Aquesta entrada també està disponible en: Español
Acabo la sèrie de post noves professions, nous professionals amb Maria Batet Rovirosa. En els últims anys hem viscut un boom de l’emprenedoria, sorgint infinitat de professionals i serveis de suport per aquells que inicien un projecte empresarial, entre tots ells la Maria forma persones en les habilitats necessàries per triomfar en la emprenedoria i es destaca per formar formadors per portar l’esperit emprenedor a les escoles i als joves.
En l’entrevista descobrirem com una mestra d’escola passa del magisteri a iniciar el seu propi projecte empresarial i ajudar a altres a fer el mateix.
Pàgina web: Valors d’empendre – Blog – @mariabatetr
1. Ets una entrenadora d’emprenedors. Ofereixes formació i suport a través de tasques de consultoria a aquells que volen ser emprenedors. Comenta’ns en que consisteix la teva feina i com a ‘Entrenadora d’emprenedors’ et diferencies i destaques de la comunitat de consultors que presten serveis als emprenedors?
La meva trajectòria personal i professional ha fet que avui pugui dedicar-me a les dues coses que més m’agraden, la docència i l’emprenedoria. Soc mestra de formació però porto prop de 30 anys acompanyant emprenedors. Una cosa i l’altra m’han permès descobrir que una persona emprenedora, per reeixir necessita; de vegades més que una bona idea o un bon projecte, unes bones habilitats emprenedores. Tants anys de veure emprenedors/es m’han fet arribar a aquesta conclusió. He vist projectes excel·lents implementats per persones sense l’habilitat necessària i que no han tingut èxit. I de vegades al revés, projectes o idees no molt brillants, que portades a terme per emprenedors hàbils, han donat com a fruit exitoses experiències empresarials.
L’habilitat emprenedora es pot aprendre, però difícilment s’ensenya si no és a través de l’entrenament i de la pràctica. Per això m’agrada anomenar-me entrenadora d’emprenedors
2. Una part important de la teva activitat és la formació en emprenedoria en les escoles i instituts. Quins programes de formació (concrets) ofereixes. Quines son les bases per crear una actitud emprenedora en l’estudiant? Quins recursos els hi ofereixes?
Tibant de l’argumentació que et feia, si una habilitat la comencem a aprendre des de que som petits, millorarem la seva pràctica, no hi ha dubte. És per això que he desenvolupat diferents metodologies per entrenar l’habilitat comunicativa, creativa, l’habilitat d’organitzar-se, de planificar projectes, entre d’altres…. des de que els nens i nenes són petits i també per a joves. La meva faceta pedagògica m’ha ajudat molt en això. He escrit i coescrit una desena de llibres amb aquesta finalitat, donar eines als docents per entrenar habilitats i valors emprenedors.
Com a conseqüència d’això he format centenars de docents en aquests darrers 7 anys. Un aventura molt molt apassionant i enriquidora.
“Diuen que aprens quan ensenyes, però si a sobre ensenyes als que després hauran d’ensenyar, crec que encara aprens més.”
És per això que em sento molt i molt agraïda d’haver pogut fer tant aprenentatge.
3. Que és el que et fa donar el pas i emprendre? Costa més fer el canvi de xip per passar de treballar per a compte d’altri a compte propi o el més dur són les primeres setmanes/mesos quan t’adones que t’estàs movent en un entorn més imprevisible i que te poc a veure amb el que feies (i com ho feies) abans? Creus que són problemes evitables? (a nivell de formació o mentorització per part d’un tercer)
Crec, efectivament que una de les coses més difícils és saber conviure amb la incertesa que genera no tenir una nòmina. I també ser capaç de trobar la força per seguir endavant. Cada curs significa començar de nou, necessito nous clients i també nous continguts. És una feina que t’obliga sempre a estar a “la última” a estar atenta, a no aturar-te, però alhora a saber mantenir la calma i la tranquil.litat. Hi ha dies de tot, és clar, però a mi, particularment el que més m’omple és aportar entusiasme i utilitat als meus alumnes. Quan veig que lluiten i que se’n surten , m’en sento orgullosa, molt orgullosa.
