Aquesta entrada també està disponible en: Español
Pots pensar que deixar de treballar en una tasca per passar a treballar en un altre assumpte o per fer un punt i apart descansar i tornar amb quelcom nou és una acció senzilla, quasi automàtica, però no és així.
Ens deixem arrossegar per la inèrcia, ens costa desenganxar-nos del que fem. Pels que ens passem el dia davant d’una pantalla el fet d’aixecar-nos un cop acabat l’assumpte en marxa i prendre’ns uns moments per airejar-nos lluny de l’escriptori sembla – com a mínim – poc natural.
Preferim minimitzar la finestra, obrir el navegador i entrar a una web de noticies o social. Preferim un parèntesis de baixa qualitat que una desconnexió completa.
Perquè és tant important
Pautar les teves aturades és important per mantenir el to del teu treball durant tota la jornada, i durant tota la setmana. T’ajuda a arribar al final sense tenir la sensació que estàs cremat o no pots més.
No tant sols és un assumpte d’energia també de rendiment. Trobar la forma per airejar-nos permet deixar enrere els problemes tractats (o en espera), descarregar-los de la ment I deixar espai i capacitat de procés pels següents assumptes.
Crear les teves pròpies alternatives
No aconseguim consolidar les aturades per descansar perquè continuem fent el que fem és el més còmode I el que hem fet sempre. Ens cal una senyal, un disparador que ens indiqui que hem de canviar d’ambient.
Primer preparem una alternativa al que fem habitualment. Si no sabem el que volem fer difícilment ho farem.
Unes quantes idees:
Fer un cafè, donar un tomb per l’oficina, mirar per la finestra, sortir de l’oficina i fer un tomb, esmorzar, beure un o dos gots d’aigua, parlar amb un company, anar al bany i prendre’t uns minuts més dels que et prendries habitualment…
Qualsevol d’aquestes opcions, o altres en la mateixa línia, poden donar-nos el punt i seguit o el punt i apart que necessitem durant la jornada. Segons la intensitat del que necessitem triem una opció o l’altra ( o una combinació de varies).
Un cop disposem de les alternatives entrem en un joc de prova i error. Cal provar el que plantegem, veure que ens funciona millor en cada moment del dia i de la setmana.
Si no estàs acostumat a prendre’t descansos de forma regular el millor es que els prefixis amb antelació. Fica alarmes en el teu telèfon mòbil I quan soni atura’t (si no tens quelcom candent entre mans). Soc partidari de crear l’hàbit abans de donar coherència a la teva política de parades.
Aturat encara que deixis una tasca a mig fer. Primer crea l’hàbit i amb el temps harmonitza’l amb el teu flux de treball per tal que un descans marqui una transició entre tasques o entre projectes.
Saber quan aturar-se
Si treballes amb Getting Things Done (GTD) un descans el pot marcar el punt en que deixes de treballar en un context I passes a treballar amb un altre.
Si estàs treballant en el context @ordinador, calculant balanços mensual o previsions per la teva empresa, accions exigents que requereixen d’una alta energia i nivell d’atenció, sona l’alarma I aprofites per anar a donar un tomb i prendre un cafè.
Quan tornes et poses a treballar en el context @email, processant els mails que tens a la teva safata d’entrada i enviant-ne de pendents. Al finalitzar prens una mica d’aigua i t’aixeques per donar un tomb o mirar per la finestra I si no has acabat amb els balanços t’hi tornes a posar.
La importància d’establir límits
No cal acabar totes les accions del context. Cal saber establir la pròpia mesura, un criteri propi per saber quan aturar-se. Això val tant si treballes amb GTD o amb un altre sistema. Desprès de les accions més imminents, les més exigents, o si no n’hi ha, desprès d’un nombre predefinit.
Cal saber quan un s’està esgotant. Potser no et sents cansat però et costa centrar la teva atenció. Aquest és el moment d’una nova pausa.
Hem de saber com treballar i com descansar. Més enllà de pautar les pauses cal posar límits al que es pot fer durant la jornada. Establir un punt i final i tenir-lo present per apagar quan arribi i mantenir la tensió durant les hores que hem de dedicar a FER.
El descans i l’esbargiment ens ha d’equilibrar. Esbargiment de qualitat, allunyat de pantalles, a ser possible compartint amb altres persones.
I tu, saps quan has de parar?
Photo by andrew welch on Unsplash
