La diferencia entre tenir un propòsit i no tenir-lo

El factor clau de la productivitat no és la quantitat ni el temps, és la direcció. Això no va de fer una gran quantitat de coses en un període determinat de temps, està relacionat en saber-te moure en la direcció correcta. I per disposar d’una direcció clara cal descobrir un propòsit que generi un compromís sòlid.

En l’article que escric a continuació parlaré de l’importància de tenir un propòsit vital clar i ben definit i del problemes quan hom no el té.

Eficàcia

No trobeu que el terme productivitat personal s’ha tornat massa generalista? Dins seu hi ha acabat cabent tot, des de gestió del temps a administració prioritats, per això els amics de la xarxa Optima Lab van decidir començar a parlar-nos d’eficiència, eficàcia i efectivitat.

Eficiència és fer bé les coses, eficàcia és fer el necessari per obtenir resultats i efectivitat és fer bé coses que… Click To Tweet

Les persones  efectives han après on volen arribar, el seu propòsit, i en conseqüència això els ha dut a saber qui són. Conèixer el teu propòsit consisteix en definir que és per a tu l’èxit i que hauria de succeir per arribar-hi. No em refereixo en al com arribar-hi, sinó a les fites a assolir per aconseguir-lo.

Molt poca gent realitza aquest exercici de definició personal. No és estrany, es tracta de quelcom complex i incòmode ja que ens obliga a confrontar que volem i el que estem disposats a renunciar per assolir-ho.

El perill de no disposar d’un propòsit ben definit

Sense un propòsit podem acabar convertits en microgestors, gestionant els problemes del dia a dia sense donar profunditat a la nostra activitat. No sembla tant dramàtic però sense una finalitat pots acabar:

  1. Treballant en el propòsit d’un altre. No t’estàs dedicant al teu propi negoci, a canvi d’una nomina a final de més o d’altres satisfaccions superficials pots acabar dedicant el teu esforç vital a la empresa on treballes o altres persones…
  2. Caient en actituds poc constructives. La nostra societat està obsessionada amb la idea de mantenir-se ocupat de forma permanent, el que ens deixa poc temps per ser i viure. També hi ha el risc de caure en el parany d’una la competitivitat mal entesa, on hom es compara amb tots sistemàticament per obtenir una mesura del seu propi èxit.

No dic que sigui dolent dedicar-te a la teva empresa, o desenvolupar la teva carrera dins d’una organització, el nefast és desenvolupar una dependència que vagi més enllà de les necessitats econòmiques de la remuneració que reps cada final de mes. Una via per obtenir un propòsit artificial molt ben definida per l’expressió “Tu no ets la teva feina.

Totes dues formes són vies per acabar encaixant un imaginari personal. Busquem encaixar socialment i obtenir reconeixement. Disposar d’un propòsit ens dona la via per donar profunditat a aquest imaginar i per estructurar l’activitat que se’n desprèn. Tenir un punt de referència vital és molt poderós, dona una gran seguretat en el que es fa i en un mateix, pel contrari la seva absència porta a intentar cercar aquesta seguretat a fora, conduint-nos a les tendències descrites al segon punt.

Que fas et converteix amb qui ets

“Vaig estudiar una enginyeria tècnica quan ja estava treballant, m’apassionava programar, desenvolupar programari i treballar amb sistemes informàtics. El que va començar com un repte personal, com una via per obtenir reconeixement del meu entorn i de la direcció de la meva empresa, es va acabar convertint en una forma per madurar com a persona i com a professional, una forma per aprofundir en els coneixements i d’experimentar el circuit esforç – recompensa quan aquest retorn no porta una recompensa material sinó quelcom que va més enllà. “

La quantitat de temps i esforç dedicat es feia difícil d’entendre per algú que no estès immers en la mateixa situació. Quan parlo d’objectius i nivells de perspectiva no acostumo a posar exemples personals, però aquesta situació captura perfectament com un propòsit es converteix en un estil de vida.

Avança més qui dóna 3 passes en una sola direcció que qui en dona 10 sense un rumb concret - @davidtorne Click To Tweet

No t’importa que fan ni que diuen els demes, tu saps on vas i això és l’important. No compten comentaris de tercers ni com els hi va de bé als teus amics o veïns. Ser humà vol dir ser gregari i tenim la insana tendència a comparar-nos i fer el que fan els altres. Tens un ancora que et mante centrat evitant desviacions a causa dels lladres d’atenció en forma de dubtes, preguntes tendencioses, tendències, modes…

Si no disposes d’un propòsit a aquest nivells pots usar la disciplina o la força de voluntat per menjar-te algunes d’aquestes granotes però no estàs indefens davant del auto-saboteig  en forma de mala gestió de certs aspectes de la teva vida: interrupcions, priorització d’assumptes de poca importància i implicar-te en nous projectes…

Tanco el post recomanant-vos la lectura d’un post que em va impactar i inspirar per escriure l’article: 15 thing Insanely-productive people do differently de Benjamin Hardy i del seu blog a medium, una font de recursos imperdible.

Opt In Image
Comença ARA!
Productivitat intel·ligent

Articles del blog + Newsletter amb contingut exclusiu al teu mail.

Rep l'ebook 'Els meus objectius. De la idea a la realitat' de regal per aprendre a definir les teves fites.