Les TIC i els canvis en l’educació

El post d’avui és un repàs dels diferents canvis que en els ultimes deu – quinze anys han anat entrant  la Universitat, pel que fa a les TIC. He cregut important fer-lo per intentar percebre – a través de la descripció de tres canvis – el grau de metamorfosi que ha tingut l’ensenyament, com han canviat els recursos i el mitja, i com això canvia les relacions entre els diferents actors del procés educatiu. Important també per intentar entreveure quins són els canvis que s’incorporaran en un futur no molt llunya en el territori de l’educació secundaria i primària, tot i que això ho deixem per un segon post sobre la matèria. Poc a  poc i gracies a iniciatives com les comentades a continuació, l’educació i l’aprenentatge surten de l’aula, i passen a ocupar un lloc en el nostre dia a dia sense que això representi una restricció per nosaltres. Eines per canvia la nostra percepció de la formació, com a part de la nostra vida actual, no com una etapa que ja hem tancat.

Fa quinze anys va néixer la UOC, la que havia de ser la universitat a distancia de Catalunya. El paradigma ha acabat sent diferent a l’UNED, referent més proper –com a mínim geogràficament – pel model lectiu proposat. La gran diferencia va ser el fet de basar la docència en una plataforma telemàtica, un campus virtual, on els membres de la universitat, alumnes, professors, i  personal d’administració, es validarien en un entorn web, i realitzarien la part del seu treball que implica contacte amb la comunitat a través d’ell. Es deixava enrere el paradigma tradicional d’educació a distancia, on l’alumne estudiava desconnectat de la comunitat, planificant ell mateix la seva feina, sense rebre feedback de l’estament acadèmic.

Els campus virtuals s’han anat implantant pràcticament en totes les universitats. Un entorn virtual en una universitat presencial, obre un nou camp de treball per permetre a la comunitat mantenir un contacte asíncron. No cal coincidir en un mateix moment, en un mateix lloc, per a desenvolupar qualsevol activitat. Alumnes i professors poden incrementen el grau de contacte i seguiment, aprofitant millor el temps a través de fòrums, bústies de mail etc… Una via per distribuir en format digital –reduint el cost del material-, continguts i referències necessaris per l’assignatura, evitant els problemes clàssics per fer arribar els materials als alumnes. Ex: Distribuir un dossier imprès a una classe de 200 alumnes, o penjar un arxiu pdf en una aula virtual. No hi ha punt de comparació.

Una tendència cada cop més pronunciada. No vull dir que els campus presencials desapareguin, ni pensaments, però si que la comunitat virtual es veurà reforçada per tal d’oferir nous serveis, com tutories telemàtiques, seguiment a distancia d’alumnes que cursen assignatures a l’estranger, o l‘ampliació de formació – sobretot de postgrau- a distancia, degut als avantatges que comporta per tots aquells que ja estiguin treballant etc…

Algunes prestigioses universitats han començat a alliberar els seus materials, oferint-los en les seves pàgines web al públic en general, sense registrar-se en la pàgina, ni cap requisit. Ja no queden restringits a la comunitat universitària, altres col·lectius, com empreses, organitzacions governamentals, sense ànim de lucre, o particulars. No tant sols per utilitzar el contingut, ni tornar-lo a distribuir, reconeixent-ne l’autoria, també incorporant-lo a treballs o materials propis.

Enriquiment per la comunitat educativa. Compartir continguts i permeten-ne la modificació, equival a la seva futura millora. Ho podríem anomenar efecte Wikipedia. Un cop l’autor original publica la primera versió, aquesta entre en un cicle de revisió, millora, i publicació de la nova versió, de forma continua. El que abans era contingut tancat, actualitzable com a molt d’un curs a un altre, ara passa a ser un contingut viu i en continu moviment, modificable en temps real. Els materials seran corregits, ampliats i actualitzats amb les últimes novetats. La millora és exponencial, mentre que els costos de producció i manteniment es redueixen.

Les iniciatives per difondre contingut educatiu no es restringeixen únicament al món dels materials educatius. Gracies a la banda ampla l’imatge i el multimèdia augmenten la seva presencia, també al món de la docència.  Per il·lustrar-ho, comentar dues vies per difondre contingut i publicitar la universitat. Youtube EDU és un projecte del portal de vídeos per streaming, on es permet la publicació de classes universitàries de tot tipus d’assignatures. Els vídeos es divideixen temàticament i cada universitat compta amb el seu canal. L’altre exemple, en la mateixa línea però deixant enrere el suport web i passant al suport mòbil o escriptori, són els vídeos i arxius de àudio difosos pels canals de les universitat a iTunes per difondre contingut i activitats realitzades a les facultats. A diferencia de Youtube es distribueix el contingut per ser reproduït en qualsevol plataforma, en un ordinador o dispositiu mòbil. En els dos casos es tracta d’aprofitar vies de difusió molt populars en quan al oci per difondre coneixement i cultura. Trencant la percepció que l’educaci

ó és quelcom restringit a les aules.

L’ultima esglaó de l’escala. Consolidant-se com a mitja per compartir experiència i recursos en àmbits com el personal i el professional, en l’àmbit educatiu han començat introduint-se a partir de les xarxes alumini de diferents universitats, on antics alumnes de diverses promocions poden mantenir contacte amb els seus companys i professors, formant una base solida per a futurs projectes professionals. Serà interessant com en una segona fase s’integra la xarxa social en el campus virtual, permeten al alumne crear una xarxa de contactes per acumular capital social, per desenvolupar dins de l’àmbit de la universitat, o potenciar les seves fonts de recursos permetent crear grups d’estudiants dins del campus amb interessos acadèmics o fins i tot incorporar contactes de fora de l’esfera universitària, convidats per professors o estudiants, usuaris del sistema, convidant-los a participar i aportar valor a l’entorn.

En els propers cinc anys serem testimonis de canvis importants a l’hora d’aplicar les novetats de les TIC al món de l’educació. El post comenta tres canvis que estan consolidats, i que des d’una certa perspectiva, semblen passos naturals en l’evolució de la docència. Ja sigui pels avantatgés que comporten, arribar a un major públic rebassant barreres com la ubicació i el temps dedicat a l’estudi, o la reducció de costos econòmics. Podem considerar-los força previsibles, però estic segur que en els propers cinc anys s’accelerarà notablement l’aplicació de les innovacions en les TIC dins del marc educatiu, canviant-ne la imatge que en tenim avui en dia. Pot ser que anem cap a una educació més còmoda, en quan a reducció de barreres, i més eficient, que arribará a molta més gent, i que en el cas dels que ja hem finalitzat la nostra etapa educativa, ens garantitzarà una formació continuada al llarg de la vida.