Aquesta entrada també està disponible en: Español

Com dibuixar una línia entre lo professional i lo personal. Cal fer-ho com a via per millorar el rendiment en cadascun d’aquest àmbits, per viure’ls plenament, gaudir de temps i resultats de qualitat.

Et diuen els ‘popes’ de Getting Things Done (GTD) que no s’ha de diferenciar entre els assumptes personals i professionals. Si quan surts de l’oficina – o de casa – no deixes enrere els problemes perquè necessites dos entorns diferents per gestionar les dues esferes de la teva vida?

Si un no sap segmentar la seva jornada sens dubte acabarà malament.

Quan dic segmentar em refereixo a aïllar els assumptes professionals dels personals, deixar-los de banda quan estàs a casa i a l’inversa, deixar els problemes personals abans d’entrar en el teu lloc de treball.

Tots coneixem la teoria però a la pràctica no funciona mai així. La línea entre personal i professional s’esvaeix en la vida real. T’endus els problemes personals a la feina i a l’inrevés.

El teu sistema de llistes

Registres les teves accions en un sistema de llistes, segons GTD, amb la voluntat de combinar les accions i els projectes personals i professionals. Tot i així disposes del recurs dels contexts.

Els context són subllistes dins de les llistes, associant l’acció a una eina, un entorn o una persona de la qual depenen. @Ordinador@Joan @Oficina…

S’acostuma a tenir context per la vida professional i per la vida personal. És una de les formes per organitzar la divisió personal/professional.

Una altra, complementaria o alternativa, és crear projectes pels assumptes personals i per professionals intentant que no es combinin.

Si disposes d’una App o un sistema de llistes que permeti consultar les accions per context o projecte, tens recursos per filtrar segons si estàs a casa o a la feina.

Un compromís personal

Quantes vegades hom, o don, continua treballant – o pensant – en els seus assumptes professionals quan és a casa? Molts cops perquè no ho pot evitar, però altres perquè pensa que dedicant una mica d’atenció extra ajudarà a resoldre l’assumpte.

Si aquest és el cas tens molt més a perdre que ha guanyar. Deixar entrar lo professional dins del temps personal sense una raó de pes només serveix per embrutar el nostre temps d’oci i descans.

No recarregar, no desconnectar, per tornar a treballar amb unes condicions que no són les que haurien de ser.

Disminueix el teu temps de qualitat. De la mateixa manera barrejar assumptes personals amb professionals redueix el teu focus i la teva capacitat d’execució.

Cal un compromís per no dur el professional al personal – i a l’inversa – i més enllà d’una declaració, calen mesures per fer les coses diferents.

Necessites una vida personal

Sembla evident però per viure el teu temps d’oci necessites tres coses. Primer disposar de temps d’oci, segon activitats per omplir-lo que et facin gaudir i et permetin desconnectar i per últim gent amb qui compartir-les.

Sembla evident però no ho és. Hem omplert la nostra vida de gadgets, amb distraccions buides, poc rellevants i hem deixat de banda totes aquelles activitat que impliquen contacte amb altres persones i amb la natura. Ens hem desconnectat dels altres.

De la mateixa manera que tens el teu cercle d’amics crea el teu set-up d’activitats. Dedicar-t’hi et dona la oportunitat d’accedir a temps de qualitat, a desconnexió.

Una cosa és com organitzes les teves accions i projectes i una altra com vius la teva vida.

Les accions personals i professionals han de conviure en un mateix sistema per estar accessibles des del mateix lloc. Una altra cosa és la necessitat de dibuixar una línea ben marcada entre aquests dos àmbits de la vida.

Per fer-ho cal comprendre els avantatges i el seu propòsit. Com augmenta el teu temps de qualitat en el lleure i el teu focus en la feina. La dedicació i la profunditat amb la que vius cada moment augmenta, desapareix la dispersió típica al barrejar assumptes professionals i personals…

No només és proposar-s’ho. Cal construir barreres que t’impedeixin la barreja. No només amb intencions sinó reforçant l’espai més dèbil, l’espai dedicat a l’oci, omplint-lo de contingut i d’activitat amb entitat pròpia.

Photo by Anika Huizinga on Unsplash