Aquesta entrada també està disponible en:
Avui és un dia molt especial, avui és el 15 aniversari d’aquest blog.
Disclaimer: Avui no és exactament l’aniversari del blog. Vaig començar a publicar en blogspot el 2/2/10 en català i un any més tard ho vaig començar a fer en català i castellà en un domini propi, fa 16 anys que escric i 15 en aquest blog en aquest format i dedicat a productivitat i desenvolupament (de codi i de persones).
Per celebrar-ho i com fa algunes edicions del post celebració, ho faré parlant de quelcom que ha impactat la meva vida els últims mesos, de fet diria que vaig ser contagiat amb això ja fa anys i poc a poc s’ha anat obrint pas en la meva forma de fer i fins i tot de ser.
Parlo de la idea de que no cal optimitzar més la teva vida.
Quan busques trobar una millor productivitat personal, tenir una vida més ordenada i equilibrada, tenir els teus assumptes al dia i amb una mica de sort no oblidar-te de res, amb una mica de recerca i insistència acabes trobant una via per fer les coses i t’hi acabes emmotllant. T’hi trobes més o menys bé, funciones millor que ho feies abans i tot va anant endavant.
Jo vaig trobar GTD (Getting Things Done) de David Allen i la veritat, en un principi em va permetre ordenar el desori de la meva activitat, obtenir un cert ordre i pau mental i desprès experimentar. Què vull dir amb experimentar? Doncs una vegada vaig obtenir el control de l’activitat diària vaig començar a utilitzar els recursos per fixar-me objectius i «dissenyar» el llarg termini. Donar una direcció a la meva activitat i els meus esforços.
He de confessar que poca cosa va sortir d’aquí. Com diu el meu amic José Miguel:
«A la vida les prioritats es tenen o no es tenen. No pots crear-ne de forma artificial»
Després de superar aquest furor vaig caure en un cert sentiment d’insatisfacció. No sabia quin era el següent pas. Fins que un autor em va ensenyar que no té perquè haver-hi un següent pas, o un altre nivell com si d’un videojoc es tractés.
Era Oliver Burkeman i el seu llibre de «4000 setmanes, gestió del temps per a mortals» on em va gravar a foc la idea que el temps que tenim aquest món és finit i és impossible aconseguir fer tot allò que volem. Ni fixant prioritats, ni fent només allò que és «realment important» per nosaltres tindrem temps de fer-ho tot. I llavors, què faig?
Doncs la resposta és aturar-me.
Em vaig convèncer que tenir una vida ordinària amb un cert ordre, on les parts fonamentals com la salut, les relacions amb els demés i la feina funcionaven era quelcom extraordinari. Vaig dedicar el meu temps a guarir aquestes tres àrees de la meva vida, sense que fos premeditat, sense que fos un projecte de la meva llista a GTD, només provar de viure de la millor manera possible.
Ha passat d’una manera gens premeditada, simplement ha passat. Les petites coses i els problemes del dia a dia han ocupat el centre de la meva vida deixant la productivitat en un lateral.
Continuo atent al que fa la gent interessant com en James Clear, Oliver Burkeman o Cal Newport. O més a prop en José Miguel i en Jordi amb el seu sistema Optima3 o en Jeroen i l’Enrique amb Kenso o en una altra línea la Vanesa Tejada i el seu nou projecte Mètode Kizuna on t’acompanya amb les transicions importants a la vida.
Per la resta, ja no provo de millorar el meu sistema GTD ni explorar noves eines ni recursos. Continuo amb Facilethings i de tant en tant incorporo una nova peça a la meva col·lecció. I res més, no ho necessito. Soc com un tren sobre rails, ja tinc una forma preestablerta d’actuar, d’organitzar-me. Funciono bé, ho tinc completament integrat i flueixo.
A vegades fer les coses suficientment bé et deixa temps per fer-ne de més importants, com estar amb els teus.
A vegades al apaivagar -se una passió per un tema et permet explorar-ne una de nova, com tornar a dedicar-te al teu ofici (programar) però amb una altra perspectiva. Descobrir quin és el meu rol en la època de la IA.
A vegades encara llegeixo sobre productivitat i m’agrada implantar hàbits però ho faig des de la calma, allunyat des d’aquella ansietat que em provocava no fer bé quelcom que llegia a aquells blogs o llibres sobre productivitat personal de mitjans del 2010.
Aquells dies han passat i està bé que sigui així. Jo penso que encara tinc coses que dir sobre el tema per això penso treballar en el blog i en la meva newsletter sobre el tema. Acció.
Gràcies a tots per aquests 15 anys
