Programari: El meu set de treball

Sóc una de les persones que des de ben jove a incorporat les noves tecnologies en el seu dia a dia. Primer en els estudis i posteriorment en la meva feina. L’utilització de programari per realitzar qualsevol tasca – professionals o personals – és pràcticament una obligació. Pel que fa al programari que utilitzo, la meva valoració ha anat variant durant els últims anys. A l’hora de prendre una decisió ja no pesa tant el factor funcionalitat. Per a mi, aquells dies on l’aparició d’un nou producte s’esperava amb candeletes graciés a la llarga llista de millores incloses, han passat a millor vida. A l’hora de treballar amb una aplicació, criteris com la simplicitat d’ús, rendiment i temps de resposta, encapçalen el top de valoració. Les aplicacions desgranades a continuació, són un petit compendi de totes les utilitzades en el meu dia a dia.  Software que he anat coneixent, i incorporant-lo poc a poc, adaptant-ne la forma d’us, per fer-lo adient a la meva forma de treballar. Espero que tot el que esposo a continuació ús sigui útil, o si més no en pugueu treure quelcom en positiu.

Un referent per tothom, estudiant o professional, l’hora de parlar de programari són les suites d’ofimàtica. Microsoft Office n’és el màxim exponent,  OpenOffice és l’alternativa  pels amants del software lliure. Particularment he anat actualitzant a cadascuna de les noves versions d’Office religiosament, buscant-me la vida com podia, primer amb alternatives no del tot legals, i després comprant llicencies d’estudiant rebentades de preu. (És tracta de la suite per excel·lència. Diria que parlem del producte més reconegut de Microsoft, fins i tot més que Windows).  Sempre seguint el circuit Nova versió > Noves funcionalitats > Felicitat i satisfacció per l’usuari.

Les seves ultimes versions m’han anat deixant un regust amarg. Tot i millorar en cadascuna, hem vaig adonar que cada cop costava més arrancar-les. M’havia d’esperar. Quedar-se quiet mirant com Word arrancava era tediós, el que hem va portar a pensar si no valia la pena buscar alternatives més eficients a les aplicacions de tota la vida. Vaig començar provant altres paquets, com OpenOffice, però no acabaven de convencem, la col·lecció de funcionalitats de la suite de Microsoft és la millor del mercat, i la millora de rendiment no era prou pronunciada. El mateix hem passava amb el navegador, vaig canviar Explorer per Fierefox, però l’arrencada continuava costant…

Fins que un dia va aparèixer l’alternativa. Google i les seves aplicacions. Per explicar aquest canvi de polaritat, hauria de comentar que paral·lelament ha causat un canvi d’hàbits, no s’ha quedat només amb una substitució de programari. Gradualment he anat reemplaçant aplicacions com Office, Outlook i Explorer, per Google Docs,Gmail i Chrome.

Senzill i molt simple.  Comparat amb Office, Google Docs desmereix en quan a funcionalitat, però ofereix una base necessària per desenvolupar les meves tasques diàries. Fàcil i lleuger, a l’hora d’accedir i de treballar, combina la seva funcionalitat amb les avantatges del Cloud Computing. Puc accedir als meus documents des de qualsevol computador amb connexió a Internet, i compartir-los amb els usuaris que desitgi. Les diferents suites evolucionaran, Office potenciant la seva via més social, buscant la manera de compartir contingut, i Docs sumant funcionalitats als seus editors per millorar-ne la competitivitat…

En quan a la gestió de correu, ha deixat de tenir sentit la descarrega en local. Fora tots els clients de correu. Sumem-li el fet que Gmail, i els seus sistemes de cerca i classificació permeten concentrar tots els correus de diversos comptes, organitzant-los de per tal de trobar-los tots amb rapidesa. Tenint en compte que primer ens hem d’esmerar en dominar la cerca i el sistema de tags. I per acabar-ho de rematar, proporciona un sistema auxiliar de gestió de tasques força decent. Amb tot això n’he tingut prou per deixar de banda Microsoft Outlook, és un gran programa però el fet de centralitzar el meu correu en un compte, en el núvol ha sigut definitiu.

