Aquesta entrada també està disponible en: Español
Minimalisme digital és el nou llibre de Carl Newport.
La seva lectura m’ha permès confrontar-me i comprendre millor les causes del problema. No només això, també obrir-me a un ventall de propostes per reconduir els problemes generats per l’ús d’smartphones amb connexió permanent a la xarxa.
Cada cop que escric sobre el tema em queda un regust amarga per no poder oferir una alternativa sòlida, cosa que Carl Newport intenta corregir amb un conjunt de propostes per construir quelcom que valgui la pena en la teva vida en mode ‘sense connexió’.
No serà ni un comentari del llibre ni un dels articles publicats on parlo de les causes del problema. Vull exposar les idees que m’han resultat més rellevants tan per entendre’l millor com per plantejar solucions eficaces.
Una maquina escurabutxaques a la teva butxaca
He dedicat varis post a parlar del tema (llegir més). Com a resum us diré que existeix un component perniciós en la creació d’apps i disposar d’una connexió permanent al smartphone.
Els creadors de les apps cerquen una major vinculació entre usuari i aplicació a través d’un conjunt de tècniques anomenades disseny persuasiu. A través d’estímuls continuats creen un reforç positiu per augmentar la freqüència i el temps d’ús.
Newport ho equipara a una addicció. No de base química, com l’addicció a les drogues, sinó d’una dependència psicològica.
Creant un problema de salut pública
Omplim cada buit que se’ns presenta amb una connexió casual. Iniciem una carrera de la rata a través del mòbil verificant totes i cadascuna de les nostres apps en busca de noves notificacions, d’alguna novetat…
Necessitem omplir el buit. Sembla que ens faci por avorrir-nos, parlar amb altres persones, quedar-nos a soles amb els amb els nostres pensaments. No és només l’ús del smartphone, fixa’t quantes persones hi ha caminant pel carrer o al gimnàs portant auriculars.
“Utilitzem la tecnologia per fugir d’inconveniències”
Hem apagat els processos mentals en segon pla encarregats de presentar-nos problemes a resoldre. A través de pensaments reiteratius es presentaven situacions que requerien de la nostra atenció i a les que plantejàvem una resposta, potser no la més adient, però una resposta que com a mínim permetia equivocar-se i avançar a través d’un altre plantejament.
És una de les formes que tenim d’aprendre a resoldre els problemes de la vida. El fet de bloquejar-ja interromp el desenvolupament de la capacitat per gestionar malestar, per trobar solucions a situacions al que es va presentant a la nostra vida i a llarg termini es pot convertir en un problema major.
Segons Newport un dels principals transtorns entre els alumnes en universitats d’USA és l’ansietat, vint anys enrere era quelcom residual. És la resposta a la falta de capacitat per administrar situacions emocionalment complexes, fins al punt d’acabar sobrepassats.
Saber que m’aporta valor
Obrim de forma acrítica la porta del nostres smartphone, del nostre temps, a qualsevol aplicació que ens aporti una mínim avantatge sense tenir en compte el cost.
“El minimalisme digital és una filosofia que ens ajuda a qüestionar quines eines de comunicació digital (i els comportaments que comporten) aporten més valor a la vostra vida. Està motivat per la creença que l’eliminació intencionada i agressiva del soroll digital de baix valor i l’optimització de l’ús de les eines poden millorar significativament la vostra vida”
Carl Newport
No és el mateix un valor superficial, en forma d’una nova funcionalitat que un valor real que et permeti accedir a una nova forma de fer les coses. Per exemple el que en el seu dia va ser el videochat
Sovint caiem en la trampa de apps que es presenten com a solució a un problema inventat, SnapChat, Insatagram ens permeten compartir troços de la nostra vida, però perquè? A quina necessitat respon? La necessitat de publicar a les xarxes, d’obtenir Likes no respon a una necessitat real.
Es tracta de quelcom inexistent anys enrere que no aporta cap valor real.
https://www.youtube.com/watch?v=oxr85CKSZNQ
Que fer per solucionar el problema?
