Xarxes socials. És possible ser eficient

Aquesta entrada també està disponible en: Español

El fenomen de les xarxes socials ha combinat el millor de la tecnologia i del comportament humà. La necessitat de comunicar, compartir i ampliar la nostra xarxa de contactes es potencia a través de la immediatesa, la comunicació asíncrona i l’accessibilitat pels no experts en l’ús  de les TIC. Com sempre però, existeix un revers tenebrós que treu el pitjor de nosaltres, aquella part que només espera acomodar-se davant el seu receptor d’informació sense cap altre objectiu que matar el temps revisant el nostre timeline, o xafardejar els perfils dels nostres coneguts (o aquells que no ho son).

Una reflexió sobre la web social, com controlar els recursos que li dediquem i intentant obtenir valor del seu ús.

(Photo by Kexino under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives licence.)

Ús personal del 2.0

Predefinir el temps que dedicaràs a revisar els teus perfils de forma anticipada, controlant la sessió amb algun tipus d’alarma o avisador. Hi ha activitats que m’absorbeixen absolutament i el temps em passa volant. No és quelcom tan marcat quan em dedico a repassar els inputs de les meves xarxes, però el fet de comptar amb una alerta acústica em permet realitzar un trencament de forma clara, evitant el dispendi de minuts realitzat quan només mirava de tan en tant en rellotge de l’ordinador.

Per evitar convertir aquesta activitat en un mal hàbit evita connectar-te durant un o dos dies a la setmana. Això et permetrà respirar i dedicar-te a altres coses, evitant convertir-te el fet d’estar dins facebook o twitter en una mena d’obsessió.   Un altre punt fosc per evitar l’obsessió 2.0  és no deixar-se enganxar per aplicacions com Farmville: Que trist que és veure com un adult al que has convidat a casa et demana concertar-se des del teu ordinador perquè ha de recollir la collita.

Un altre tema son els processos de gamificació aplicats a xarxes com Foursquare o altres. Un sistema per obtenir premis, fites o badges segons l’ús que fem d’una aplicació. És una poderosa eina per fomentar hàbits, per guiar el nostre comportament dins de l’app. A la vegada pot convertir-se en un incentiu pel seu ús continuat.

La productivitat personal m’ha portat el costum de prendre distancia i observar certs comportaments de forma aïllada,  el que permet identificar situacions d’entusiasme irracional com les descrites i ficar en marxa una correcció. Posar sobre paper la periodicitat en que ens connectem, el temps que l’hi dediquem a cada sessió, i fer una previsió del que li dedicarem a un més vista te un efecte demolidor. En primer lloc penses en tot el que podries fer, o en el que has deixat de fer, per dedicar-te en excés a aquestes activitats, i finalment amb el retorn nul de cara als teus objectius a mig termini (tot i que no te’n fixis saps que és una pèrdua de temps).   Resulta demolidor, en el meu cas es va acabar amb creu i ratlla.

Entrar en noves xarxes socials

A més de les opcions majoritàries ja comentades està hi ha noves propostes que donen una nova perspectiva al concepte ‘compartir’. L’últim xoc ha sigut Pinterest, però val la pena que ho provem tot? Sincerament crec que si. En primer lloc per reservar el nostre nom d’usuari i mantenir la uniformitat de la nostra marca personal, en segon lloc per obtenir una nova via d’entrada d’inputs. Si segueixes a les mateixes persones, o les utilitzes pel mateix tipus de finalitat, és probable que obtinguis els mateixos resultats: Una via per compartir i el mateix tipus de contingut.

Prova el servei i si no li trobes una utilitat immediata et pots mantenir com un perfil latent, sense configurar les dades personals del teu perfil – i la teva foto – visibles pels altres usuaris, utilitzant-lo per seguir usuaris i organitzar el contingut que t’ofereixen. Una altra opció és trobar-li una funcionalitat diferent per la qual va ser concebuda. En el cas de Pinterest per exemple, podem crear panells temàtics on arxivar els articles, post o imatges dels quals n’haguem de fer ús. Un altre exemple seria reproduir un sistema de llistes per administrar les nostres lectures, classifiquem-les en pròximes lectures,  Interessants (sense prioritats per ser llegides algun dia), relatives algun tema o projecte… buscant sempre mantenir un nombre racional i manejable.

El 2.0 esta al nostre abast permanentment gracies als smartphones. En aquest tema si que he de treure la meva vena més radical: Si no els has d’utilitzar per la teva feina, si no són imprescindibles per la teva comunicació corporativa, o tenen un ús funcional específic, elimina-les del programari del telèfon. A mi em resultava impossible resistir-me a fer un revisió periòdica als meus diversos timelines. Un dispendi de temps al clicar i un dispendi d’energia al intentar  controlar-ho. No et convido a que evitis el problema, només a que en redueixis la incidència si veus que no pots amb ell.

Buscar valor afegit

Pels que publiqueu contingut més enllà del estrictament personal, ja sigui perquè promocioneu un negoci o servei, perquè editeu un blog o per donar a conèixer la vostra marca personal hi ha una dimensió de serveis que ús permetrà ser més eficient en l’ús de les xarxes, tan per medir, com per automatitzar processos.  Si encara no has iniciat la teva aventura 2.0, o t’adones que no funciona et recomanaria que realitzessis una planificació natural per decidir el que vols. Marcat uns objectius clars i abastables tot començarà a aclarir-se.

En segon lloc busca el mitja per aconseguir el que vols. Si fas una pluja d’idees per fer emergir tot el que has de tenir en compte en la teva estratègia social de ben segur que sortirà el tema de les eines i serveis a utilitzar. Si no coneixes aquest món defineix que vols fer i busca quelcom que s’adapti al que vols fer, o comença a provar aquelles eines més populars i mira com les pots adaptar a la teva rutina. La xarxa esta plena de contingut i tutorials sobre el tema.

Per evitar frustració i el perill de l’abandó, marca fases-projectes i centrat en cadascuna d’elles fins que les completis:

  • Fase 1: Engegar un blog.
  • Fase 2: Presencia de la teva marca personal a les xarxes més populars. Twitter i facebook a través d’un compte corporatiu i una fan page.
  • Fase 3: Automatitza processos com la publicació en les xarxes socials, descobreix Hootsuite.
  • Fase 4: Networking. Cerca llocs web amb qui col·laborar, persones amb interessos comuns.

…. i així fins a l’infinit. En practica el cicle de Planificar –  Estructurar -Fer

No voldria que el post derivant cap al socialmedia.  Si us hi fixeu en tots els post que s’allunyen de la productivitat com a tema central, sempre es repeteixen unes pautes que ajuda a que la nostra activitat sigui el més assertiva possible, al mateix temps que ens prevenim dels principals riscos del entorn en el que ens movem.

Segur que molts de vosaltres ús heu trobat amb quelcom similar. Entrar al 2.0 i desaparèixer durant hores com si del triangle de les Bermudes es tractes. Com aconseguiu corregir aquest comportament? Quins son els forats negres dins les xarxes socials que us xuclen més temps? Quina és la diferencia quan useu el mitja social en la faceta personal i en la faceta  professional? Espero els vostres comentaris.