Imatge via LOLren sota llicència Creative Commons
Ja fa algun temps, a través d’un article de Santi Nolla al diari avui, vaig descobrir el discurs de Steve Jobs als alumnes de la Universistat de Stanford. Discurs disponible a Youtube que recomano a tothom que visioni (part1, part2). Un dels temes que tracta és el de la perspectiva, com coneixements i experiències que vivim al llarg de la nostra vida, aparentment sense connexió les unes amb les altres , al cap dels anys encaixen com peces d’un trencaclosques per enriquir-nos i ajudar a marcar la diferencia.
Perspectiva. Quantes vegades mirem enrere i ens penedim d’alguna cosa que hem fet, o no hem fet. “Si haguéssim fet tal curs”, “ si haguéssim acabat els nostres estudis” o “si no haguéssim perdut tant el temps i l’haguéssim dedicat a…” No podem tornar enrere i desfer el que ja esta fet, però podem previndré aquests errors per a un futur. Per fer-ho hem de tenir sempre presents uns punts per ajudar-nos a prendre decisions:
Crear una llista d’objectius a mitja/llarg termini, on enumerarem les nostres prioritats. Dins de la llista hi poden entrar coses tant diverses com publicar el nostre nou blog,fer un master, obrir un negoci propi… Un cop definits els nostres objectius ja podrem tenir una referència d’on volem arribar i decidir quins passos donar per aconseguir-los.
Marcar quins son els nostres objectius a curt termini. Un cop definida la llista del punt anterior podrem utilitzar-la com a referència per prendre decisions sobre els projectes i tasques a dur a terme. Davant d’una elecció –o una distracció – preguntem-nos, ens ajuda arribar a complir el nostres objectius diaris, tasques claus o finalitzar les tasques
Encaixa amb la meva escala de valors. És una activitat que encaixa amb el que sóc jo, amb les meves aficions o funcions professionals? Si no esta dins el marc que defineixen les nostres tasques destacades és probable que sigui un llast o una nova experiència , en aquest cas l’hauríem de poder emmarcar dins d’algun dels altres punts del apartat.
Impacte en les nostres metes. Ens ajudarà a avançar cap algun dels nostres objectius? O ens aportarà quelcom útil que ens permeti apropar-nos hi? Entenem una meta com una gran fita que no podem abastar de cop. Hi arribarem després de completar cadascuna de les etapes definides per els nostres objectius a curt termini.
Deixar petjada. M’ajudarà a marcar la diferencia? Farà que la gent hem recordi? Contribuirà a distingir-me del ramat? Pot tractar-se de quelcom que marqui la nostra vida, ens faci canviar de perspectiva o ens aporti un plus productiu… En aquest cas, el gran problema és que a priori no podem saber si l’activitat ens aportarà quelcom important, només servirà per identificar i desfer-nos de la palla (tasques notablement inútils).
Creixement personal. M’enriquirà com a persona o com a professional el que vaig a fer, o no tindrà cap transcendència. Milloraré o només perdre el temps?
La nostra vida no s’ha de reduir únicament a la mesurar la productivitat de les nostres decisions i les nostres activitat, però aquestes han de buscar una fi, un resultat que comporti un bé per a nosaltres. Hem de centrar-nos en un objectiu, triar els passos que ens hi duguin però sense obsessionar-nos. Viure sabent on anem.