El dia que va aparèixer Google Chrome van desaparèixer els altres navegadors de la meva vida. Comparar la seva arrancada amb Explorer és pràcticament ofensiu. Amb el plus incorporat en la seva última versió, on es permet potenciar la seva funcionalitat a través de Widgets, podem enllaçar-lo amb la resta d’aplicacions de Google, centralitzant l’accés a les nostres dades des del navegador. Un altre cop tornen es remarquen els adjectius ràpid i simple.

Evernote. Guau!, No crec que hi hagi cap terme més exacte per descriure aquest programari i com a canviat la meva manera de treballar des de casa. A la meva feina ja comptava amb  un gestor de tasques i un de contingut. Un programa propi i servidor de ref=”http://sharepoint2007.microsoft.com/Pages/Default.aspx” target=”_blank”>Sharepoint. El vaig descobrir, i hem vaig animar a utilitzar-lo, gracies a ThinkWasabi. En els últims mesos aquest bloc m’ha donat idees de com millorar la meva forma de treballar, dues d’aquestes són Evernote i el sistema GTD. Una de les seves principals característiques és la sincronització de la nostra informació local amb els seus servidors, per disposar-ne des de qualsevol ubicació. El servei es gratuït fins a 40 MB d’espai , per 5$ al més pots emmagatzemar fins a 500MB… Tornant al que interessa, gracies al seu sistema de carpetes i de classificació de la informació mitjançant tags, combinat amb un eficient buscador, tenim un programari imprescindible per recopilar i organitzar informació i/o documents. Us recomano que repasseu els Screencast de Thinkwasabi per saber-ne més. Jo, també l’utilitzo per gestionar tasques. He creat una estructura de carpetes similar a la recomanada en el sistema GTD. Amb una mica de practica, he aconseguit treballar de forma més eficient, aprofitant millor el meu temps.

Evernote no es precisament Cloud Computing. guarda el contingut en la xarxa i ens permet accedir-hi des de qualsevol dispositiu. És una tendència imparable, permetre a l’usuari accedir als seus fitxer des d’arreu. Podem disposar d’un programari com SkyDrive de Microsoft o DropBox.  Un disc virtual que permet penjar part de la nostra estructura de fitxers a la xarxa. Amb una part privada on només accedim nosaltres, permeten publicar contingut, ja sigui per compartir informació, o recursos com imatges per el nostre blog. Guardem l’imatge en la carpeta pública i Dropbox ens assigna una adreça publica per referenciar-la des de la web.

Eines per muntar la nostra oficina virtual, accessible des de qualsevol lloc, compartint el que ens interessi només amb un clic. En aquest resum falta una aplicació per complementar un dels aspectes més importants per tothom, el contacte amb tercers. Contactes, amics, clients … N’hi ha una oferta variada i abundant, però per les meves necessitats hem quedo amb el clàssic MSN Messenger. Hem permet organitzar els meus contactes, i estar-hi en contacte d’una manera còmoda. Deixo de banda la vídeo trucada, també disponible en messenger, en el meu cas sóc més partidari de la conversa escrita, dir el just i necessari i si s’ha de parlar – sempre que en tinguem possibilitat- fer-ho cara a cara.

Per acabar, remarcar un altre cop dos punts repetits varis cops en el post. L’opinió expressada és completament personal, les eines que utilitzo hem van be a mi per la meva forma de treballar, cadascun de nosaltres s’hauria d’interessar per noves alternatives, i provar aquelles que més atractives ens resultin. L’altre punt clau, és aconseguir amotllar-les a la nostra forma de treballar. Pot ser que no les utilitzem amb la finalitat per que estaven pensades originalment, però és l’aplicació qui s’ha d’adaptar a nosaltres, no a l’inversa. Espero que ús animeu a navegar per la xarxa per trobar alguna alternativa que millori el que ja teniu, no ens conformem amb el que utilitza la majoria. De tant en tant esta be sortir del ramat.