Aquesta entrada també està disponible en: Español
Mantenir l’ordre i unes pràctiques adequades amb el meu entorn i les meves eines m’ajuda a mantenir-me centrat. Espai físic, espai virtual. L’escriptori de la meva oficina i el del meu ordinador, el meu arxiu en paper i tot el que acaba al meu Evernote.
Com em relaciono amb el meu espai de treball influeix en el meu rendiment i en el meu estat d'ànim Share on X
El post d’avui és un post de detalls, de petites coses sempre presents però que passen inadvertides.
El lloc de treball i la claredat
Em trobo al meu escriptori on habitualment escric els meus post i mentre escric això m’adono que està ple de coses que no tenen cap relació amb el que faig ara.
El meu ebook, la cartera, un pot de bicarbonat… brossa que convida a la distracció.
Al final de cada jornada hauria de netejar el meu lloc de treball, recollir allò que sobra, ordenar els papers i buidar la meva safata d’entrada, si cal passar un drap. És una mesura d’higiene bàsica, d’higiene mental em refereixo.
Obrir la porta al desordre és tancar la porta a la claredat. Sobretot a la claredat mental. El desordre és distracció i soroll.
Cuidar les meves eines
Fa un parell de setmanes llegia un comentari en la mateixa línea a la newsletter de David Bonilla. Si ets programador o et dediques al món de la tecnologia te la recomano]. Parlava de la necessitat de mantenir un respecte per les nostres eines.
Bonillaware (Newsletter de David Bonilla)
Cuidar el nostre equip de treball (ordinador), mantenint el seu exterior netejant el teclat i la pantalla regularment. També el seu interior, mantenint instal·lat el programari d’ús habitual i eliminant la resta.
Ho fas habitualment? Jo si no és una qüestió d’imperativa necessitat, no. Em pregunto si de la mateixa manera que tracto altre tipus d’eines, com la meva ploma i el meu diari, no hauria de fer el mateix amb el meu arsenal electrònic (smartphone i portatil).
Guardar només el necessari
On hi ha una mica més d’harmonia és al meu compte d’Evernote. Fa temps vaig aplicar un sistema d’organització que he anat mantenint. Vulguis o no em dona un criteri i això aporta una mica de claredat.
Evernote. Experimentant amb el potencial dels tags
How I organize my Evernote de Michael Hyatt (de donde saque la idea original)
Més tard ho vaig rematar establint uns criteris menys laxes per deixar entrar informació al meu disc dur i al meu compte d’Evernote.
Evernote. Elimina allò que no és necessari
Són dos detalls convertits en grans victòries. Fonaments perquè no s’enfonsi el meu arxiu digital.
No puc dir el mateix del meu arxiu en paper. Soc un d’aquells padrins que ho guarda tot, des de les nomines del dia que vaig començar a treballar fins a tot tipus de documentació (assegurances, contractes, etc…) no tinc criteri. Aquí encara regna el “i si un dia ho necessito”.
Em fascina aquest tipus de dualitat, tinc una gran seguretat pel que fa al àmbit digital, i una por terrible a llençar quelcom “oficial” en paper.
Mentre que un arxiu és operatiu l’altre està ple de palla. Potser que m’ho faci mirar.
Un altre espai per les meves pauses
Un altre assumpte són les practiques no relacionades amb la feina que duem a terme en el lloc de treball. A la feina menjo habitualment en el meu escriptori, cosa que pensant-ho detingudament em sembla una marranada, de fet ho és i no entraré en detalls.
Si fos capaç de canviar la meva dinàmica de descansos, desplaçant-me fora de la meva taula per menjar a mig matí o a mitja tarda, trauria un major partit a la meva pausa.
Ha començat la primavera, la temperatura és agradable i sortir fora l’oficina és una bona opció. Si això no fos possible, aixecar-me i desplaçar-me uns passos per menjar l’entrepà al costat de la cafetera ja representaria un canvi notable.
Un espai per l’oci i un altre per treballar
L’altre gran problema el tinc a casa. El lloc des d’on estic escrivint les presents línies és el mateix des d’on realitzo les activitats d’entreteniment. La meva estació de treball casolana també és el meu media center.
Quin és el problema? Doncs que vinculo entreteniment al mateix espai que uso per treballar en els meus projectes personals i per escriure, cosa que em genera entrebancs. No veig problema en deixar de banda el que faig per llençar-me a 10 minuts de Youtube per exemple, ho faig de forma quasi be instintiva.
Una solució factible és la de desplaçar-me a una altra habitació amb el portàtil. Estar desconnectat d’internet i treballant amb bateria m’ajuda a mantenir-me encarrilat en el que faig. Un condicionament útil i fàcil de dur a la pràctica.
–
El post no és res més que una reflexió sobre alguns d’aquests aspectes que m’adono que no acaben de funcionar o que podrien funcionar millor.
Són detalls que no representaran un gran pas endavant però si poden fer que les coses vagin una mica més rodades, permetent centrar la meva atenció i energia en “els grans assumptes”.
Eliminar friccions per disminuir la resistència i fluir amb més facilitat
Photo by Anas Alshanti on Unsplash
