Aquesta entrada també està disponible en: Español
No m’agraden les notificacions. El seu protagonisme excessiu en el nostre dia a dia indica que hi ha quelcom que no funciona. Amb la intenció de no oblidar, generem una nova font de soroll i d’interrupcions que trenquen el flux de treball.
M’agradaria donar un cop d’ull a com ens afecten i que s’amaga darrera del seu immerescut pes, com ens afecten, com les podem evitar i quina és la presencia que haurien de tenir en la nostra rutina.
La notificació per no oblidar
Hi ha molta gent que utilitza sistemes d’avis per recordar dates d’entrega, o per macar-se l’inici de projectes. Per a mi ja és un ús indiscriminat, hi ha alguna cosa al seu sistema pel control de l’activitat que grinyola. Pensant amb GTD podem configurar un vista global dels nostres compromisos i obligacions sense recorre avisos externs. Hi ha dos pilars que permeten no oblidar res i mantenir una perspectiva integra – i real – de tota la teva activitat:
- Arxiu de seguiment, l’agenda i l’hàbit de la revisió. Mentre que l’agenda marca els compromisos fixats per un dia concret, l’arxiu de seguiment ens indica quan hem de començar a treballar en un tema. Evidentment els recursos perden el valor si no duem a terme les revisió diària i setmanal quan toca.
- Recopilar, Processar, Organitzar. Els tres dels cinc passos del mètode GTD que ens permeten crear una perspectiva de la nostra activitat en forma de llistes d’accions i projectes ajustada a la realitat i que per tant, genera confiança.
Confiança en el sistema i una labor continua per mantenir l’horitzó de perspectiva actualitzat. Si ho aconseguim les notificacions perdran el sentit com a recurs productiu.
Si utilitzes notificacions com avís per que no se’t passi un esdeveniment o un compromís ets dins la zona. Estàs concentrat en la teva feina, mires el rellotge i ja ha passat l’hora de la teva visita mèdica.. Fora d’una situació similar no concebo el seu ús.
La notificació com a mitja d’informació
Les Inbox dels nostres comptes de correu estan plens de brossa generada pels serveis web i xarxes socials on ens donem d’alta. Qualsevol sol·licitud, esdeveniment irrellevant o venciment, dispara l’enviament d’un missatge generant una sobreproducció d’informació irrellevant que ofega el que realment es important.
En algun post he parlat de com deixar el teu inbox a zero, dedicant una atenció especial a les notificacions a través d’ un sistema d’autoarxivat en una carpeta creada amb aquesta finalitat. Un succedani per encabir la borsa en un contenidor. L’únic resultat desitjable és la reducció del volum de missatges als que llegiràs de veritat. Per fer-ho, o per pal·liar els estralls de la sobrenotificació pots:
- Dedicar 5 minuts en cada servei en el que et registre, o aplicació mòbil que t’instal·lis, a revisar les opcions de configuració dedicades a les notificacions per tal d’establir un nivell el més restrictiu possible.
- Marca’t un període de prova i unes dates de control (sisplau, no ho facis a través d’una notificació integra-ho a la teva agenda). Un cop superat pensa si encara reps quelcom irrellevant:
Si reves aquest correu a la meva safata d’entrada resultaria una molèstia o una distracció? Si la resposta és SI, elimina’l.
No parlem d’eliminar notificacions per eliminar-les, sinó per convertir-les en quelcom significatiu, no en el sense sentit en que acaben convertint. Els mitjans pensats per a la comunicació se saturen amb un ‘correu comercial’ que nosaltres mateixos sol·licitem. Absurd.
Imagina’t que fessis el mateix amb posi-it. Una de dos, o acabaries cobert de paperets enganxats, o les notes s’emplaçarien sobre el teu escriptori col·locades en llocs estratègics per cridar la teva atenció, i al principi funcionaria, però amb el temps l’encant de la novetat es desfaria i acabarien durant dies o setmanes en el mateix lloc.
Administrar les eines de les que disposem per no desbordar-nos i una correcte ús de l’agenda, utilitzant-la integrada amb el sistema de productivitat, deixant les notificacions per temes puntuals. És la única forma de no crear més soroll del que ja te la nostra rutina per si sola.
Imatge via tiff_ku1 sota llicència Creative Commons
