Aquesta entrada també està disponible en: Español

Quines habilitats són necessàries per fer-te entendre i liderar agents IA si mai no has liderat res

Hi ha gent a les que m’escolto sempre i l’expert en IA Jon Hernández n’és un. Potser perquè és capaç de presentar tot aquest món de forma clara i a la vegada obrir-te la ment amb les preguntes que fa.

Aquest article va ser publicat originalment al newsletter 
Acció: Productivitat personal

Fa poc, en una de les seves entrevistes mencionava quelcom que em va inquietar i tocar més que qualsevol de les típiques prediccions apocalíptiques sobre intel·ligència artificial, potser perquè em tocava més d’aprop. Jon comentava que una de les habilitats del futur seria Liderar, no en el sentit clàssic de liderar persones sinó liderar Agents (Diferents IA que poden actuar de forma autònoma).

Em va inquietar perquè sempre he associat l’idea de lideratge al treball i direcció de persones. Quelcom que ara serà imprescindible i mai se m’ha donat bé – lo de tractar amb persones -.

Però a la vegada també tenia cert pessigolleig per saber si podria ser capaç de fer-ho de forma assertiva. Aquí és on volia arribar,  la pregunta és quines habilitats et preparen per liderar a unes IA.

Doncs d’això va el post d’avui. Revisem el conjunt d’habilitats necessàries per conduir els teus agents cap als resultats marcats i qui sap si canviaran la teva perspectiva a l’hora de dirigir o responsabilitzar-te de persones – passant del terror a la inquietud si això no et va, no ens enganyem-.

Saber definir el resultat. Què volem aconseguir?

    El vell mantra de pensar abans d’actuar per tal de definir una visió del que volem. Això equival a definir el resultat final, els criteris d’èxit, les restriccions, prioritats i també el que no s’ha de fer.

    Si em permeteu aquí introduiré un concepte de la productivitat personal  i de Getting Things Done (GTD). La planificació natural. Una tècnica que permet definir una visió, destriar l’activitat i organitzar-la d’una forma adient.

    Si voleu ampliar més aquest concepte només heu de fer clic a aquest enllaç. (Clic aquí)

    Descompondre problemes i convertir-los en accions realitzables

      L’objectiu és descompondre el resultat en fites més petites, organitzant l’activitat en missions que puguin realitzar en paral·lel els diferents agents.

      Continua sent una activitat que pots realitzar sense cap coneixement tecnològic Dins de la planificació natural hi ha els passos necessaris per convertir els resultats en activitat realitzable en accions senzilles.

      Els últims passos de la tècnica permeten desgranar l’activitat en projectes (petits resultats) i accions a realitzar i decidir quins es fiquen en marxa i quins resten a l’espera. Encaixa com un guant als dits de la mà.

      Saber delegar al agent adequat

        Cadascun dels agents a governar pot tenir el seu propi perfil, fins i tot quelcom similar a un caràcter. Pots tenir agents dedicats a una funció concreta com la recerca d’informació, un agent financer, de màrqueting o legal, un dedicat a la programació, un altre a la documentació… Se’m ocorren infinitat de possibilitats.

         En aquest escenari el lideratge sintètic és una evolució de la delegació.

        Abans:

        Jo → persona → tasca → resultat

        Ara:

        Jo → agent → procés → resultat

        I en un futur proper:

        Jo → agent líder → equip d’agents → resultat

        Donar context

          Si ja has utilitzat un chatbot de IA sabràs que com més acotada sigui la descripció de la situació que vols resoldre, siguin més nombrosos els paràmetres que dones, millor i més precís serà el resultat obtingut.

          Amb l’IA agentica passa el mateix. Liderar en aquest aspecte consisteix en proporcionar la informació rellevant, antecedents, documentació, criteris i exemples a menester per obtenir el resultat desitjat.

