Imatge via hawkexpress sota llicència Creative Commons
Ningú hem negarà que per nedar a contracorrent és una despesa d’energia important, i sense una causa aparent innecessària. Si aprofitem els recursos que tenim a ma – com la força de l’aigua d’un riu que ens arrossega- i els canalitzem perquè juguin a favor nostre sumem un plus productiu al nostre esforç. Aplicar aquest principi a la planificació d’un projecte és tradueix en l’obtenció dels resultats desitjats amb una inversió de temps i recursos menor. El model de planificació natural consisteix en l’aplicació de la mateixa seqüència de passos utilitzada per la nostra ment a l’hora de planificar l’execució de qualsevol acció o event.
Els passos del procés són els següents, i s’executen amb l’ordre en que s’enumeren:
- Definir el propòsit i principis. Preguntem-nos perquè? perquè del projecte o de la tasca. Ens ajudara a definir els objectius, generant criteris per prendre decisions i distribuir recursos a l’hora d’executar les tasques. Que és necessari i que no per dur aconseguir el que perseguim. El tenir un objectiu definit ens marca una meta i ens motiva ha arribar-hi.
- Visualitzar els resultats. Intentar visualitzar el resultat del projecte un cop ja estigui finalitzat ens ajudarà a clarificar el resultat desitjat. Imaginem que el resultat és un producte i que intentem visualitzar un escenari on ja esta finalitzat i ha sortit al mercat ens pot ajudar a prevenir certs problemes, ha eliminar tot aquells ‘si, però’, així com augmentar la nostra perspectiva fent-nos adonar de nous aspectes a incorporar als resultats desitjats.
- Pluja de idees. Aplicar tècniques com la pluja de idees o la creació de mapes mentals ens ajuden a registrar per escrit les nostres pensades, evitant que aquestes fugin de la nostra ment i es perdin. En l’aplicació del mateix procés podem adornar-nos de nous conceptes susceptibles de ser incorporats al projecte.
- Organitzar. Segons la complexitat del projecte necessitarem de l’aplicació de diferents nivells d’organització, des de l’assignació de llistes de tasques a cadascun dels components del equip, fins al disseny de diagrames de gantt per distribuir la feina i temporitzar cadascuna de les tasques.
- Identificar les accions següents. Fonamental. Trobar cadascuna de les següents accions de cadascuna de les parts mòbils del projecte – línies en que s’està treballant- per tal de descarregar-la ment del planificador i donar una major sensació de moviment al projecte.
Contraposada la planificació natural trobem la planificació reactiva, on la planificació perd pes davant l’acció. Imaginem-nos que estem treballant en un projecte la finalitat del qual és dotar el nostre ERP de les funcionalitats per gestionar el servei d’atenció tècnica (SAT). Una vegada finalitzada la primera beta i oberta per ser provada per un grup reduït de clients ens trobem que no compleix les seves expectatives. Hem de canviar la perspectiva d’algunes funcionalitats destinant més gent i temps a polir la implementació. Definim les tasques i les tirem endavant (acció). Un cop iniciat el desenvolupament som incapaços de tirar endavant el projecte necessitem organització, es replanteja la feina fins que al final ens adonem que no anem en la direcció correcta. És en aquest punt que ens preguntem quin és el propòsit del projecte per reconduir-lo. Apliquem els passos de manera incorrecta, donant pals de cec, repetint de manera innecessària fases del projecte.
La panificació natural no és res mes que l’aplicació d’un conjunt de passos que ens ha d’ajudar a evitar redundacies a l’hora d’implementar el treball i al qual ens hem d’adaptar amb una major rapidesa a causa de la seva senzillesa i al fet de ser similar al sistema que utilitzem – molts cops de forma inconscient – per planificar tasques del nostre dia a dia, un sopar, la llista de la compra etc… Segons la complexitat del projecte no caldrà aplicar tots els passos però, per assegurar l’exit s’han d’aplicar en el mateix ordre.
