Aquesta entrada també està disponible en: Español
La cerca de la productivitat personal no és res més que un canvi d’aptitud del qual flueix tot un model per millorar la nostra qualitat de vida. Si no existeix aquest canvi intern, ens serà impossible aconseguir quelcom més que un canvi superficial. Volem canviar el motor del vehicle, no només la pintura. Parlem d’un pacte amb nosaltres mateixos per donar el millor en cada moment i per entrar en un camí de millora continuada. Pot començar sent quelcom implícit, el fet d’interessar-se per GTD, o començar a llegir blogs sobre el tema ens desperta el cuquet, volem continuar endavant simplement per continuar aprenent i per veure on podem arribar. Però arriba un moment que passa al nostre ideari, entrem en un procés de revisió i millora de la nostra forma de treballar, de viure.
Imatge via WordRidden sota llicència Creative Commons
La diferencia entre els dos estats és la capacitat que tenim per aplicar el sentit crític a la nostre cicle d’activitat per tal de corregir imperfeccions dels nostres mètodes de treball i passar comptes amb nosaltres mateixos sobre els errors comesos, i l’estat d’execució dels nostres projectes. Els anglosaxons parlen d’acountability per referir al procés pel qual passen els administradors, públics o privats, per donar explicacions dels seus actes. Doncs bé el que busquem és quelcom similar, per una part hem de ser capaços d’identificar les errades comeses a l’hora de fer la nostra feina, de planificar i executar els processos, per l’altra saber extreure informació útil per evitar caure en els mateixos paranys. És un procés cíclic que es perllongarà per sempre.
El fet d’analitzar allò que no acaba de funcionar en la nostra rutina, transcendeix dels assumptes merament funcionals. Analitzarem l’execució dels nostres projectes, si s’estan desenvolupant dins les dates estimades, si s’ha tingut que canviar les accions següents a causa d’una mala especificació inicial, si el resultat satisfà les nostres expectatives etc… trobarem les causes que impedeixen l’estat òptim d’aquests criteris d’avaluació i plantejarem els camins a seguir per arribar a una solució, o per provar un sistema diferent. Tot això i més, però per aconseguir resultats a un nivell més profund, hem d’examinar el nostre comportament davant determinades situacions.
Tots els vicis que arrosseguem i que es fa pràcticament impossible deixa enrere, com el fet de passar els 10 primers minuts de la teva jornada llegint webs de diaris, el check continu al email, o deixar tasques prioritàries de costat per completar les de més fàcil resolució. Ens passa a tots, potser no de forma permanent, però hi caiem regularment. Són petites coses que devaluen la seguretat en nosaltres mateixos i erosionen el nostre compromís amb les nostres responsabilitats. Fallem un cop i al nopercebre un perjudici evident, el següent cop que es planteja la mateixa situació mirem enrere i ens diem que no passa res i reincidim. És l’inici d’una conducta perniciosa que desprès ens costarà trencar.
Tenir un compromís amb un mateix vol dir que cada cop que estiguis en una d’aquestes situacions de debilitat, pensaràs en tot allò que no et permet moure el teu focus de la tasca que tens entre mans. Coses com el valor del teu temps, el respecte cap a la teva feina i cap a la gent que depèn de tu, concebre aquestes petites distraccions com una cosa nociva cap a la teva integritat com a professional. No estic parlant de potenciar la culpabilitat en moments de debilitat, això generaria repressió que podria repercutir negativament en forma de desgana cap a la feina, més aviat penso en adoptar una aptitud analítica que ens porti a valorar la feina que tenim entre mans com la prioritat més important en aquell moment.
Sobre paper això esta molt bé però costa molt portar a la practica, jo mateix continuo tenint problemes a l’hora d’evitar caure en certes temptacions, treballar davant un PC amb connexió a Internet és una font de problemes :- ), però poc a poc i recordant de revisar la nostra feina i i els detalls de la nostra rutina, avaluant periòdicament tant les fites assolides com els passos enrere per aplicar les correccions necessàries, podem millorar substancialment la nostra i crear aquell background de pensament crític necessari per fer de la mateixa millora un procés continu.
Et pares a pensar en la teva activitat, en com la realitzes i com la podries millorar. Has canviat petits hàbits i costums per millorar la teva eficiència, deixa el teu comentari explicant els teus progressos o envia’m.
Segueix la meva activitat productiva en el 2.0 a través del meu timeline de twitter @davidtorne
