Aquesta entrada també està disponible en: Español
Aquí i ara és on hi ha el que s’ha de resoldre de veritat. Massa sovint etiquetem situacions com a problemes anticipant-nos a les circumstancies. Alterem l’ordre del propi flux de treball preestablert obrint la porta a l’aclaparament.
Treballar de forma serena i ordenada és la base per fer avançar els assumptes i actuar de forma assertiva davant l’inesperat.
Sona molt bé sobre el paper però ja saps com els imprevistos degraden els plans preestablerts i erosionen el teu ànim a mesura que et vas endinsant en una d’aquelles setmanes complicades on tot es torça.
Com ho puc afrontar d’una forma eficaç? Com puc aconseguir que els meus projectes continuïn avançant sense caure en l’angoixa?
Les ultimes setmanes se m’han posat costa amunt. Pensant-ho fredament no han anat tan malament però en tinc una percepció fosca. Perquè? Potser perquè ha pujat la intensitat dels reptes laborals, s’han barrejat amb altres “reptes” personal i una situació ambiental difícil (No es pot obrir la TV per veure les noticies :-[ ).
Els diferents àmbits de la meva vida es compliquen, els embans virtuals que els separen s’ensorren i la brossa de cadascun dels compartiments es barreja. Et sona aquesta situació?
Etiquetar cada problema amb el tag “Terrible”
“Tot sortirà bé” És el que em diu sempre la meva mama i te raó. Acabin com acabin les coses, no hi haurà morts, ni acabaràs a la presó. Has d’entendre que els teus problemes són grisos i convencionals.
Etiquetar un imprevist com a problema o com urgència el magnifica de forma injustificada Share on X
És el que fem tots. Un mail o una trucada d’un client queda mentalment classificat, sovint amb un grau d’importància superior al que te en realitat , provocant que ens torni a la ment una i una altra vegada, robant-nos atenció i energia, creant-nos neguit i malestar de forma injustificada.
La tranquil·litat equival a definir i decidir
Captura i processa tot el que t’arribi. Una idea, aquella trucada, aquell mail.. Tot s’envia a una safata d’entrada i s’aplaça la decisió sobre que fer.
Un o dos cops al dia, amb la ment freda, rellegiràs cada element, prendràs una decisió i definiràs el següent pas a donar. Definir i decidir és el que descarrega l’angoixa i et retorna la tranquil·litat.
Capturar i processar et permet etiquetar cada assumpte de forma deliberada i amb la ment freda Share on XSi és un assumpte d’una certa intensitat, aquella trucada d’un client que està mosca i et pressiona, processa-ho immediatament: Si ho necessites para uns minuts i calma’t, registra-ho i defineix quina és la propera acció a realitzar. Continua amb la feina que ha quedat a mig fer.
Canvia d’hàbits condiciona’t
Quan decideixes abandonar el que estàs fent per atendre una presumpta “emergència” t’estàs condicionant. El pròxim cop que es presenti la mateixa situació et veuràs empès a fer el mateix.
Tu ets qui dirigeix la teva activitat, no els altres. Tu decideixes que fas i quan ho fas Share on X
Capturar, processar, continuar amb el que estàs fent fins acabar la tasca més immediata. Crear els hàbits, aplicar-los una vegada i una altra, encara que algun cop ho oblidis o ho facis malament, entén que s’ha de treballar d’aquesta manera per trenca el cercle viciós.
Trenquem un automatisme i en creem un altre per actuar de forma més assertiva.
Problema, incidència, repte
La vida em va millor des de que vaig abandonar el mal costum d’etiquetar totes les situacions complicades com a problemes. Fer-ho ajudava a tensionar-me i condicionava de forma negativa la meva resposta.
Només podem abandonar un hàbit negatiu substituint-lo per un de positiu. Per aconseguir-ho vaig deixar d’etiquetar com a “problema” cada assumpte complicat, en el seu lloc ho veia com una “incidencia” o un “repte”.
Sembla frívol però rebaixa el to i per una persona com jo, sensible al estrès i l’ansietat, és una gran diferencia.
Ho complemento deixant de repetir-me les possibles conseqüències negatives i centrant-me amb el que estic fent ara.
Quan em toca abordar la “situació complexa” em parlo a mi mateix de afrontar-ho com repte i em recordo tot lo positiu que m’aporta solucionar aquest tipus de situacions.
Treballar en múltiples situacions complexes
Ara mateix la meva vida és una lasanya de situacions complicades. Projectes que costa tancar, superposats i assumptes a resoldre fora de la feina. Un gran nombre de capes superposades de situacions amb substancia.
Quan els problemes es superposen les preocupacions es barregen i el malestar es dispara Share on X
Pensant-ho en fred veig que la multitud de situacions són problemes independents i que s’han de resoldre individualment.
Segmento la resolució. Quan dedico atenció a una situació m’aïllo i no penso en les demès. Funciona perquè tinc la certesa que cadascuna disposarà del seu moment per ser atesa.
Funciona perquè tinc confiança en el meu sistema, en la forma com actuo. Una confiança que només es crea actuant davant de la mateixa situació de la mateixa manera.
D’aquí l’insistència per aplicar els hàbits una i una altra vegada. Quan saps que una cosa et dona resultats tot és més fàcil.
Com ho faig? Treballant per contexts i decidint en quin moment treballaré en un context que conté una activitat especialment dura (“Ex: Demà a la tarda solucionaré el problema amb l’assegurança”).
Fins aquí aquesta mini-serie de dos post sobre com gestionar les situacions conflictives. Com actuar i condicionar-se per tal d’allunyar-nos d’un estrès i una angoixa que hem ajudat a crear.
Això és eficàcia personal. Desenvolupar recursos per solucionar els teus problemes.
Els que llegiu els meus post perquè esteu interesats amb Getting Things Done (GTD) us haureu adonat de la utilitat d’elements del sistema en situacions “reals”.
