Aquesta entrada també està disponible en: Español
Implementar. Això és la productivitat en primera persona, la capacitat de fer més enllà del entorn i els seus condicionants. Si la productivitat personal és el cultiu d’una sèrie d’hàbits, dins o fora del marc d’una metodologia, i la creació pautes de comportament que retornen una plusvàlua (en una major quantitat o qualitat de la nostra feina), la capacitat d’implementar és l’habilitat per materialitzar en quelcom real les nostres accions i fer avançar els nostres projectes deixant a banda els factors de llast com interrupcions, girs estrategics o una mala lectura de les nostres obligacions a mig i llarg termini.
Imatge via young_einstein sota llicència Creative Commons
Deixant enrere l’etapa inicial on aprenem a utilitzar un mètode per treballar millor i comencem a canviar els nostres hàbits, entrem en una fase amb menors friccions. Les decisions conjunturals – generades per la situació – desapareixen pel simple fet de saber que s’ha de fer. Integrem experiència i coneixement.
Captures la idea i la transformes inconscientment, ja no t’has d’aturar a pensar si es tracta d’una acció o un projecte. La declares de forma descriptiva per tal d’evitar problemes al processar el teu inbox, ja no deixes lloc a una mala passada de la teva memòria. Quan calgui la desglossaràs en accions sense excedir-te, amb el nivell de granularitat adequat perquè no siguin massa simples, ni massa pesades. La mesura la marca la teva capacitat per executar-les d’una sola tacada, l’experiència et marca la teva resistència al moment de FER.
Planificar es converteix en una visió més enllà del procés. Desprès de completar el cercle virtuós del projecte (generació de la idea, planificació, execució) ets capaç de crear una imatge més ajustada a la realitat del que vols, trobant la profunditat que marca la diferencia entre una feina ben feta i en quelcom amb regust a èxit. Et preguntes pel propòsit real dels projectes i ets capaç de visualitzar-loanticipant el que s’ha de complimentar. Estructurar la activitat ja no és el més important, passa a ser una part estrictament funcional.
Reflexionar sobre l’execució és la primera gran diferencia amb la teva forma anterior de treballar, el fet de reservar-te temps per revisar com evolucionen els teus projectes i prendre les següents decisions ja no és quelcom extraordinari, és un hàbit . Tens ganes de ‘pensar’ en la teva feina perquè ja no equival a seure davant d’una fulla d’Excel amb la llista de tasques o un diagrama de Gantt, es tradueix en forma d’anotacions, notes de veu o gràfics fets de forma casual als que has de donar forma i coherència a posteriori, però que representen un ús aplicat de la teva creativitat.
Revisar les teves llistes i projectes és una part important, però no acaba aquí.Entens que reflexió és capturar la teva creativitat i per molt gris que sigui aplicar correccions al teu flow, treure conclusions dels teus errors pot arribar a ser emocionant.
Per molta experiència i gracia que tinguis en l’art d’implementar et saps humà. Molts cops no motiva el que tens davant, però la millor forma de començar-ho és començar-ho. Identifiques aquells assumptes més allunyats de la diana, susceptibles de ser procrastinats. Un altre tema serà com evitar-ho. Superar la barrera que suposa començar acostuma a ser un primer obstacle, en aquest cas, desprès d’intentar dividir el que s’ha de fer en components més petits, l’únic que ens queda és llençar-t’hi per tal de començar a FER i veure com evoluciona…
Un cop en marxa, una tasca deixa d’estar immobilitzada i mentalment ens condicionem per assignar-li part del nostre temps i atenció. Encara que el cos no t’ho demani, comença-ho!
Mentalment passem a concebre’l d’una altra manera, és quelcom al que has de destinar recursos perquè és viu i t’hauràs d’esmerçar per dedicar-li la suficient atenció.El teu objectiu és obtenir un resultat amb la suficient qualitat i en un interval de temps assumible, o com a mínim finalitzar-ho per passar a altres temes més desitjables.
Si mantenim un assumpte en espera acabarem polint detalls en la planificació, o perdent temps pensant sobre com podríem executar-lo sense tanta dificultat. Divagacions inútils que ens col·loquen en una zona perdedora, alimentant la desmotivació respecte al tema, i complicant encara més la seva arrancada.
Dono un salt i et col·loco davant l ‘emoció.Superar la por al que no s’ha fet mai. No comptar amb precedents pot suposar una font d’excuses per la procrastinització. Si la zona de confort és casa teva , pots acabar rebaixant-ne el volum, renunciant a la tevaambició o acabar desestimant-la. Com més freqüentment t’impliquis en nous reptes i surtis de la zona, menys costarà esvair aquesta sensació.
No compta només amb el que fas amb la idea en si, i amb tot el que se’n deriva. Vivim en un ecosistema productiu composat per totesles teves tasques en curs, els teus compromisos i els imprevistos a resoldre.Has de tenir en compte tota la carrega de treball de la teva jornada abans de prendre la decisió d’emprendre una nova qüestió. El fet d’encaixar els nous inputs i la seva carrega en el mosaic de la teva activitat és un altre factor bàsic per la correcta execució.
Aprendre a valorar les nostres actuals obligacions, equilibrant-les, aprendre a fer renuncies, requereix maduresa i realitzar un camí en el qual ens eduquem en el pla emocional per tal que la renuncia, o l’aplaçament de quelcom important per nosaltres no generi un retorn en forma de frustració.
L’art d’implementar s’obté de forma implícita, sense que te’n a donis. Cada cop que aprens quelcom nou, que ho poses en practica que t’equivoques i entens el perquè, al prendre una decisió, al fer una correcció…
…Creant, planificant i fent
