perles d’enginy i humor. Una amanida variada, densa i fàcil de digerir.
Kirainet. Hector García és un enginyer informàtic que viu al Japó des de el 2004. En la seva bitacora ens relata el seu dia a dia en aquest país, oferint informació sobre diversos aspectes de la societat nipona, la seva experiència d’integració i el xoc cultural que genera. És un blog obert des de fa 5 anys, on es poden trobar posts que sorprenen per la profunditat amb la que tracta temes d’àmbit general com l’economia, o relacionats amb una vessant més personal, com els trets socials que l’han impactat.
Thinkwasabi. Ara mateix tinc una fixació per aquest blog. Berto Pena n’es l’autor. Ens ofereix el una guia per augmentar la nostra productivitat, treballant amb tot el que ens envolta, aplicacions de software, tècniques, metodologies per millorar-la, tot això i més. Un exemple de blog ben fet, ús recomano els screencast que versen sobre l’ utilització d’aplicacions web o d’escriptori i del seu ús eficient o del GTD, mètode utilitzat per a la gestió de tasques. Contingut i disseny potent. Com exemple de l’impacte que m’ha causat, ús explicaré que pràcticament m’ha convençut per a contractar el curs de productivitat -de pagament- que ens ofereix en el blog.

Marc Vidal. Una de les personalitat del blogging al nostre país. Fonamentalment parla d’economia, d’emprenedoria i del món de la web 2.0. Amb un estil contundent, s’ha guanyat el reconeixement dels navegant per dir veritats que ningú diu en veu alta sobre el nostre país.

Bloguismo. Si tens un blog, estas obligat a seguir-lo. Toca els diferents pals del món del blogging, posteig, SEO, recursos per al nostre blog, etc…. Compta amb autors convidats per escriure series de post i toca temes difícils de trobar en altres pàgines similars, com pot ser l’aspecte jurídic d’un blog. Per això i per que tot el que s’hi menciona ho podem aplicar en el nostre blog, l’incloc en la llista.

Vicens Castellano. Popular per la seva aventura televisiva al programa Ajuste de cuentas, on ajuda famílies amb problemes de gestió econòmica. És un coach en educació financera i ens parla sobre el món del diner i de la seva administració, fugint de tecnicismes, amb un llenguatge proper i potser més important, fent pensar.

Formació sota demanda

Imagina una eina que et permeti obtenir formació sobre un tema determinat. No hem refereixo a Googlejar i obtindre informació i tutorials desde la xarxa, parlo de formació reglada, cursos amb plans d’estudis ben definits, professors i tutors que puguin oferir una guia amb garanties.
Existeixen moltes entitats que ofereixen formació en línea, acadèmies, escoles tècniques i universitats. Totes elles amb els seus cursos, especialitzacions i formació de grau i postgrau. No és això, tot i ser similar. El concepte seria molt més lliure i no implicaria restriccions temporals que lliguin la docència a cursos o semestres. Estem parlant d’una formació més granulada i amb un nivell de personalització respecte l’alumne molt més elevat.

1. Molt més especifica. Formació en alguna vesant tècnica o practica d’una matèria. Cursos per dominar un programari en concret, una assignatura d’una titulació. De cursos de 30 hores, fins a cursos d’un any.
2. Molt més oberta. Per a contractar e iniciar quan i on es vulgui. En línea i sota demanda. Iniciant la formació en el moment de contractar-la o quan es desitgi, sense haver d’esperar a una data d’inici. Sense horaris. Amb l’única excepció de les avaluacions.
3. Amb un major seguiment per l’alumne. Tutories periòdiques. Oferir sistemes d’autoavaluació que permetin corregir exercicis de forma automàtica. Una via de contacte telemàtica amb professors durant tot el període docent.
Actualment les universitats compten amb els OpenCouseWare, portals on ofereixen els materials dels seus cursos de forma gratuïta. Youtube va iniciar – fa uns mesos – la iniciativa EDU, on les universitats obren canals  i penjant classes en línea … Existeixen més iniciatives similars a la xarxa. Crec que es tracta d’un pas previ al plantejat en aquest post. El contingut es troba a la xarxa i el navegant hi accedeix quan li plau.
El concepte és el mateix, donant un pas endavant. El plus al que aporta respecta a iniciatives acuals, és el de posar algú al altre costat. Un receptor a la nostra demanda, que ens orienti, supervisi i validi els nostres coneixements. No estic parlant únicament d’un professor en la matèria, faig referència a una estructura docent que doni suport al demandant i que ofereixi un producte docent amb un reconeixement.
Per donar un exemple molt més concret, m’agradaria parlar d’un dels cavalls de batalla de qualsevol persona avui en dia. L’aprenentatge de l’anglès. Hom pot obtenir una formació que el proveeixi d’una base per entendre i expressar-se en llengua anglesa. En una escola d’idiomes o en les assignatures que cursa a la universitat. Tot i així continuarà sent una gota en mig del mar. Al finalitzar els estudi se’ns presenten dos problemes, el desús del coneixement adquirits, i la falta de coneixements en camps específics. El primer suposa una pèrdua de les habilitats adquirides. La falta de practica continuada deteriora el coneixement adquirit. En segon lloc una base en el llenguatge no ens permet obrir portes del món comercial o acadèmic, fins i tot l’anglès que s’ensenya crea una certa distancia amb l’angloparlant nadiu per la falta de control de les expressions comuns i populars.
La solució en el primer cas seria la contractació d’un servei que permetés la practica continuada, ja sigui de l’anglès parlat, escrit i l’aprofundiment en certes àrees a partir de tutories personalitzades per via telemàtica. Un tutor faria un seguiment i ens recomanaria un seguit de tasques per reforçar i mantenir el coneixement de la llengua. Evidentment, el resultat no serà com viure a Londres , però permetrà frenar-ne l’oblit.
En el segon cas, oferiria cursos d’un nombre específic d’hores, especialitzats en àrees orientades a un perfil més professional. El client/estudiant contractaria un mòdul d’anglès comercial o un mòdul d’anglès per a conversa per fer-ne un ús actiu.
Sembla una fantasia, però mirant enrere també ho semblarien totes les innovacions que Internet ens ha dut en la última dècada. Avui en dia la formació és massa rígida. La formula d’una aula + una matèria + classes amb un horari marcat i un temps determinat de duració, sembla propi del segle 19. Crec que una de les grans canvis que veurem en la pròxima dècada serà una transformació del model educatiu, tant en escoles, universitat, com en la formació al llarg de la vida.

Sobre l’entorn de treball

Hem passo tot el dia davant de la pantalla implementant, revisant i debugant codi. Ara mateix estic dedicat a labors agraïdes que hem fan gaudir de la feina, però també he passat per etapes que m’han fet tastar la part més desagraïda d’aquesta feina. En el present post volia oferir uns comentaris sobre els requisits que hauria de reunir el nostre set de treball. Pot semblar absurd, però l’acondicionament del lloc on passem una part important del dia és cabdal a l’hora de contribuir a augmentar l’atractiu de la feina.