Guanyant temps útil

Imatge via Peter Smile sota llicència Creative Commons

Treure-li el màxim partit a la nostra jornada. Aquest és un dels objectius de tot aquell que es dedica a cultivar la seva productivitat. En el blog he parlat de metodologies per gestionar el flux de treball, de crear hàbits per millorar la nostra forma de treballar o viure, d’eines que ens  ajuden a ser més eficients… Avui parlaré sobre de com trobar temps durant el dia. No n’he parlat gaire perquè el considero un tema secundari. No podem crear temps per dedicar-lo als nostres assumptes, però si que podem alliberar-ne, reutilitzar-ne, o descobrir-ne. Un nou post presentat en dues entregues (avui i dijous vinent) per la nova categoria del blog: la Gestió del temps.

Treballo en dos línies diferents amb la intenció de guanyar minuts per usar-los d’una forma activa. La primera, presentada en a continuació, fa referència a utilitzar forats del nostre dia a dia que no aprofitem, o que no els percebem com a temps útil. La segona explora la possibilitat de examinar la nostra rutina i modificar-la per fer-la més eficient, aconseguint economitzar temps. Una segona part del assumpte més relacionada amb la simplificació, sobre la qual podreu llegir proper dijous.

Aprofita els forats de la teva jornada, aprofita la teva hora de dinar. L’hora de dinar, o tots aquells temps morts que per temes logístics ens obliguen  a entrar en  una situació de standby. Jo treballo lluny de casa, dino fora i em sobren 45 minuts cada mig dia. Enlloc de passar-los al bar, o xerrant amb un company (el que no pots abandonar totalment, la sociabilització és un hàbit productiu), em dedico a llegir. La meva hora de lectura s’ha traspassat al migdia, alliberant part de la meva tarda. Fa temps en Berto Pena va escriure sobre el tema al seu blog, proposant 25 coses útils que es poden fer durant aquest moment del dia.

Un hàbit que ens pot fer guanyar temps i qualitat de treball és el d’aixecar-nos d’hora, avançar l’alarma del despertador perquè puguem tenir una hora més abans de començar la nostra jornada. Focalitzarem en els nostres assumptes al 100%, estarem sols, tranquils i completament frescs per rendir al màxim. Un hàbit productiu que tota la gent eficient practica. Val la pena només pel simple fet de tenir més temps per esmorzar tranquil, quelcom que marcarà la resta de la teva jornada. Si no et convenç la idea pensa en el següent: A que dediques les dues últimes hores del dia?, és tan important?  No pots avançar l’hora d’anar a dormir ni una mica?

Deixar forats dins del teu horari i no omplir-los. Em refereixo a una o dues hores  en la que no programem res, cap feina, ni les reservem per imprevistos, ni per cap tipus de qüestió. A l’hora de treballar ho considerarem com una tasca inamovible. La intenció és que la llei de Parkinson segueixi el seu curs i adaptem els  nostres recursos – temps, atenció i energia – a acabar les tasques a realitzar dins del temps del que disposem. De que ens servirà aquest buit dins de la nostra jornada si no hi tenim cap activitat? La intenció és dedicar el temps a una tasca radicalment diferent a les que estem fent en aquell moment. Jo utilitzo aquesta tècnica els dies especialment atapeïts, em guardo una hora per desconnectar, per passejar, per xerrar amb amics o per deixar corre la meva creativitat… Altres utilitats que li pots donar és com a mesura de correcció, per revisar els  teus projectes, treure’t de sobre temes pendents, o ficar-te al corrent amb temes endarrerits etc.. Sembla absurd però és quelcom que funciona.

Són tres trucs que et permeten esprémer el dia a fons. La segona part del post que publicaré el proper dijous parlarà de com podem simplificar el nostre planning d’activitats per dedicar-nos al que realment ens importa de veritat, deixant de banda totes aquelles tasques que realitzem per compromís. Però abans d’això us convido a que feu la vostra aportació, de ben segur que teniu els vostres propis trucs per guanyar temps, posem-los en comú? Com sempre els comentaris del post i el meu twitter @davidtorne, estan a la vostra disposició.