Aquesta entrada també està disponible en: Español
Comentari del llibre From strength to strength d’Arthur C.Brooks
Avui aparcaré per una edició el tema de la productivitat personal -de vegades ho faig- per oferir un contingut interessant i suggeridor sobre la teva carrera professional. Has pensat mai en el declivi?
Una part important de la teva vida és la part professional i vulguis admetre-ho o no, arribarà un dia que ho experimentaràs.
D’això ens en parla Arthur C. Brooks al seu llibre From strength to strength (De la fortalesa a la fortalesa), sobre com gestionar la segona part de la nostra vida.
Si creus que no t’interessa, que encara és aviat per fer-ho, a mi m’ha sorprès llegir que en els treballadors del coneixement el declivi comença a finals del trenta i principis dels quaranta, per tant és una cosa que hauríem de tenir en compte.
Les dues corbes d’aprenentatge
Quan ets jove adquireixes coneixement descontextualitzat que et permet solucionar nous problemes. Quan ets vell tens saviesa.
Quan ets jove generes nou coneixement, nous outputs, quan ets vell els entens i saps com usar-los amb mestratge.
Disposem de dos tipus d’intel·ligència. La inteligencia fluida i la inteligencia cristalitzada. La primera permet solucionar nous problemes, la segona permet contextualitzar aquest coneixement, relacionar els diferents inputs i disposar d’una visió global del mateix.
“Al principi de la teva carrera et pots dedicar a crear i al final a instruir.”
Els dos tipus d’intel·ligència dibuixen un gràfic amb dos corbes, una amb el pic al principi de la teva vida professional, l’altra amb el pic al final d’aquesta.
Per gestionar d’una manera adecuada el canvi entre l’empenta de la joventut i l’experiència de la veterania s’ha de fer la transició entre ambdues fases de forma correcta.
Com deia Ciceró quan parlava sobre la vellesa:
- És una època dedicada al servei
- El gran regal de la vellesa és la saviesa amb la qual creem una visió del món que enriqueix els altres.
- En aquest punt les habilitats natural són el consell, la tutoria i l’ensenyança.
La imatge del jo professional
Perquè ens és tan difícil passar d’una corba d’aprenentatge a l’altra? Entre d’altres coses perquè estem lligats per la nostra identitat. Hi ha una paraula que descriu el problema: Objectificació.
Objectificació sorgeix quan els demés ens converteixen en un símbol de nosaltres mateixos, redueixen el nostre jo a una o dues de les característiques més destacades (bellesa, poder, diners …). No som la nostra bellesa, ni la nostra feina, ni els nostres diners..
La autoobjectivització sorgeix quan nosaltres mateixos ens vinculem a les característiques que ens defineixen. Ens lliga a la primera corba, a la de la inteligencia fluida i no podem fer el salt.
Quan algú ens pregunta qui sóm és inevitable fer referència a la nostra professió per explicar-li. Reafirmem la nostra identitat donant un pes excessiu a l’aspecte professional, ens identifiquem amb un “Jo sóc la meva feina”, ens sentim a gust, no amb el fet de ser bons professionals, sinó amb la imatge que transmetem de professional.
Perdre la feina o no poder continuar cavalcant a la cresta de l’onada com has fet fins al moment genera por a perdre allò que defineix la teva identitat.
Què entenem per èxit?
Per una qüestió ancestral – evolutiva – tenim la necessitat de tenir més i més per ser atractius als ulls dels altres, sigui per atraure una parella o pel nostre estatus a la tribu.
Aquest obtenir més i més ens empeny a recorre un camí hedonic, una successió constant d’impactes positius, un camí constant de triomfs, diners, plaers…
Obtenim satisfacció quan aconseguim el que volem, obtenim l’èxit quan obtenim més que els altres i ho fem de forma continuada.
L’èxit és una qüestió de posició. Has d’estar al capdamunt, quelcom que al final resulta esgotador i insatisfactori. La comparació amb els altres, si l’altre està en una millor posició, ens fa sentir miserables.
Per altra banda. Ser o considerar-se millor pot acabar convertint-se en part del nucli de la teva identitat. Fallar es torna impensable. Si fallo es trenca la meva imatge autoobjectivada.
Més que sumar es tracta de desprendre’s
El fet d’aconseguir satisfacció és una de les raons perquê del declivi professional és tan dolorós: Ens adonem que no som capaços d’obtenir contínuament el que volem. Fracassem al intentar seguir el camí hedonic.
Arriba l’hora d’abandonar la idea d’èxit descrita en l’anterior punt. Un ha de començar a obtenir satisfacció d’altres aspectes de la seva vida.
Es tracta de girar el dial i sintonitzar amb un altre tipus de virtuts, passar de les virtuts professionals a unes virtuts més ètiques i morals.
Amb el temps les virtuts professionals es desgasten més mentre que les virtuts ètiques s’enforteixen i et compensen a mesura que les construeixes.
Quines virtuts són aquestes? Donc totes aquelles relacionades amb la pràctica de la religió i l’espiritualitat, el servei i la participació en la comunitat, la mentorització de gent més jove, gaudir de la família i els amics.
Enfocar-se en temes transcendents treu el focus de sobre un mateix i el col·loca en temes com l’origen de la vida i fer el bé als altres. Si no ets religiós pots trobar la trascendencia i el sentit també es pot trobar en la filosofia (estoics, epicuris)
El teu declivi pot ser un regal per tu i pels altres. Podem utilitzar el declivi com una font de connexió amb el que és humà.
Liminalitat
Les transicions són angoixants, sobretot si són imposades. Els psicolegs anomenen l’estat d’estar en transició ‘liminalitat’. És un estat en el que ens trobem entre dos rols, entre dues identitats socials.
Pot ser que en el present ens centrem en els aspectes i les emocions negatives però amb el temps acabem veient els esdeveniment del passat com a positius per desagradables que hagin sigut.
“Cada transició per difícil que sigui, comporta quelcom positiu”
Les transicions difícils proveeixen de una millor comprensió del propòsit de les nostres vides. Sóm temporalment infeliços, però això dóna significat.
El teu salt a la segona part de la teva vida, aquella en que recorres la corba de l’intel·ligencia cristalitzada, on fas valdre la teva experiència i la teva capacitat de contextualització, serà menys traumàtic quan més a prop de la teva família, dels teus amics i d’altres a qui inspirar estiguis.
Conclusió
M’ha semblat un llibre interessant i útil. Tard o dora tots haurem de fer front al declivi professional i a la transició a una forma de viure diferent la nostra professió i el treball. Potser fins i tot ens haurem de reinventar i canviar de rol.
Tanco l’article amb uns consells finals de l’autor:
- Tots hauríem de preguntar-nos el que volem abans de començar la transició i fer nous sacrificis.
- No persegueixis un resultat, amb els objectius correctes (servei als altres) la teva carrera sera la teva recompensa.
- Busca una feina que et faci sentir bé i podrem viure amb sentit (el nexe és que sigui interessant)
- La teva nova carrera no ha de ser una línea uniforme, poden ser mini carreres.
Arthur C. Brooks (@arthurbrooks) és professor de la pràctica de lideratge públic i sense ànim de lucre a la Harvard Kennedy School i professor de pràctica de gestió a la Harvard Business School, on imparteix cursos sobre lideratge, felicitat i emprenedoria social.
També és columnista a The Atlantic, on escriu la popular columna setmanal “Com construir una vida”.
Referències
Referencia del llibre From strength to strength.
Desgraciadament fins al dia d’aquesta publicació el llibre només està en anglès.
