Usa l’ubicació i la ment per reduir l’estrès

Aquesta entrada també està disponible en: Español

Els treballadors del coneixement  sovint ens trobem en situacions que afavoreixen l’aparició de l’estrès i la tensió a la nostra rutina. No d’una forma continuada, més aviat puntualment. Fem front a un problema determinat, intentem trobar una resposta i no hi ha manera. Una gota malaya que ens desgasta, que merma la nostra productivitat i que ens fa arribar a casa esgotats i de mal humor.  Quelcom que xucla la qualitat a la nostra feina y la nostra vida personal.

Personalment el problema que em treu de polleguera és el mal funcionament del meu entorn de treball, maquinari i programari lent, un entorn de proves on reproduir els problemes que ens transmeten els clients i que m’obliga a invertir més temps en preparar-lo, que treballar en la solució…  Em  refereixo a tot el que mina el nostre flux de treball i no ens deixa avançar, el que fa que durant la jornada vagis notant una olor a socarrim, a cremat i finalment t’adonis que ets tu. En el post tens una recopilació de mètodes que pretenen alleujar el problema seguint dos línies, jugar amb l’entorn i  condicionant la nostra ment.

Imatge via anna gutermuth sota llicència Creative Commons

Canvia la ubicació i la perspectiva

El canvi d’entorn ens pot ajudar a desencallar una situació de bloqueig, fent-nos veure les coses des d’una perspectiva diferent. El fet de treballar en un lloc diferent, tot i ser al mateix emplaçament, o canviar les eines que utilitzes per fer una determinada feina, pot fer saltar aquella espurna que encengui la teva creativitat.  Aquí tens tres propostes a l’abast de la mà per poder-les implementar:

  • Si habitualment treballes en una oficina, prova de treballar en una biblioteca pública o emportat el teu portàtil a la terrassa de casa. La primera et proporciona un entorn tranquil sense interrupcions de companys i trucades. La segona un entorn agradable, amb les mateixes possibilitats d’evitar interrupcions, i on a més pots aixecar la vista 2 minuts i desconnectar de veritat dels teus assumptes.
  • Prepara’t sessions de treball offline. Sense connexió a Internet, i si vols ser més extrem, utilitzant la bateria del portàtil com a font d’alimentació. Crearàs un pla de treball i recopilaràs tot el necessari per no haver de recorre a la xarxa. Un cop preparat,  focalitzaràs al màxim ja que no disposes del factor Internet-procastinització, i si treballes amb bateria tens un temps finit per acabar tot el que has de fer.  Eficiència sota pressió, una manera d’aplicar les lleis de Parkinson i Pareto.
  • Utilitzar paper i bolígraf.  Més enllà de la necessitat de dur sempre a sobre un bloc per anotar aquelles idees que converteixen un bon projecte en quelcom genial, el fet de treballar sobre paper ens dona una nova perspectiva sobre temes a planificar i la forma com canalitzar les nostra creativitat. Ja sigui per mitjà de pluges d’idees, mapes mentals, o simplement prenent-nos 15 minuts per desconnectar fent anotacions i il·lustrant la nostra rutina diària, el suport manuscrit es pot convertir en una base per reorganitzar idees, trobar nous projectes o allunyar l’estrès de la nostra rutina.

Destensiona la teva ment

Torna a començar de nou, amb una nova aptitud. Fes un reset mental i col·locat en posició de marxa un altre cop. Quelcom més complex que l’apartat anterior, depenen del caràcter de la persona i de la seva capacitat per implantar nous hàbits.  La practica consisteix en fer una parada i descarregar bona part de les preocupacions i l’estrès que hem acumulat amb un conjunt de senzilles tècniques. Evidentment no som una màquina i no partirem de zero una altra vegada, però evitarem que els nervis deixin en stand-by la nostra feina.

  • Parada de pensament. Deixem el que estem fent i dediquem la nostra ment a un altre assumpte, un que requereixi un nivell alt d’atenció i que sapiguem que no ens generarà un retorn negatiu. Jo utilitzo la lectura d’un llibre. Puc estar distret pensant en els assumptes negatius que m’han abocat a aquesta situació durant la lectura de les primeres pàgines, però al cap de 5 o 6 fulls torno a estar centrat i poc a poc es va esvaint aquesta sensació tan pejorativa que s’ha creat.
  • Crear un marc de pensament positiu.  Deixem de banda els assumptes que ens preocupen i pensem en tots els problemes que hem resolt durant les últimes setmanes, des del últim dia tirant enrere dia a dia. Parem-nos a apreciar l’esforç realitzat i el talent que hem invertit a solucionar-los. Centrem-nos en el positiu, discriminant el que ens pugui restar. Distreu l’atenció del tema que provoca la frustració, reforçant la nostra seguretat y confiança en nosaltres mateixos. Per utilitzar-lo cal tindre practica a l’hora d’aplicar aquest tipus de tècniques, hem de focalitzar en el recorregut mental amb un cert nivell de concentració que costa d’aconseguir.   Qüestió de practica.
  • Relativitzar la importància de la feina que estem realitzant. Que passaria si no acabes avui el que estic fent, t’han important és?  Fer-se aquesta pregunta no vol dir afavorir la procastinització, és treure pes a la tasca que estem realitzant per tal de reduir la tensió que anem acumulant amb cada topada. Hem de tenir en compte que no podem enganyar a la nostra ment, si comptem amb una data d’entrega propera o fa dies que estem treballant en el tem, a perdrà eficiència. De les tres vies d’actuació potser és la menys eficient.

Espero que et vegis amb cor d’aplicar alguna d’aquestes recomanacions i que em puguis fer arribar el resultat que t’han donat.   Si en tens alguna que et funcioni i la vols compartir amb nosaltres deixa el teu comentari.

Segueix el meu timeline productiu a twitter (@davidtorne) o  prova l’apartat Qüestiona’m per enviar-me les teves preguntes sobre productivitat i GTD