Aquesta entrada també està disponible en: Español
Jo en acció durant jornades GTD. Semblo convincent i tot
Simplement us volia donar les gracies a tots pel vostre suport a les jornades sobre GTD. Des de tots aquells que hi vareu assistir, fins al gran nombre de gent que s’hi va interessar. Més enllà del fet de d’omplir la sala i rebre feedback del que publiquem a través dels nostres blogs, és reconfortant saber que hi ha gent interessada en aprendre sobre productivitat personal, amb la intenció d’aplicar-la al seu dia a dia. No tant sols això sou molts els que no us quedeu aquí i feu proselitisme de GTD i les practiques per augmentar l’eficiència. M’agradaria exposar algunes reflexions extretes a partir d’aquesta l’experiència.
La meva productivitat
La meva presentació versava sobre el canvi que he experimentat aquests últims dos anys. Com he passat a ser una persona reactiva a una persona proactiva. Tot i el gran canvi i establir una base productiva convertint-me en un microgestor encara em queda camí. Per una part dominar els nivells de perspectiva, saber enfocar el meu esforç a un fita llunyana en el temps. Per l’altra esta el manteniment dels meus hàbits, polir petits defectes per no caure del tren en marxa (tasques que no acabaran mai però que no han d’obsessionar).
Un altre tema es el d’obrir la ment i no ser tant cap quadrat a l’hora de pensar en segons que. Em va sorprendre que J.M. Bolivar menciones la procastinització com una forma de racionalitzar la nostra activitat:
“Deixem per dema el que no haguem de fer necessariament avui. Fem el que és indispensable i després continuem amb el més prioritari. Si hi ha quelcom que no entra dins del que es necessari, pot esperar a demà”
És el toc del expert, que amb una reflexió desborda al que escolta. Son aquests detalls el que a un se li escapa. Més autoexigència, reflexió i entrar en noves dinàmiques que permetin polir el coneixement mitjançant la practica.
La productivitat dels demes
Bergonzini va tocar un tema delicat en la seva ponència: com podem influir en la productivitat dels demes, tancant el tema amb un taxatiu NO PODEM. Te raó, la productivitat personal és personal, si no existeix una actitud receptiva de la part del altre, hom no pot obligar-li a adoptar uns hàbits que s’han d’interioritzar i consolidar-los mitjançant la repetició. Per molt que nosaltres haguem experimentat una millora que va més enllà de l’eficiència, la gent del nostre voltant sovint és impermeable a acceptar la idea de productivitat personal com a via per millora la qualitat de vida.
La idea de productivitat que tenim en aquest país és la de treballar més, augmentar les nostres hores o rebaixar el nostre sou per la mateixa feina. De que et serveix ser més eficient, realitzar la teva feina en 6 hores, si continues tenint que estar 8 a l’oficina. Productivitat i flexibilitat per organitzar la nostra feina son dos conceptes que van junts. Aplicant cert grau de flexibilitat, desprenent-nos de la idea de buscar el màxim cada jornada enlloc d’estructurar els nostres assumptes, creant un pla de treball que ens permeti trobar l’equilibri amb les altres àrees de la nostra vida, i deslligant-nos d’una ubicació o un moment concret per fer segons que potenciarem la nostra capacitat de fer, d’obtenir resultats.
Desgraciadament molts no pensen així, cal fer molt camí en quan a divulgació. Treballar enfocant-nos cap els resultats, autogestionant els nostres recursos, no cap al treball estrictament presencial i tot el que aquest representa.
Pedagogia i productivitat
Si volem crear una cultura de la productivitat personal ho haurem de fer des de la base, des del individu. Guanyant terreny persona a persona. Sembla que l’aptitud de la gent canvia i lentament és va obrint, apreciant allò que els hi pot aportar sistemes com Get Things Done i convencent amb l’acció més que amb la paraula.
Una lectora dedicada al món de la docència em comentava que intenta introduir conceptes de GTD i de productivitat personal a la seva classe. Us imagineu una classe de canalla fent un pomodoro? Les coses estan canviant. Parlant amb els companys de les jornades hi havia la sensació que estem a les portes d’una gran explosió en aquest terreny, quelcom similar com el que hi ha hagut en el món del coaching… El temps dirà
Espero que en breu estigui disponible el material dels ponents, les imatges i els vídeos de les diferents ponències a través de la pàgina web de les jornades per tots aquells que no vareu poder assistir-hi.
Reitero la gratitud aquells que hi fóreu i a tots aquells que em feu arribar el vostre feedback i les vostres preguntes.
Contacteu amb mi a twitter @davidtorne o deixeu el vostre comentari.
