Aquesta entrada també està disponible en: Español
Les practiques productives i la proactivitat que generen m’han ajudat canviar d’actitud davant els problemes. Davant una situació difícil, he passat d’amagar-me a mostrar interès pel repte que suposa. Una forma per guanyar confiança i seguretat en un mateix, un canvi del qual era conscient i que reflexionant en l’actual situació econòmica m’havia fet pensar que davant d’una situació laboral difícil, la meva reacció i la meva respostes serien diferents a anteriors cops, on una recessió de contracte va comportar desorientació a l’hora de reentrar al mercat laboral, confiança per anar més enllà de les formules convencionals de cercar oportunitats, i sobretot una major solidesa per no caure en el desànim a les primeres de canvi.
Doncs bé, fa qüestió de setmanes la crisis em va donar un toc. No m’he quedat sense feina, ni ha repercutit directament en mi, però ha afectat el meu entorn laboral (i fins aquí puc llegir). Tot i ser conscients d’una davallada en l’activitat, no s’havia traduït en mesures radicals que canviessin la nostra percepció de estabilitat en l’entorn laboral. De l’estabilitat s’ha passat a la incertesa, i amb ella han emergit una sèrie de qüestions que em porten a escriure les següents línies sobre com els principis productius poden ajudar-nos a dissenyar/conduir la nostra carrera professional i preparar-nos pels moments difícils.
Imatge via assbach sota llicència Creative Commons
1. Racionalitza les teves àrees de responsabilitat
Cometem l’error d’acomodar-nos i preocupar-nos només dels assumptes a curt plaç, totes aquelles qüestions a 3-5 anys vista que haurien d’ajudar-nos a convertir-nos en millors professionals desapareixen del nostre horitzó. Dins de les nostres àrees de responsabilitat l’hauríem de tenir una dedicada a la formació, i dins d’aquesta definir objectius a 1 o 2 anys , o fites a més llarg plaç (3 a 5) anys. Des de el meu punt de vista és imprescindible millorar la capacitació per realitzar la nostra feina, ja sigui aprenen a utilitzar les noves eines que van apareixent, o habilitats com les comunicatives i de creació de la nostra marca personal…
2. De la cultura reactiva a la proactiva
Tant si som el nostre propi cap com si treballem a sou, hem d’entendre que nosaltres som part de la solució. Les oportunitats és creen combinant una bona formació, l’ús de les nostres connexions, i aprofitant les ocasions que es presenten. Una menció a part mereix el tema de l’emprenedoria, enlloc de buscar una oportunitat o una ocupació ens decidim a crear-la. Quelcom que a molta gent no se li passa pel cap, pel simple fet de representar combinar dues grans pors: la por al fracàs i la por a ser el protagonista. Quan emprens ets la referència del teu projecte, ja no et pots amagar per veure-les venir. És el millor exemple del pas d’una cultura, reactiva a una de proactiva.
3. Focalitzem en el que és pràctic
Ens queixem de que no tenim temps per res, i quan tirem endavant els nostres projectes personals no som prou assertius a l’hora de triar les nostres metes. En una situació laboral difícil es planteja l’elecció entre el que volem i el que necessitem. Si volem adquirir noves habilitats i descuidem aquelles que ens donen valor com a professionals i ens quedem sense feina, ens quedarem fora de joc. Haurem perdut un temps valuós per millorar el nostre currículum. Malbaratament de recursos.
Aprenguem a focalitzar, concentrem-nos en les fites de les nostres àrees de responsabilitat actuals. Pel contrari, si el que volem es reorientar la nostra carrera o canviar d’activitat , hem de ser realistes i admetre que necessitarem més temps i energia per consolidar-nos. Decidim segons els nostres valors i un cop sapiguem on anar focalitzem tota la nostra energia.
4. Positivar abans de planifica el camí
En un post publicat fa uns dies al blog el Gachupas de Jeronimo Sanchez parlava de la importància de positivar en qualsevol situació. Una situació habitual entre aquells que perden la feina – tots hem passat per aquí algun cop- és començar a veure-ho tot negre, deixant que el pessimisme gradualment es vagi apoderant de la nostra forma de pensar i de ser. Aquesta actitud és un dels llast més grans a l’hora de tirar endavant. Si no som capaços de visualitzar on volem arribar –el lloc/rol de treball desitjat- no serem capaços de racionalitzar aquest desig en un conjunt d’accions per aconseguir-ho. Si en l’anterior punt parlava de focalitzar, aquí ho faig de planificar. Decantar-nos per la opció correcta.
5. Entra en el flow, mantén-te en moviment
Normalment el que fem quan ens quedem sense feina es estar al aguait de les ofertes a les que tenim accés i apuntar-nos-hi. Vaig trobar el meu actual lloc de treball enviant una petició que incloïa currículum i carta de presentació al departament de programació, on explicava el tipus feina que volia realitzar i perquè creia que era capaç de fer-la, en el seu dia va ser quelcom diferent.
Avui en dia amb això ja no n’hi ha prou, necessitem molt més, abans he fet menció al tema de la marca personal, construir una presencia a Internet i a les xarxes socials professionals, fer créixer la nostra xarxa de contactes … Networking i seguiment d’aquelles empreses on ens interessi treballar per assabentar-nos del que ofereixen. L’ideal és començar pensar i actual en aquesta línea quan estem en actiu – treballant – per entrar en el flow, si ens quedem a l’atur ja estarem en moviment, en marxa, i llavors tot ens serà més fàcil.
Quan perds la feina o et trobes en una situació difícil, res et desliura de passar per aquells moments anímicament baixos i de buidor. Però t’has de sobreposar, entendre que només has perdut el context on realitzar la teva activitat i desplegar el teu potencial. Però de la mateixa manera que la feina era un repte diari, ara ho és aixecar-se i reconduir la teva vida. Espero que no soni massa cínic, però la sortida d’una empresa representarà l’inici d’un nou projecte – nostre o per compte d’altri – on ens acabarem adaptant, permetent-nos recuperar la normalitat.
Estic segur que molts no ho veieu així i que us agradaria dir-hi la vostra. El post no fa menció a aquells casos on per edat, per falta de formació o per alguna discapacitat trobar una sortida professional encara és més difícil. És un tema que em reservo per més endavant. Aporteu la vostra opinió, però avui a més a més m’agradaria demanar que em critiquéssiu, que em mostréssiu el que no veig, la vostra visió sobre el tema o el vostre cas .
Moltes gracies per ser a l’altre costat llegint i enviant-me el vostre feedback.
Envieu-me els vostres 140 caràcters sobre el tema a twitter @davidtorne i utilitzeu la secció Qüestiona’m per fer-me arribar les vostres preguntes.