4. Comenta’ns com has creat la teva xarxa de contactes/col·laboradors, la teva experiència a l’hora de posicionar-te per oferir els teus serveis. Que creus que es el més important per obtenir visibilitat i consolidar-te?
Sempre tens la sensació que no ho fas prou bé i que et caldria posicionar-te millor…però jo n’estic força contenta. Jo he intentat diverses coses, la primera ha estat mirar de cuidar la meva xarxa la que he anat construint durant tota la meva vida. He mirat sempre d’explicar el que faig amb molta franquesa i sense fer servir grans estratègies comercials. Intento ser tant activa com puc a les xarxes mirant de mantenir equilibri entre aportar coneixement propi, compartir coneixement d’altres i explicar les coses que faig sense caure en l’autobombo. Crec que és necessari i gens fàcil mantenir aquest equilibri.
Hi ha un altre factor que em sembla clau per tenir una bona xarxa, i és l’agraïment, l’agraïment sincer. Sentir-lo i fer-lo saber. Jo estic molt i molt agraïda a un munt de gent.
5. ¿Com una diplomada en magisteri com tu, després de diversos càrrecs en el sector públic com acabes donant suport i formant emprenedors? Més que la trajectòria en si m’interessen els diferents canvis de mentalitat/mindest que t’han portat a donar els diferents girs en la teva carrera.
És una pregunta molt bonica i que té diferents respostes. Quan treballava a l’administració m’encantava la meva feina. Però em passaven dues coses, una és que no em permetia donar classes i això a mi m’apassiona. L’altra és que quan veia tants emprenedors sempre pensava en que un dia m’agradaria engegar el meu propi projecte. Mai veia ni el moment ni ben bé què podia oferir jo. La meva etapa final a l’administració va ser com a política. Una moció de censura ens va treure del govern. Jo podia tornar al meu lloc tècnic. Però vaig veure clar que tot m’empenyia a donar el pas. Estava morta de por i de tristesa. A casa em van donar molt suport, però no va ser gens fàcil. El primer any va ser molt dur.
El meu telèfon va deixar de sonar d’un dia per un altre, era com si de cop el món s’hagués oblidat de mi. Ara que ho escric, ho revisc, va ser un moment realment difícil. Però em vaig posar a articular el meu projecte, cada dia em llevava i em vestia com si hagués d’anar a treballr i em posava davant l’ordinar a escriure i crear. Vaig anar visitant un i un altre i em vaig anar formant en els temes que considerava necessari.
6. Una de les preguntes que faig a tots els participants en les entrevistes d’aquesta sèrie és com us formeu. Seguint el teu currículum veig que cada canvi professional ha vingut acompanyat de formació reglada en forma de un master, però creus que dins la formació formal (universitat, sistema educatiu) podem trobar resposta a totes les necessitats? Com ho fas a dia d’avui per formar-te?
Doncs, David, també m’agrada que em facis aquesta pregunta. Faig servir un sistema que em funciona molt bé. Difícilment faré de nou estudis llargs i reglats. Ja tinc la meus estudis universitaris i el meu màster. Ara necessito formar-me en coses molt més puntuals i especialitzades. Si trobo el curs, on sigui, m’hi apunto i el faig. Si no és així busco el que em sembla un bon professional a través de la xarxa, hi contacto i li demano formació individual. Ho he fet amb tu, però també en temes de creativitat de pensament visual, de xarxes socials i d’altres…. Aprenc molt dels llibres (he construït una meravella de biblioteca) de blogs i webs i sobretot de gent com tu a qui busco, segueixo i si és possible, em formo amb ells.
Punt i final a una sèrie de post que s’ha sortit de la temàtica del blog però que em venia de gust realitzar per mostrar com persones com tu o com jo han donat un gir a la seva vida professional, abandonant ocupacions estables i ben remunerades per dedicar-se allò que els agrada. Volia explicar que i com ho van fer.
He volgut tancar amb Maria Batet entre d’altres coses per que va ser la primera persona a qui vaig realitzar formació en productivitat personal i GTD, ajudant-la a crear el seu pla de formació. Qui sap, algun dia potser jo també em llanci a l’aventura.
