Aquesta entrada també està disponible en: Español
Fa més d’un any vaig publicar un post sobre el que representava per a mi i la meva productivitat l’escriptura, el paper i el llapis. Després d’un període prudencial i de certs canvis m’agradaria dedicar les línies d’avui a fer un review de la importància i l’impacte de realitzar per via manuscrita certes activitats preparatòries o de reflexió. El procés d’escriptura de les nostres idees, o pensament, permet generar una reflexió molt més profunda que no pas una revisió mental, amb un checklist, o sobre suport digital.
Imatge via Wiertz Sébastien sota llicència Creative Commons
Sobre la planificació
El fet d’agrupar tots els assumptes que requereixen de la nostra atenció per ser planificats, per ser raonats, per trobar una motivació per fer front alguna situació que s’ha tornat massa complexa, o simplement per abocar els nostres problemes sobre una fulla de paper en blanc, genera una intimitat entre nosaltres i el que ens envolta. Ens assegura una dedicació amb plena atenció allò que ens ocupa i ens preocupa. Sempre he cregut que els pensaments que no són fixats sobre una fulla de paper se’ls emporta el vent. Són massa coses les que passen pel nostre cap cada dia, i la sobrecarrega d’experiències, idees i records fa necessari l’oblit d’allò que no resulta indispensable.
Deixar de banda l’ordinador i els seus softwares per administrar la nostra feina, per escriure i crear diagrames que ens ajuden a planificar els nostres projectes, i dedicar mitja hora o tres quarts a pensar sobre un projecte en concret sobre una fulla en blanc amb la ploma en mà, em permet introduir-me en els meus compromisos d’una forma diferent, com he dit més profunda, més pausada i molt més formal. És com si el fet de pensar i planificar en forma manuscrita m’ajudes a oficialitzar un pacte entre la meva activitat i jo mateix.
He de mencionar però, que només realitzo la part inicial de la planificació natural sobre paper. Acostumo a definir la motivació d’un projecte, aquelles condicions que s’haurien de donar per convertir-se en un èxit i l’escandall d’idees i conceptes implicats en el desenvolupament. A partir d’aquest punt requereixo de la màquina per estructurar pensaments d’una forma més eficient i crear els projectes – activitats dins la meva aplicació de gestió del flux de treball per ficar-ho en marxa.
Reflexionant
Un de les propietats més poderoses de les sessions d’escriptura és la capacitat de tractar problemes, o d’ordenar la meva visió a llarg termini, deixant de banda els temors que comporten els grans canvis.
T’has adonat que quan et ve a la ment un d’aquells assumptes pendents que per algun motiu resulten desagradables, l’expulses de forma explicita o busques una justificació o solució superficial per deixar-hi de pensar? No has trobat una solució, només una sortida temporal per treure-te’l de sobre momentàniament.
El fet de plantejar els meus reptes davant d’un full en blanc m’ajuda abocar tot els factors que hi intervenen de forma desacomplexada. Com mencionava en el punt anterior, a través de la planificació natural o creant un text en forma de carta puc treure tot allò que em preocupa sense que els perjudicis i la por als canvis em boicotegin. El temor al canvi pot evitar que introduïm a la nostra llista de coses pendents per que resulta poc realista, o massa intrèpid.
No és quelcom automàtic, el fet d’escriure no acaba amb aquest perjudici. S’ha de desenvolupar l’hàbit d’actuar sense el perjudicis al realitzar la pluja d’idees o el volcat mental sobre el paper, quelcom costos que no s’ha de menystenir. Jo ho vaig aconseguir començant a aplicar els preceptes de la planificació natural, de la pluja d’idees a textos cada cop més complexos.
El procés
Una sessió d’escriptura requereix de temps, concentració i dedicació absoluta. És indispensable que hi trobis una utilitat (el perquè ho fas) i gaudeixis amb el que estàs fent, si no et apareixeran els dubtes, les interrupcions i el flux màgic que pots aconseguir es dissiparà. El meu primer consell és que trobis les eines adequades que et permetin treballar gaudint-ne. Fa temps vaig llegir un post de Jeroen Sangers al Canasto on parlava del tema: Una ploma i un quadern moleskine. Vaig fer quelcom similar, i em vaig decantar per un pilot G2 i un quadern de tapa gruixuda ‘de marca blanca’,
Curiosament poc a poc he anat evolucionant fina arribar a la mateixa conclusió: ploma i el moleskine. La veritat es que la sensació d’escriure sobre paper amb un cert gruix i amb el tacte d’una ploma crea quelcom molt diferent al teu bolígraf habitual. Son sensacions que reforcen el resultat del nostre treball, la nostra rutina i que ajuden a crear l’hàbit de reservar-nos temps per treballar sobre paper.
“Trobar les eines adequades ens ajuda a treballar millor, més enllà del que és pràctic hi ha una dimensió de sensacions i emocions que reforça la nostra determinació a l’hora de fer.”
Una compilació extensa sobre el que i el com influeix l’escriptura en la meva rutina. Pretenia era picar-te l’ullet per que tu també ho provis. Durant un parell de setmanes fica tot allò que et preocupa o que has de planificar per escrit, i desprès torna a aquest post i comenta’m com t’ha anat.