          Establir autonomia i límits

            Els agents s’executen des d’un equip físic propietat, o sota el control, de l’usuari pel que és responsabilitat seva donar-los-hi accés o restringir-los-hi als diferents recursos que tenen a la seva mà, ja sigui els recursos que fan servir del maquinari, com per exemple la possibilitat d’instal·lar software, modificar l’estructura de fitxers, l’accés a la xarxa, a diferents equips del seu entorn, als comptes del usuari de gmail o serveis similars. 

            En un altre nivell queden les restriccions pel consum de tokens dels agents. En altres paraules quin límit de despesa poden realitzar fins a completar les seves tasques.

            Deixar la microgestió i passar a supervisar

              No pots revisar cada pas que fan tots i cadascun dels teus agents, tindries més feina que fent tu les tasques. Cal confiança en què, amb la configuració donada, faran el que calgui sense fer cap pas en fals (errant o abusant del accés a recursos).

              Com a líder d’equip has de restringir la teva activitat a revisar resultats, detectar errors, identificar desviacions, establir un mecanisme de validació dels resultats i establir moments per aquesta validació.

              El teu paper estaria a mig camí entre un cap d’equip i un tècnic d’administració de sistemes.

              Ser qui usi el pensament crític

                No cal només delegar la feina sinó també la crítica i la verificació al teu equip agentic. Mentre que un agent produeix, un altre verificar el resultat i un tercer criticar-lo

                La idea és potent: Crear mecanismes perquè es validin entre ells donant un major grau d’autonomia a l’equip

                Com sempre tu estàs al darrere i ets l’encarregat de preguntar-te: «Com sé que això és correcte?» i crear les validacions necessàries.

                Capacitat de donar feedback

                  Un chatbot de ai pot rebre feedback desprès de cada resposta donada, afinant en temps real el procés. Una agent treballa de forma més autònoma, enfocat a resultats i si erra o es desvia cal oferir una rectificació precisa orientada a millorar el resultat.

                  Enlloc de donar accions un cop obtingut el procés cal pautar-lo i demanar entregues intermedies per controlar-lo millor.

                  Pensar en processos enlloc d’en prompts

                    Es tracta de canviar de mentalitat i passar de

                    «Quin prompt li dono a l’agent?»

                    a

                    «Quin procés ha de seguir el meu equip d’agents per aconseguir el resultat?»

                    Això introdueix una sèrie de preguntes que el líder sintètic (tú) ha de saber respondre:

                    • Quin és el primer pas?
                    • Quins passos es poden fer simultàniament?
                    • Quins agents necessito?
                    • Quin agent rep el resultat de l’anterior?
                    • Quina informació ha de transmetre cada agent?
                    • Qui revisa la feina?
                    • Quan cal una segona opinió?
                    • Quins errors poden produir-se?
                    • Quan ha d’intervenir una persona?
                    • Quines decisions pot prendre l’agent?
                    • Quin és el criteri per donar el procés per acabat?

                    Els agents no són només eines; formen part del flux de treball.

                    Saber quan has de intervenir

                      Per acabar, cal saber quan has d’intervenir i quan has de deixar fer. Has de trobar un punt d’equilibri entre fer-ho massa i així assumir una càrrega excessiva de treball i fer-ho massa poc i corre el risc d’obtenir resultats erronis o amb una desviació important.

                      –

                      Potser ho vegis lluny però per una persona com jo que es dedica a programar, els agents són el proper pas. Els programadors ens convertirem d’artesans que teixeixen el codi a mà a operaris de maquinaria que condueixen les accions – a través de les diferents formes que prengui la IA – per crear funcionalitats del teu software.

                      El lideratge sintètic pot ser un concepte que m’hagi tret de la butxaca, un nom més o menys vàlid, però una realitat amb la que haurem de conviure i desenvolupar si volem continuar diferenciant-nos dels competidors (altres treballadors o empreses) i continuar resistint l’envit -cada cop més ràpid – de progrés.

                      Photo by Jehyun Sung on Unsplash