Quina tristor la dels posseïdors d’una enginyeria tècnica o superior en informàtica. Després d’anys d’assimilar conceptes com els diferents cicles de vida existents en el món del disseny de programari, de treballar amb eines CASE, de dissenyar projectes amb UML, ara resulta que ens passem el dia implementant. Estrictament implementant. Sense fe cas a la mètrica, només la sintaxis compta. La sintaxis, el seguiment del pla de projecte – implementar x en un temps t – i la satisfacció de l’usuari final. Tot el que queda fora d’aquest marc és bohemi i poc recomanable pels estoics programadors, distraccions poc funcionals.
Doncs si. Si després de les primeres línies penseu que sóc un poeta, ho sóc. Com a mínim, quan arribo a casa meva, acabada la meva jornada d’implementació. El fet que hem porta a escriure sobre aquest tema cabdal, és el meva recent (quasi) abandonament de l’enginyeria superior en informàtica – cursada a la UOC – i l’idea de realitzar un master o postgrau de similar contingut, concretament en Enginyeria de programari.
Un curs de postgrau no és igual que una llicenciatura o una enginyeria superior, entre d’altres cosses per la major especialització de la matèria – i per que no- per la forma de pagament, abonar tot el preu de cop o en un nombre de quotes més reduït que les matricules d’una carrera pot ser matador. Aquest factors fan que un és guardi de tirar-se a la piscina i reflexioni una miqueta més abans de prendre una decisió.
De veritat necessito més formació en les àrees de disseny? Ho utilitzaré en el meu dia a dia? La veritat és que no. No ho utilitzaré per a la meva feina actual. Sóc programador, implemento sobre especificacions, no sobre un glamuros diagrama UML. Per altra banda, no ens podem restringir a un sol àmbit, quedar-nos tancats en el nostre petit segment és morir. No adquirir altres coneixements és condemnar-se a no poder aspirar un futur diferent, a continuar avançant linealment, fent les nostres carreres professionals previsibles i monòtones. A més hi és present la possible millora de la qualitat de la nostra feina, si aconseguim aplicar coneixements específics per seqüencialitzar solucions a problemes mitjançant patrons, o millorar les nostres capacitats analítiques i d’especificació a través del treball amb diagrames d’UML dinàmic, aplicant diagrames de fluxe, seqüència o casos d’ús. Vist des d’aquesta perspectiva ja no sembla quelcom tant llunya al dia a dia. Atractiu, i si hi sabem incorporar-ho com un afegit a la codificació pràctic i productiu.
Sóc un implementador compulsiu, traductor d’idees ( més o menys ) definides sobre paper. La meva passió és el disseny, però com tot sabeu la poesia només dona de menjar a una minoria. Tot i això per somiar no passa res, oi?
