Falses creences i GTD

Aquesta entrada també està disponible en: Español

GTD és un sistema que ajuda a respondre la pregunta “que és el següent que he de fer ?”, a centrar l’atenció en segments d’activitat concrets i dividir la vida en àrees d’atenció. Organitzar per fer millor, no per ofegar-nos en un mar de normes i pautes.

La veritat és que al llarg dels anys he anat creant una sèrie de falses creences sorgides de suposicions, ja saps, allò d’omplir buits amb una explicació que a tu et sembla conseqüent i lògica però no te perquè ser correcta.

Estructurar l'activitat ha de millorar l'eficàcia sense ofegar-nos en normes i pautes – @davidtorne Click To Tweet

Esgotar les accions d’un context

“Quan em centri en un context he de treballar-hi fins esgotar totes les accions”

Un context és un subconjunt d’accions de la meva llista de pròximes accions que comparteixen el lloc o el recurs necessari per ser realitzades

La premissa és la de treballar-hi fins esgotar totes les accions que conté. A la pràctica és una falsa creença, abans m’esgoto jo que el context en qüestió ;-)

Resulta difícil esgotar context amb accions d’alta energia i altres de mitja o baixa. Les més exigents t’esgoten i acabes veien la resta com quelcom irrellevant. Necessites un descans i molt probablement passar a una altra cosa.

Es tracta de refinar el filtrat de les teva llista de pròximes accions. Filtrar pel criteri d’energia i realitzar un segon filtrat per context. O al revés.

El treballador del coneixement, en molts casos conegut com oficinista, passa la seva jornada davant una pantalla, consumint lentament la seva energia i capacitat d’atenció. Li cal saber quan parar per prendre’s un respir.

Descans. Com i quan prendre’s una pausa

Una frontera inconscient entre personal i professional

“GTD és un sistema per gestionar la teva activitat ja sigui personal o professional però a la teva llista només hi ha activitat professional”

Si però no. Entenc el concepte, el comparteixo però no el duc a la pràctica. Potser hi ha activitat personal però és anecdòtica. De veritat tota la meva activitat passa per les safates d’entrada i el meu sistema de llistes?

De la mateixa manera que estructurem l’activitat professional no podem estructurar l’oci o l’activitat familiar?

Facilethings, l’aplicació que utilitzo per gestionar el meu sistema de llista, compta amb un gràfic on un pot veure el percentatge de les accions ateses segons les àrees de responsabilitat.

Entenem el concepte àrea de responsabilitat com cadascun dels espais d’activitat que requereix atenció però no sabem per a que utilitzar-les més enllà d’una etiqueta més per projectes i accions.

“Etiquetar projectes i accions amb l’àrea de responsabilitat pot servir per avaluar l’equilibri i el correcte balanç de la nostra vida”

És un nivell més d’etiquetat d’accions i projectes, útil si comptes amb un sistema que et permeti accedir a estadístiques del que fas sense augmentar en excés el cost d’etiquetar/processar/transformar cada acció.

Si no comptes el amb un programari que ho permeti fer de forma àgil, obtenint totalització de quan dediques a fer que, millor deixa-ho. L’esforç que hauries d’invertir no val la pena.

Al donar un cop d’ull al gràfic m’adono de si prospera la meva intenció d’organitzar el meu oci i els meus assumptes personals.

GTD no s’ha d’adaptar a tu, tu t’has d’adaptar a GTD

“He d’aplicar el sistema (GTD) al peu de la lletra per obtenir resultats i fer que funcioni”

Has d’aplicar els 5 passos del sistema i les bases del mateix sense “innovar”. El nucli del sistema és el que és i s’ha de respectar.

Això inclou el sistema de llistes, com fer correctament cadascun dels 5 passos i gestionar el flux de treball. A partir d’aquí existeix un espai, un marge que cadascun de nosaltres ha d’aprendre a delimitar, a entendre i omplir amb els seus propis recursos.

El marge del que parlo és el “com” adaptem GTD a les nostres particularitats.

Tots tenim feines i responsabilitats personals diferents o diferents preferències a l’hora de fer les coses (preferències per eines, recursos, emplaçaments on treballar, bioritmes…).

Des d’escollir una eina per implementar al teu sistema, una forma per capturar en cada moment, a decidir en quin moment i com faràs la teva revisió setmanal passant per saber en quin moment del dia tens un major nivell d’energia per afrontar les accions més exigents o com començar la teva jornada.

És tant evident com difícil d’entendre. Durant molt temps el sistema no acaba de funcionar de forma fluida i és perquè no s’ha acomodat a la teva forma de funcionar.

Són falses creences. Conclusions equivocades a les que un arriba desprès de no acabar d’entendre o de “complementar” a la seva manera algun angle mort del sistema. Més enllà de llegir blocs sobre GTD va bé tornar al llibre de David Allen, fer una relectura i usar-lo com a referència.

Quan tinguis temps – i ganes – és una opció per apuntalar el teu coneixement sobre el tema

Photo by Catalin Dragu on Unsplash