Fa cosa d’un parell d’anys vaig acabar els meus estudis a la universitat oberta. En el seu dia no vaig voler cursar estudis superiors, ja sigui pel fet de ser un mal estudiant i per disposar d’una titulació bàsica en l’àrea on volia desenvolupar la meva activitat professional, van fer-me entrar en el món laboral sense passar per la universitat.
Anys més tard, després de fer un tast del món real, vaig resituar-me i vaig decidir iniciar uns estudis a la universitat. Tot i saber que una titulació superior hem seria útil en el món professional, la principal motivació per emprendre el repte va ser el fet de provar-me a mi mateix i demostrar-me que era capaç de cursar uns estudis superiors. Demostrar-me la meva capacitat, la meva determinació i la meva constància.
Vaig trigar uns 7 anys per cursar uns estudis que duren 3 anys, comptant semestres sabàtics i algun blackout, traduït en un abandonament de les assignatures que cursava per motius extraacademics …. La veritat és que es van acabar perllongant massa temps i al final es va nota en el pla anímic. Treballar i estudiar al alhora, i amb una certa autoexigència desgasta. Combinat amb alguns moments professionals complicats i altres problemes personals van fer que al final tot plegat hem passes factura i m’hagi passat aquests dos últims anys – formativament parlant – pràcticament en blanc.
Després d’acabar, amb les piles pràcticament a zero, vaig demanar l’accés a l’enginyeria superior. He convalidat tot el que pogut i he anat fent cursos sobre les més diverses matèries per anar completant crèdits de lliure elecció i assignatures optatives. Sense massa esforç – però amb un que altre disgust- he pogut anar completant els semestres. El problema a vingut amb les assignatures troncals. Quelcom semblant ha topar amb una paret. Més que per dificultat, per falta de motivació. Aquest serà el segon semestre en blanc.
El fet es que tinc pràcticament decidit deixar els estudis, tot i que no descarto matricular-me en alguna assignatura que m’interessi, no se quin camí seguir per complementar la meva formació. A dia d’avui tothom te assumit – sobretot els professionals del món de les TIC – que la formació continuada és indispensable, però dubto en continuar amb algun curs de postgrau o formar-me en alguna altra area no relacionada estrictament amb la meva professió, complementar la formació en el món de la gestió i l’administració d’empresa. Informàtica+Informàtica=Informàtica, en canvi Informàtica+administració o quelcom diferent pot aportar un plus atractiu al currículum.
Fins al setembre res. Estic en un punt a part, la decisió és important, tant a pel futur com per la butxaca. La formació és transcendent en el àmbit professional, però també en el personal. L’objectiu trobar una via per explorar – inicialment – i desenvolupar en el futur (per la via professional).
