3 passos per arribar a ser més proactiu

Aquesta entrada també està disponible en: Español

Un dels beneficis que em reporta el treball fet per millora de la meva productivitat personal és un canvi d’actitud davant els assumptes a resoldre, i en la meva vida en general. No ens en adonem, però molts de nosaltres hem desenvolupat una forma de ser i d’actuar passiva, mantenint-nos a l’expectativa davant les situacions difícils i els problemes, esperant veure com evolucionen o si algun factor extern ajuda a solucionar-los. Amb el temps he anat aprenent que hi ha situacions que poden canviar la nostra actitud, la nostra forma de veure les coses i en conseqüència , la nostra forma de fer

M’agradaria dedicar unes línies a repassar tres coses que podem fer per arrelar una actitud  proactiva. Situacions per convertir-nos en ‘solucionadors de problemes’. Assolibles per qualsevol i de sentit comú.

Imatge via Paul Mayne sota llicència Creative Commons

Primer pas: Controla la teva activitat

Jo ho vaig fer amb GTD. Implantar una metodologia que ens permeti controlar la nostra activitat, els nostres projectes i objectius fa que es generi un interès pels nostres assumptes, per solucionar-los. Creem un mecanisme per identificar allò que pot convertir-se en un problema i actuar en conseqüència per evitar-ho. Una vegada solucionada la problemàtica del dia a dia, quan ja hem aconseguit controlar la rutina, passem a un segon estadi on ens marquem objectius més ambiciosos – a un o dos anys visat – i on elaborem encara més el mecanisme per crear un pla de treball,  posar-lo en practica i aplicar les correccions necessàries per gestionar imprevistos i altres canvis.

M’ha permès passar d’estar a l’expectativa, de ser una persona que s’amagava davant els imprevistos (marrons), a ser part activa a l’hora de buscar una solució. La productivitat personal incentiva l’acció davant del problema enlloc de l’evasió .

Segon pas: Cercant cercles proactius

No és cap secret que l’entorn t’influeix. Si ens envoltem de persones proactives, ens interessem pel que fan i creem ponts de col·laboració per  treballar amb ells, aquesta espurna que salta cada cop que compartim la nostra experiència i activitat pot prendre i crear una flama que ens empenyi també a nosaltres. L’exemple clàssic és el dels emprenedors, ¿Quina és una de les coses que fas quan et vols llençar a la piscina i crear el teu propi negoci? Buscar experiències similars, assistir a events on emprenedors comparteixin el seu coneixement.

He viscut situacions on companys de projecte m’han introduït en metodologies o ajudat a adquirir hàbits que han millorat la meva qualitat com a professional. Segons quins companys de viatge escullis la teva perícia i confiança millorarà. Si es converteixen en model a seguir et catalitzaran la seva proactivitat.

Tercer pas: Fes-ho amb passió

Treballar sense motivació és un factor afegit de dificultat. Al llarg de la meva vida m’he abocat a treballs que m’apassionaven, intentant aprendre tot sobre el tema i focalitzant-hi la meva atenció  fins un punt que condicionava altres aspectes de la meva rutina per fer el que m’agradava. Això implica dedicació, incrementar coneixement i experiència, i una  predisposició a implicar-nos en els assumptes que ens permetin cultivar-ho.  La clau està en descobrir allò que t’apassiona i aplicar-ho en la teva professió.

Per a la resta de projectes i feines ombrívoles, sense cap atractiu especial, intento buscar que es allò que en puc treure, en forma d’aprenentatge o d’experiència, tot per intentar generar ganes de fer.  Si tot i així continua sense funcionar em remeto a la primer punt, a les tècniques de gestió del flux de treball, per convertir un treball tediós en quelcom més digerible.

Son tres situacions que poden actuar com a disparador d’un canvi de fer i a la llarga de ser. Que creus que pot canviar la forma d’actuar d’una persona? No em refereixo a implantar un hàbit si no a quelcom  d’un abast més gran, un canvi d’actitud, t’ha succeït mai? Si eres algú passiu davant el canvi i has canviat m’agradaria saber el perquè i el com. Jo com sempre, resto a l’espera del teu comentari ;-)