Aquesta entrada també està disponible en: Español
Des de la nostra joventut desenvolupem una trajectòria que inclou una etapa formativa on adquirim uns coneixements, i una etapa posterior on els desenvolupem. Avui en dia el procés és cíclic, les noves tecnologies dinamitzen – fins l’extrem – l’intercanvi d’informació i coneixement transformen la nostra forma de treballar i de produir de forma continuada. De tal manera que el canvi ha passat a ser quelcom extraordinari a part integrada de la nostra quotidianitat. L’especialització pot no ser una opció tan valida com a temps ençà. Prenen una major importància els skills o habilitats com a via per convertir-nos en persones amb major facilitat d’ assimilació del canvi.
Fa temps que vull escriure sobre desenvolupament personal i avui m’he decidit a compilar totes les anotacions i idees sobre el tema en el següent escrit. Més enllà de la retòrica associada a l’autoajuda, el concepte suposa una actitud que ens empeny a un procés d’aprenentatge i millora continua.
Imatge via Foto Pamp sota llicència Creative Commons
Teoria i formació
He començat parlant de les etapes de formació i desenvolupament. El primer gran problema és el tipus de formació obtinguda. Vivim en una societat sobre rails, amb unes idees preconcebudes que ens porten a identificar formació oficial – aquella que ve acompanyada d’un títol del estat – amb educació de qualitat, aquella que és realment valida. En un món on el canvi constant és una exigència, les estructures encarregades de produir i proveir la formació adient no tenen la capacitat d’assimilació i adaptació necessària per cobrir tot el que se’ls hi demanda.
Hom obté una educació superior – a la universitat per exemple – i aquesta li serveix com a punt de partida per llançar-se al món real. Real i no només professional, la educació i les experiències associades en el procés maduren a l’individu i li donen les eines per desenvolupar-se en altres àrees de la vida. Més enllà però hi ha necessitats generalistes no cobertes pel sistema oficial de formació: Crear una marca personal, Networking o com crear una malla de contactes, millorar les habilitats de comunicació i convicció (saber vendre’ns i negociar) o en un terreny més generalista les finances personals: guanyar diners i fer que aquests treballin per nosaltres… Qüestions a les que tindrem que trobar-hi resposta per altres canals.
Ens han educat per realitzar una feina i unes funcions, però hem assimilat que fora del marc formatiu, fora del que ja hem après, no som capaços d’eixamplar horitzons i son aquests prejudicis els que ens condemnen al estancament, a fer les coses de la mateixa manera i continuar obtenint els mateixos resultats. Uns resultats que per fer front als nous problemes i als nous paradigmes ja no valen.
Però com posar-me en marxa? Com trobar una solució? Tant senzill com començar a conèixer el tema: Un llibre o un blog poden ser el primer pas en l’àrea d’exploració, pots continuar aprenent amb un seminari i si la cosa veus que et motiva i et permet millorar, cercar un curs amb cara i ulls. Molts cops comencem pel plaer d’aprendre, i el retroalimentem amb els resultats obtinguts d’aplicar el coneixement a la practica. El que em va passar a mi amb GTD i la productivitat personal. Qualsevol cosa que facis serà més fàcil si et motiva i la fas amb passió.
Experiència, acció i reacció
El coneixement que s’emmagatzema i no es posa en moviment s’acaba perdent. Donar el pas significa posar-lo en practica i assimilar millor el que hem après. Però la autentica diferencia resideix en superar la resistència i la incomoditat que suposa aplicar quelcom trencador. Sortir de la zona de comoditat. Si ets tímid i et dediques a les ventes – combinació explosiva – tard o d’hora hauràs d¡entrar en combat i tenir un cara a cara amb el client, és en aquest moment quan salta l’espurna i el coneixement + l’experiència es transforma en quelcom més. Obtens seguretat en tu mateix amb el que fas i amb el que et veus capaç de fer. És difícil explicar-ho, és com una reacció química on es combinen varies substancies i se’n obté una de diferent.
Quelcom que pot no donar-se a la primera, en aquest cas només queda persistir i intentar-ho una altra vegada. Inspiració i sobretot transpiració. Per superar els entrebancs, hem de ser capaços de mirar més enllà de la paret contra la que piquem de cap,tenir clar que volem treure, visualitzar l’èxit i motivar-nos per seguir endavant.
Crear una dinàmica
És la sensació que queda quan triomfes, i correctament enfocada pot ser l’inici d’una dinàmica positiva que et porti a sortir regularment de la teva zona de confort. Començant per fer coses noves, relacionar-te amb persones diferents per obtenir un feedback diferent al que obtens habitualment, reflexionar sobre allò que et provoca incomoditat i com pots superar-ho: l’exemple clàssic i tòpic de parlar en públic, conèixer noves disciplines sobre les que no coneixes gairebé res per treure’t perjudicis de sobre: el món de la borsa canvia quan llegeixes a gent que el coneix i el presenta sense l’hermetisme habitual. El secret és reconèixer el procés d’aprenentatge, posada en practica, vèncer la resistència i aprendre del error, que és genera cada vegada. Un cop superada la incomoditat i generat el mecanisme, l’hàbit d’acostumar-se a sortir de la zona de comoditat ens serà més fàcil repetir-ho.
Creixement personal com a via per eixamplar horitzons, augmentar la nostra confiança en nosaltres mateixos i generar una major predisposició a acceptar el canvi. Surts habitualment de la teva zona de confort? O et mires tot això a certa distancia? M’agradaria saber quines son les teves experiències sobre el tema, accions concretes o tot allò que et fa pensar que això és només fum, sigui quina sigui la teva posició m’agradaria que l’argumentessis en forma de comentari.
