Per un canvi de cultura productiva

Fa temps que volia escriure sobre el concepte de cultura productiva i si em permeteu avui canviaré els meus post pràctics per quelcom que s’atansa més a l’assaig i l’opinió.  Una cosa és la productivitat personal, a dins de la qual desenvolupem una sèrie d’hàbits i integrem mètodes que ens permeten ser més eficients en la nostra vida diària. Sintetitzant podem dir que racionalitzen la nostra activitat permetent-nos recuperar el control.  La cultura productiva va més enllà, ja no és cosa del individu sinó del col·lectiu, com s’integren i es transmeten les diferents capacitats de cadascú entre el grup per crear una forma de treballar, de produir i de viure amb trets comuns i distintius.

Imatge via lululemon athletica sota llicència Creative Commons

Una premissa que serveix tant per les bones com per les males practiques, adoptades, transmeses i popularitzades fins a formar part del nostre ideari col·lectiu. En les següents línies parlo de certs aspectes que ajuden a configurar una nova cultura productiva.

Primer apuntar el nostre punt de partida. Com mencionava la setmana passada encara vivim en un entorn productiu rígid en el qual es valora per sobre de tot el presencialisme i les hores treballades. Vuit hores o més a la oficina, de dilluns a divendres et converteix en un bon treballador… Des del prisma de la productivitat personal hom ha après que el realment important són els resultats.

Entenc que existeix una resistència al canvi, si estem treballant de la mateixa manera des de fa anys i ens va bé, perquè canviar? El canvi tecnològic ens ha dut noves formes de treballar i de relacionar-nos, flexibilitzant la comunicació i els processos. És possible que no treballis en l’àmbit de les TIC però ben segur que les utilitzes i t’han canviat, productiva y socialment. Són canvis de tal profunditat que és inútil oferir resistència, encara que rebutgis el nou t’acabarà arrossegaran.

Amb la nova concepció de la productivitat i de com realitzar la nostra feina passa quelcom similar, la rigidesa i l’estabilitat estan sent gradualment substituïdes per la flexibilitat i noves formes d’organització – com les xarxes de professionals – que ja no estan subjectes a un contracte amb un import establer. En un marc diferent regeixen normes diferents.

El primer gran canvi és l’arribada del objectiu com a guia en la nostra feina.  Un canvi de paradigma on ja no és tan important administrar el temps  complint amb un quota d’hores, que planificar i distribuir el treball per arribar a una meta. Que fem quan acabem  els nostres temes prioritaris? Buscar-ne d’altres per omplir el que ens queda de jornada. Imagina’t  treballar en un entorn que en una situació així et permetés passar a assumptes personals que has d’atendre. Passem del estar X hores en un lloc determinat a aconseguir que les coses es facin.

Transformaria completament la nostra forma de viure la feina. Es crea un ambient propici per focalitzar en els problemes a resoldre, per  interessar-se en com planificar i organitzar-se millor, tot  per una simple qüestió d’incentius: Quan millor treballis més rendiment podràs treure al teu temps (no el temps que treballes per l’empresa).  Passem de viure d’una forma passiva, reaccionant davant els problemes que sorgeixen, a una més proactiva.  M’atreviria a dir que seriem més conscients de les nostres responsabilitats i del que impliquen els nostres compromisos.

El realment important és el traspàs del control del treball i de les responsabilitats al individu, per que sigui ell el que s’organitzi obtenint el màxim rendiment. No tothom pot assumir de bones a primeres un canvi així, es necessita un procés formatiu i d’adaptació perquè no acabi en drama.

En un altre grau resta la implantació en el món de la educació. És aquí on es donaria el gran salt.  Convertir les tècniques d’organització i productivitat personal en part del programa formatiu. Quan vaig començar a implantar GTD, el fet de percebre una millora immediata va motivar que creixes el meu ànim per fer quelcom més, per ser més assertiu a l’hora de treballar, per no fer coses en va. Quelcom aplicable a tothom, una percepció que podria potenciar l’interès pels treball que realitzen els estudiants a l’escola.

No ensenyem tècniques d’estudi? Perquè no podem ensenyar tècniques d’organització?, ensenyar a focalitzar, transmetre el compromís que representa el treball per un mateix i amb els altres. És tracta d’educar als que vindran per que sàpiguen prioritzar el que és important en cada moment, i no em refereixo només al treball, per que siguin eficients i no es vegin ofegats per l’activitat acabant en l’estrès i l’ansietat. Ensenyar-los i ajudar-los a obtenir una millor qualitat de vida.

Per mi productivitat personal és guanyar qualitat de vida  a través d’un compromís real amb els assumptes d’un mateix. Soc realista i tot i saber que hi ha molta gent interessada en el tema a dia d’avui el canvi que cerquem encara no s’està traslladant a un nivell corporatiu.

M’agradaria que m’ajudéssiu a trobar els inconvenients que impedeixen que hi hagi aquest canvi de cultura productiva, enumerem-los i parlem sobre ells. Creieu que es pot implantar a l’escola aquest tipus de formació? Que impedeix a la vostra empresa treballar per objectius? Quins inconvenients veieu en una organització que treballi tal i com esmenta el post? Perquè aquesta resistència a flexibilitzar el lloc de treball?

Podem seguir parlant de productivitat personal des del 2.0, em pots trobar a twitter @davidtorne, o a Google+.

Pots fer-me arribar els teus dubtes sobre GTD, Evernote o qualsevol tema relacionat amb la productivitat personal a través de Qüestiona’m