Aquesta entrada també està disponible en: Español
Imatge via pjguyton2002 sota llicència Creative Commons
Nou any, noves esperances. Per aquestes dates tots planifiquem la celebració del dia 31, i com cada any tenim la intenció de canviar d’hàbits en forma de propòsit d’any nou. Deixar de fumar, anar al gimnàs, aprendre anglès etc… una amplia gama de propostes per millorar que sovint s’acaben convertint en un llast, i acabem abandonant. En el següent post m’agradaria fer una breu exposició de com fixar-nos uns objectius i dur-los a terme. El text em servirà per fer una aproximació al mètode de gestió de projectes que utilitzo.
El primer ingredient per culminar amb èxit el camí cap a la meta proposada és el REALISME. Hem de ser conscients de les nostres limitacions, no podem pretendre parlar anglès com un nadiu sis mesos desprès d’haver iniciat la nostra formació. Un altre exemple és acceptar abans de iniciar quelcom, la necessitat de comptar amb suport per materialitzar les nostres intencions, pensem per exemple en tots els que es proposaran deixar de fumar definitivament durant aquestes dates.
El segon requisit és la CONCRECIÓ a l’hora de definir els nostres objectius. Continuant amb l’exemple de les llengües estrangeres si optem per definir la nostra meta amb una frase del tipus aprendre anglès o parlar en anglès fluid, és probable que acabem amb una sensació d’estancament quan les classes entrin en una fase de tediosa monotonia. Sens dubte aquest sentiment sigui el primer pas a l’abandó. Pel contrari, si optem per definir la fita com Introduir-nos a l’anglès, Iniciar-nos en la conversa o millorar el nostre estil de redacció. La concreció ens ajuda a visualitzar l’objectiu.
El tercer punt de suport és la PLANIFICACIÓ d’un camí des del punt inicial fins a la meta. En el meu cas sempre he trobat efectiu descompassar l’objectiu final en una seqüència de fites intermèdies, de tal manera que el salt d’una a l’altra es percebi com quelcom abastable. Una camí de molles fins al nostre destí. Petits incentius que ens permetran avançar tenint sempre clar quin és el següent pas a realitzar. Simplifiquem el nostre objectiu, i definim una cadena d’accions següents, dos principis productius d’utilitat contrastada.
M’agrada classificar cadascun dels meus objectius en categories temporals com curt, mig, llarg, per definir-ne el plaç d’execució. És probable que gestionem varis projectes a l’hora, cadascun d’ells amb la seva seqüència d’esdeveniments. Per evitar confusions, i executar-los en paral·lel haurem d’utilitzar un sistema similar.
El pas final, en quan a planificació, és la MATERIALITZACIÓ d’objectius en accions i l’apertura de projectes si utilitzem metodologies de control com GTD. Hem de donar un primer pas, passar de la planificació a l’acció. Transformarem la primera fita a curt termini – el nostre primer pas – enumerant les accions concretes que ens permetin arribar-hi. Un cop definides ja podem començar a FER.
Com a nota a peu de pàgina diferenciar la definició d’un objectiu, o una fita a mig termini, d’una tasca concreta. La tasca és una acció física i palpable. Una fita, un punt de control que ens permet marcar el destí dels nostres esforços. En altres paraules, una via per comprovar el nostre progrés.
Espero que durant aquest 2011 tots progressem assolint les nostres fites, i si no es així com a mínim aprenguem en el recorregut del camí.
