Com GTD pot ajudar-te a alleujar les preocupacions?

Tenim tendència a complicar-nos en excés la vida recorrent a solucions massa artificioses per resoldre els problemes. La complexitat ens ofega,  la simplicitat és el camí per arribar a la sofisticació.  Seguin el mateix principi de dividir les grans tasques per distribuir l’esforç i esvair una falsa sensació de dificultat, podem aconseguir el mateix amb  les nostres preocupacions a través de la segmentació de l’activitat. El següent post dona la volta al concepte la ment com l’aigua, eliminar el soroll a través de COM fer el QUE hem de fer per aplicar GTD de forma eficient.

Imatge via TheeErin sota llicència Creative Commons

Una cadena de muntatge de 5 passos

Estratificar mentalment els 5 passos  –recopilar, processar, organitzar, revisar– fent el que toca en cada moment, evitant pensar en les accions derivades, conseqüències que impliquen en els altres passos del assumpte que tens davant teu i aïllant-te del que tens en marxa, durant el temps necessari per realitzar cadascuna de les 5 labors sense fissures, és un dels indispensables per aconseguir la claredat en l’organització i l’acció.

El que has de fer és tractat com en una cadena de muntatge, on en cada fase només apliques una part concreta del mètode per tal d’aconseguir un conjunt: La seva resolució.

Mantenir l’autocontrol, aplicant-ho de forma repetitiva i estricta ens permetrà crear aquest hàbit. No és tracta de quelcom senzill, la nostra tendència a buscar la multitasca, a obrir-nos per rebre els inputs del nostre entorn pot resultar insalvable.  Compromet-te  a dur-ho a la pràctica, intenta-ho, persisteix sense deixar que els teus errors et desanimin,  persevera aplicant petites correccions  fent-ho cada vegada millor, i finalment repeteix-ho sense excepció, d’aquesta forma aconseguiràs dominar un de les claus que t’ofereix GTD per enfocar-te com un laser.

Que és el següent per fer?

La llista de pròximes accions no és tant sols una to do list amb el següent a realitzar,  han de ser les nostres preocupacions més immediates sobre les quals focalitzar tota la nostra atenció per tal d’acabar-les i tirar els nostres assumptes endavant. Limitem la nostra perspectiva al més imminent amb la intenció que altres temes oberts però en un segon pla, dins dels nostres projectes o programats en el nostre arxiu de seguiment, no ens prenguin atenció, energia i ens acabin generant estrès.

Quantes vegades descuides les teves tasques més immediates per que et preocupa un problema pendent, una reunió per preparar o  quelcom relacionat amb un projecte que et genera més interès?

Una dedicació a les accions següents de forma estricta  permet dur a la pràctica el principi de simplificar els grans problemes en petits passos molt més assumibles i no veure’s sobrepassat (sobretot en el terreny emocional).  Porta-ho a la practica, durant la jornada fent ús d’una llista B agrupant un lot amb 3 o 4 de les teves pròximes accions que has de fer si o si, i processant l’inbox amb una revisió de les accions que realitzaràs l’endemà durant la revisió diària.

Escollir en funció de la teva visió

Construir una solida visió de futur, tot i ser una tasca complexa, és la base per assentar uns criteris per decidir que deixem entrar en la nostra activitat més immediata i que reservem per engegar-ho algun dia. Treballar la nostra visió de futur, mantenint els punts clau i enriquint-la amb tot allò que sorgeix i pot fer canviar el nostre punt de vista durant els anys, ens genera confiança en la nostra forma de fer i en nosaltres mateixos. Pel contrari, una visió estàtica no revisada amb la freqüència oportuna crea un desajust entre el pla preestablert i el que volem de veritat.

La confiança resulta clau – un altre cop – a l’hora de decidir els nostres objectius anuals o bianuals, reduint-los al indispensable per focalitzar i ser eficients en la seva resolució. Equivocar-se a aquest nivell vol dir malbaratar mesos treballant en una direcció errònia, generar frustració i altres emocions negatives que ens desenfoquen del que de veritat perseguim i hem de fer.  Pel contrari,  la seva correcta declaració permetrà ramificar la nostra activitat en projectes i accions per completar-los.

“En ambdós casos utilitzarem com a criteri prioritari per FER, la pregunta M’apropa al meu objectiu?Per fer o demorar les accions i projectes que se’ns plantegin diària o setmanalment”

Deixar entrar a la teva llista de pròximes accions aquelles que compleixin amb el criteri de col·laborar a apropar-te a algun dels teus objectius és una de les claus per no afegir a les teves obligacions diàries feina que no t’aporta res, simplement t0aparta la vista del horitzó y genera aquella sensació errònia d’estar ocupat.

La simplicitat és dins l’ADN de Get Things Done el que fa possible que tothom sigui capaç d’aplicar-lo més o menys de forma correcta amb un període de temps relativament curt. La complexitat rau en desplegar tot el seu potencial,  per que més enllà del coneixement  del mètode fa falta desenvolupar hàbits i implementar detalls com els mencionats. Deixa’m que en aquest últim post sobre GTD del any et faci una pregunta. Quin ha sigut el recurs, dins de GTD, que t’ha ajudat més a allunyar-te de les teves preocupacions? Fes-me’l arribar en forma de comentari o via twitter @davidtorne.

  • Carlos Calpe

    Primer de tot felicitar-te pel teu blog! Ja fa temps que et llegeix-ho i mai t’havia
    dit res. Tot el que escrius sobre productivitat em sembla molt interessant i
    molt útil. Aportant la meva experiència a la pregunta que fas al final d’aquest
    post, dir-te que el que més m’ha ajudat a no tenir tantes preocupacions ha
    estat la recopilació. És meravellós saber que tot el que et passa pel cap està
    recopilat en un únic lloc, que en el meu cas és Evernote. Això m’ha ajudat a
    treballar més enfocat. Si mentre estic fent una feina em be quelcom al cap,
    prenc nota i continuo treballant, no deixo que interfereixi en el que estic
    fent en aquell moment, se que més endavant processaré aquella informació i que no
    és perdrà. Es curiós, que quan vaig començar a integrar GTD em trobava la
    mateixa nota, dos i tres cops repetida. La ment no para de pensar en allò que
    no vols oblidar. Aquesta inquietud amb el temps s’ha anat calmant i ara ja no
    em passa tant sovint. La ment ha anant entenent que quan escric quelcom a la
    meva safata d’entrada no es perdrà i cada cop ha anat confiant més i més. Així
    quan estic fent una feina, la meva ment està tranquil·la i enfocada en el que
    haig de fer. La qualitat de la feina que faig ha millorat, perquè la tota la meva
    ment està treballant i pensant en el que estic fent i no en el que no haig d’oblidar.
    Realment és una sensació fantàstica!