Aquesta entrada també està disponible en: Español
Imatge via nicubunu.photo sota llicència Creative Commons
En aquest camí iniciat fa mesos amb l’objectiu de millorar la meva eficiència i productivitat, la trajectòria no ha sigut sempre ascendent. He caigut en sots que m’han fet retrocedir, paranys que han fet reaparèixer velles costums – vicis – que corroïen la meva feina i qualitat de vida. És important tenir present que no solucionarem tots els nostres problemes de la nit al dia, i que hi haurà cops que donarem alguna passa enrere. Només dir-vos dues coses, si assumim l’error i n’ aprenem millorarem la nostra convicció a l’hora d’afrontar els mateixos reptes en un futur. La segona, tingueu sempre present els paranys que us menciono a continuació. No són totes però són les més comunes a l’hora d’enganxar–nos fer-nos tornar als vells hàbits.
- Verificar repetides vegades el nostre correu durant el dia. No se que tindrà però el magnetisme de la bústia d’entrada pot arribar a nivells patològics. Conec gent que descarrega el correu un cop cada 20 minuts… Per tornar a caure en aquest costum només cal que siguem dèbils un cop i accedim al correu fora dels moments marcats (màxim 2 cops dia) per sortir-nos del bon camí, i a partir d’aquí ens resultarà més fàcil i temptador augmentar la freqüència de consulta. Perdoneu el símil però per mi és l’equivalent productiu al consum tabac.
- Omplir el nostre temps amb tasques poc importants per crear una falsa sensació de productivitat. Davant tasques importants, però a vegades difícils i extenses, podem preferir deixar-les de banda durant un moment per fer alguna tasca de menor importància que puguem finalitzar fàcilment. Al acabar-les obtenim una sensació gratificant, de recompensa per haver acabat quelcom. Hem fet coses i creem una falsa sensació de productivitat, falsa perquè les nostres tasques clau continuen a mig fer.
- Deixar de recopilar de forma esporàdica. Tornem a cometre el vell error contra el que lluita GTD, confiar en la nostra ment per emmagatzemar qüestions que es converteixen en una carrega o que simplement s’obliden. Ens ve al cap una idea i per mandra d’apuntar-la, o perquè estem fent una altra cosa, ho aplacem i confiem en la memòria. Anem contra un dels principis de GTD, alliberar la ment de temes innecessaris, a part d’arriscar el seu posterior processat a causa d’un més que probable oblit. Si aquest mal costum esporàdic es torna permanent, sortint de casa sense paper i llapis per apuntar, tornarem al punt de partida.
- Decantar-nos per eines de treball que ens resulten més atractives que efectives. Un smartphone sempre tindrà moltes més funcionalitats que una llibreta i un bolígraf, però mai ens resultarà tant efectiva a l’hora de recopilar. No ens deixem enlluernar per la sofisticació dels gadgets. De la mateixa manera també és un mal costum saltar d’una aplicació a una altra per realitzar una tasca determinada, com per exemple el nostre gestor de tasques per GTD. La podem provar i ens pot seduir, però abans de tirar-nos a la piscina hem de reflexionar. Pensem en totes les funcionalitats que utilitzem i si la nova aplicació les supleix, i si no és així aturem-nos a valorar si val la pena fer el canvi.
- Abandonar la costum de realitzar llistes per les nostres tasques. Em refereixo a llistes per a les petites tasques o llistes de control per a tasques periòdiques. Si utilitzar-les sistematitza el procés, deixar-les de banda dona lloc a oblits i descuits. Si deixem d’utilitzar la llista de tasques clau, amb les tasques més importants del dia, ajudarem a produir una situació com la descrita en el punt 2 (Omplir el nostre temps amb tasques poc importants) o a generar situacions de multitasca –sense fer-ho voluntàriament– obrint diferents temes, i saltant algun altre per falta de motivació o perquè depenem de terceres persones. La falta de una llista ens priva d’una guia que puguem consultar i tenir present per orientar-nos.
Si us fixeu tots els punts tenen quelcom en comú: El trencament d’hàbits que ja havíem engegat. Semblen qüestions inofensives, però el fet de cedir o perdre l’autocontrol, pot dur-nos gradualment a un estat anterior. T’enrrecordes quan perdies el temps i no et resultava excessivament molest? quan mesuraves la feina per la quantitat de temes despatxats i no per la seva importància, o per la qualitat del treball realitzat? Caure és fàcil, fins i tot normal diria, però repeteixo que si som capaços de sobreposar-nos reconduir la situació i aprendre, la nostra convicció en sortirà reforçada. I tu que n’opines? T’has trobat en alguna d’aquestes situacions? Quin és el parany que més t’ha costat deixar enrere? Deixa el teu comentari, o envia-me’l a través al meu compte de twitter a @davidtorne : )