El que marca la diferencia amb tot el que llegit fins ara sobre el tema és la insistència del autor en construir coses en el món “desconnectat” que valguin la pena i que representin un contrapès a la connexió continua i al buit que ha ajudat a generar en les persones:
- Disposar d’un temps d’oci estructurat. Prestem molta atenció a com organitzar-nos en l’àmbit professional però no així en el personal. No disposar d’un conjunt d’activitats a realitzar en família, de tenir un hobbie pel teu temps lliure et deixa a l’intemperie. No tens res a fer que signifiqui quelcom per tu, per tant es probable que centris el teu oci en activitats passives com mirar series de TV o películes, estar davant l’ordinador o el mòbil.
- Treballar amb les mans. Cercar un hobbie que impliqui treball manual és una activitat d’oci actiu. Un passa a l’acció per crear quelcom, per obtenir un resultat, un producte que un cop acabat pots observar i sentir-te satisfet. Realitzar un treball artesanal és una bona forma per induir l’atenció plena i la pràctica deliberada.
- Ser social de veritat. Compartir activitats amb més persones. El fet de relacionar-se amb altres comporta satisfacció. Una alegria que no es pot trobar en el mitja digital.
Compartir amb els demès
Les interaccions socials entre una o varies persones generen una quantitat d’informació impossible de processar al moment per la ment. El cervell disposa d’una xarxa neuronal especifica, permanentment en funcionament, per analitzar-la. Això ajuda a fer-se una idea de la riquesa de les relacions cara a cara.
Però com retrobar aquesta riquesa perduda en un moment on ens hem entregat als dispositius i la connexió permanent:
Practicar l’art de la conversa
Perquè no substituir la missatgeria instantània per trucades?
El llibre comenta el cas d’un executiu d’una empresa tecnològica que a partir de les 17:30 esta disponible pels seus amics i familiars per mantenir converses telefòniques sense previ avis.
Adopta una actitud que ajuda a trencar els perjudicis del seu cercle de confiança per trucar-lo, gaudint així de converses més riques i d’una major proximitat amb els seus.
Ens intimida parlar amb la gent, preferim la missatgeria instantània per la seguretat que dona respondre de forma asíncrona, preparant la respondre i sense sotmetre’ns a l’escrutini de l’altra persona.
I si fem el mateix amb altres situacions? No és més senzill trucar algú per concretar detalls que un seguit de correus electrònics? És un problema de disponibilitat? No et ve de gust parlar amb segons qui? I si ho apliques amb companys de feina o amb familiars?
Un altra via per practicar l’art de la conversa és la xerrameca. En qualsevol trobada casual pots aprofitar per comentar temes intranscendents per intercanviar unes paraules i una mica de cortesia.
“Una trobada cara a cara, una conversa telefònica és una forma senzilla de millorar la teva qualitat de vida”
Participar en activitats i organitzacions de la teva comunitat
Una forma més per fomentar relacions socials és la de realitzar activitats amb altres persones. Newport dona varis exemples, per una banda afiliar-se i participar en organitzacions locals de qualsevol tipus, social, cultural o polítiques.
Que me’n dius de substituir el gimnàs per un club de crossfit on l’activitat passa a ser grupal. De fer la teva taula d’exercicis de forma individual i endollat als teus auriculars, a compartir l’experiència de fer esport i interactuar amb un grup?
–
Establir relacions amb altres persones a través de les plataformes socials virtuals de forma exclusiva o majoritàriament ens roba la oportunitat d’estar amb ells, d’obtenir la riquesa i la satisfacció de la interacció personal, de educar-nos emocionalment i de créixer com a persones.
L’ús sense fre d’aquestes plataformes ens separa a través d’interaccions pobres i sense un sentit suficient. Una separació que crea un buit que hem d’omplir amb alguna cosa. Sovint amb l’ús de la connexió permanent i amb interaccions sense sentit.
El tema m’esgota igual que a vosaltres us ha d’esgotar els meus post sobre el mateix. Em sembla que val la pena deixar-lo de banda una temporada i tornar a coses més mundanes com la gestió de les meves llistes.
