Tradicionalment ha existit una línea que dividia la feina de la nostra vida personal, del nostre oci. Des de fa uns quinze anys això esta canviant. Una tendència iniciada en les empreses on la creativitat és un factor important – el món del disseny, de la publicitat, del desenvolupament de software – va començar a desdibuixar aquesta línia. Augmenta la flexibilitat al nostre lloc de treball. Horaris menys estrictes, possibilitant d’una major conciliació familiar, donant corda al treballador perquè pugui programar certes activitats durant la jornada laboral, al mateix temps que certes tasques professionals s’infiltren fora del temps dedicat a l’empresa: contestar correus, preparar visites a clients, cercar informació a la xarxa per un projecte… Una tendència que s’accentua si el lloc de treball implica desplaçaments constants o si treballem per una corporació que admet certes practiques com la llibertat d’horaris o la total/parcial deslocalització del treball en l’oficina.
Desplacem part de la nostra vida al que el sociòleg Ray Oldenburg en diu terceres places. La primera plaça és la nostra llar, la segona el nostre lloc de treball i la tercera plaça son totes aquelles en les que ens reunim i interactuem amb els nostres conciutadans, biblioteques, parcs, qualsevol oficina de l’administració, però també bars, cafeteries …
Gracies a la connectivitat dels nostres dispositius i a la tendència que porta a oferir connexions Wi-fi a una gran varietat d’establiments, fa factible organitzar les nostres tasques laborals/professionals sense dependre del lloc on ens trobem. Ja no depenem de l’oficina. Llibertat personal per organitzar el nostre temps i la nostra feina, un factor que nodreix la nostra creativitat i ens permet disfrutar més intensament de la nostra vida i de la nostra feina.
Una tendència més accentuada com més gran sigui la ciutat on resideixes. Si vius en una gran ciutat disposes d’un gran nombre d’oportunitat laborals, el que provoca que la rotació de personal en les empreses sigui més elevada. Un canvi de lloc de treball ha deixat de tenir l’impacte que tenia anteriorment pel que fa al canvi d’hàbits. Les teves rutines diàries s’adapten més fàcilment a les noves condicions de la feina, ja sigui canviant la ruta per anar a treballa, o com organitzar el teu horari per fer-lo compatible amb la teva vida familiar o acadèmica.
El fenomen ja no és exclusiu de les metròpolis, tot i que a un ritme menys intens i per motius diferents, en les ciutats mitjanes, o fins i tot en localitats de menor tamany augmenta la volatilitat dels llocs de treball. Però si ciutat com Lleida, o les altres capitals de provincià del país no volen perdre pistonada han d’iniciar un procés de transformació de la seva estructura productiva i social. Estrènyer la relació entre empresa, universitat i la comunitat. Apostar per l’obertura de parcs empresarials i tecnològics per fomentar la innovació i generar creixement econòmic. Mantenint els espais públics, per a la reunió i oci, incentivant-ne el seu ús. Desenvolupar la vida cultural i artística, mantenint la ciutat viva. Crear qualitat de vida pel ciutadà mentre aquest prospera en la seva carrera professional.
La feina i els factors que la envolten estan en continu canvi. Les TI ajuden a flexibitzar els entorns de treball, arribant fins el punt de permetre’ns treballar des de casa. Els caps de producció, directius de departaments de desenvolupament, s’estan adonant que per augmentar el rendiment han de donar llibertat als seus creatius/desenvolupadors. El factor formació+experiència del empleat és potencia amb el binomi flexibilitat+reconeixement que ha d’aportar l’empresa. Una altra manera de com el benestar del treballador repercuteix en la producció de l’empresa.
