Imatge via ihtatho sota llicència Creative Commons
Tots hem tingut dies difícils on ens costa centrar-nos en la feina. Dies on el cap se’ns en va en altres temes, i per molt que ho intentem no podem tornar-nos a centrar. És en aquests dies complexos on agrairem poder fer ús de recursos per trencar la dinamica negativa que ens impedeix tirar endavant. Les opcions i comentaris presentats a continuació són petits detalls que sumats permeten trencar una situació de dispersió i tornar a posar en marxa la màquina.
Si la tasca es complexa, dividim-la en petites parts. Objectius més immediats, més abastables. Cada cop que completem una d’aquestes subtasques estarem més aprop de completar l’objectiu global. Dividim per vèncer. El motiu dels grans resultats que dona aquest mètode, és perquè en certa manera estem anticipant –dividint- la satisfacció que ens proporciona completar un treball. Cada cop que finalitzem una part de la tasca rebem un avançament d’aquesta sensació. Evidentment també dividim la complexitat i el seu cost.
Davant d’un gran volum de feina, prioritzem i deleguem. Triem les tasques més importants, més urgents i realitzem-les quan abans millor. De bon matí, o quan estiguem més lúcids. Hem d’intentar no perdre temps en tasques de menys rellevància, tot i que siguin més simples i fàcils de completar. Delegant traspassarem feines de menor grau a gent del nostre equip, si no tenim de tenir personal al nostre càrrec, podem demorar-les recorrent a una llista de priorització. Pensem en quins treballs podem deixar per demà i marquem-los amb una prioritat inferior.
Amb una tasca repetitiva, realitzada periòdicament fixem-nos un moment concret per realitzar-la i duem-la terme amb previsió. Fem-nos a la idea amb temps de que l’hem d’acabar. Fem ús de sistemes que ens motivin com per exemple marcar-nos un repte, per exemple realitzar-la amb menor temps que l’anterior vegada. Intentem visualitzar la consecució de la tasca i el que ens espera un cop superada. Si podem planificar la nostra feina és bo col·locar-nos tasques que ens agradin o que trenquin la rutina desprès d’aquesta feina més gris.
En un cul de sac, una vegada realitzats múltiples intents d’assolir un dels nostres objectius diaris i acabar frustrant-se les nostres accions, ja sigui perquè el problema era més difícil del que semblava o perquè en la seva solució s’han generat nous inconvenients que requereixen de la nostra intervenció, és normal que aparegui la frustració i que acabem acalorats i despotricant. Malament. Perdem la tranquil·litat i ens descentrem. Per recuperar-la és bo fer un break o si no podem passar a una tasca, més simple, fàcil de solucionar. La clau és pensar en una altra cosa durant un moment i trencar la dinàmica negativa.
Software per marcar el flux de treball. Un dels recursos aparentment més absurds que he provat i que millor resultat m’ha donat. Realitzar la feina en trams, combinant-los amb petits descansos. Es tracta d’aplicar de recorre a un software per enfocar la nostra atenció en la feina durant un període determinat de temps. Al final d’aquest el programari ens deixa un breu descans per a realitzar una breu desconnexió. Focusboster n’és un exemple. Un cronòmetre que realitza un compte enrere invers de 25 minuts + un descans de 5 minuts (temps configurable). Porta al món del programari, la tècnica pomodoro.
Els diferents punts que repassa el post tenen una sèrie de punts en comú. Trencar una dinàmica negativa recuperant un estat positiu per tornar a realitzar a un flux òptim de treball. ja sigui aplicant tècniques per simplificar, prioritzar o per enfocar la nostra atenció, els detalls productius presentats ens ajuden a mirar endavant en aquells dies grisos que semblen allargar-se sense fi. Com sempre la posada en practica i l’assimilació en base a la repetició és el més important.
