Aquesta entrada també està disponible en: Español
La fragmentació de l’atenció, els mecanismes per recuperar-la i la nostra relació amb la tecnologia han desplaçat els temes habituals del blog a un segon terme (GTD, sistemes, gestió objectius…)
És un tema que em preocupa com feia temps que no em preocupava cap assumpte dins de l’efectivitat personal. Potser perquè l’estic vivint en primera persona, veig com em costa cada cop més fer coses tant convencionals com llegir, escriure posts pel blog o dedicar-me només a una sola cosa quan estic treballant amb l’ordinador…
L’altre gran tema és la relació que tenim avui en dia amb la tecnologia i com ens deshumanitza. Deixem de banda viure experiències reals, estar cara a cara amb altres persones per compartir per passar a fer-ho amagats darrera d’un dispositiu i un avatar.
Mai havíem tingut tants recursos per comunicar-nos però cada cop estem més lluny els uns dels altres – @davidtorne Click To TweetVaig començar l’any parlant dels meus objectius, de com s’havia torçat l’any passat i sobre com pretenia redreçar-ho. Vaig parlar de formació, de reciclar-me com a professional, d’un pla ben pautat per introduir-me a noves tecnologies com el blockchain o el Machine Learning. En que ha acabat tot això?
No diré que se n’ha anat a l’aigua però si que hi ha hagut gir inesperat. Més que imprevistos he viscut un canvi de valors y per tant també de prioritats.
Em sembla interessant comentar-vos com s’ha anat gestant la transformació. Que ha succeït per canviar la determinació per assolir uns objectius i per moure el centre de gravetat en la temàtica del blog.
Formar-se per fer no tant sols per saber
Un dels meus anhels era reciclar-me com a programador. És com les coses es precipiten a vegades.
Hi ha companys que deixen l’empresa i les seves responsabilitats s’han de redistribuir entre la resta. Quan es va produir la última marxa vaig entrar a formar part d’un equip on es treballa amb una nova tecnologia.
Llavors no ho sabia però aviat trobaria tota l’emoció que necessitava. No només es tractava de treballar amb recursos diferents, també treballar d’una forma diferent, el que suposava un malt de cap addicional i no previst.
El meu cap va fer una reflexió que va canviar la meva forma de veure les coses: “Fer formació per fer formació no te cap sentit”. Et formes amb una finalitat real, no tant sols per acumular coneixement i habilitats.
Canalitzar els interessos
El coneixement sempre te valor, si a més el pots utilitzar per millorar la teva vida, té impacte – @davidtorne Click To TweetOn ha quedat el pla d’introduir-me en noves tecnologies? Doncs l’he reubicat, ha passat de ser un objectiu a ser un interès.
Deixo de banda el pla predefinit per assolir un objectiu i obtenir fites intermèdies canviant-ho per quelcom més agradable i pausat. Un pla de lectures i cursos breus per anar entrant-hi poc a poc.
Queda la sensació amarga de no ser capaç de dur fins al final el “pla mestre” dissenyat a principi d’any i els dubtes sobre si existia un compromís real.
Omplir la meva vida amb sentit
Llegir és important per mi. És la font de noves idees i de canvis de mentalitat. Un no canvia la forma de fer i de ser per llegir un llibre però la lectura ajuda a connectar punts, a teixir una visió sobre un tema, o un aspecte de la pròpia vida, connectant noves amb les velles idees creant així una nova visió.
Això és el que m’ha succeït al llegir els llibres de Carl Newport, Deep Work i Digital Minimalism, m’ha permès verbalitzar el problema que suposa l’ús continuat de la tecnologia com a via d’entreteniment i d’evasió.
Els serveis d’streaming de vídeo, música o jocs ocupen cada cop més el nostre temps. La relació a través de serveis de missatgeria o per altres mitjans similars, substitueix la comunicació en persona.
Tot això transforma les relacions amb els demès. Les torna més superficial i ens roba part del sentit de la nostra existència. Se que això últim és molt gros però les relacions rellevants amb altres persones són una part fonamental per donar sentit a la nostra vida.
Treballar deliberadament quan s’ha de treballar i cercar un oci centrat en experiències reals, i en relacions cara a cara amb altres persones.
Quan fa tant temps que vius dins de la bombolla digital saltar a fora és quelcom dur.
Ansietat
Des de fa anys pateixo un trastorn d’ansietat.
La primera setmana de gener d’aquest any em van donar d’alta i vaig aguantar 4 mesos fins a tornar a recaure. Els professionals que m’acompanyen m’han fet entendre que el meu gran problema és el meu estil de vida amb un oci passiu i poca interacció social (Us sona el tema?).
Experimentar les conseqüències negatives de la falta de socialització és l’empenta definitiva per canviar de prioritats. Intentaré trobar les vies per compartir, experimentar i viure en primera persona. Ja no és un objectiu és una necessitat.
–
Que canviïn els temes no vol dir que abandoni coses com GTD, els hàbits o parlar d’alguna eina destacada, el que canviarà serà el fons amb el que en parlo.
Espero no haver-vos marejat massa amb les meves mogudes però he trobat interessant parlar-ne per mostrar com ha anat el procés. Això és un blog sobre efectivitat, però un blog personal sobre efectivitat ;-)
Espero que a partir del setembre pugui aportar una nova onada de frescor parlant sobre gestió de l’atenció, sobre crear una relació assertiva amb la tecnologia i en crear oci de qualitat.
Bones vacances a tots i fins al setembre vinent.
Photo by Ross Findon on Unsplash
