Aquesta entrada també està disponible en: Español
Getting Things Done (GTD) t’ha aportat una millorar real a la teva vida? Has ordenat els teus assumptes, has allunyat l’estrès i la sensació de sobrecarrega permanent, no ho dubto. Però has anat més enllà d’aquests primers triomfs?
Tinc la sensació que molta gent, un servidor també, no aprofundeix ni reflexiona sobre el que passa en relació a la seva activitat.
Parlo dels següents passos després de les primeres millores experimentades amb GTD però em temo que és vàlid per a tots el sistemes.
Utilitzar el sentit crític
Abans d’utilitzar GTD em deixava arrossegar per les circumstancies. Era reactiu. Anava saltant d’una tasca a un altra segons donant prioritat a les activitats més recents i més atractives en detriment de les més importants.
Amb GTD aconsegueixo portar ordre a la meva rutina, obtinc resultats i allunyo l’estrès. Les peces van encaixant com si d’una partida de Tetris es tractes.
L’espai guanyat és ocupat per nova activitat. Nous projectes o activitat que abans no podia assumir i quedava sense realitzar o per més endavant. Al poc temps torno a estar igual d’ocupat i d’insatisfet. Més capacitat per finalitzar però la mateixa insatisfacció. Que passa aquí?
El sentit crític mai havia sigut un dels meus forts. De fet el que descric en les línies anteriors és el síndrome de “estic ocupat, em sento important” on un pensa que pel simple fet de fer coses estàs avançant.
No t’atures per pensar si el que fas és el que has de fer. Al obtenir els primers resultats i experimentar un cert alleujament has donat per bo el resultat i has activat el pilot automàtic.
No hi ha una reflexió sobre el propòsit de la teva activitat. Fas el que fas perquè és el que has fet sempre i ho fas com ho fas perquè així ho dicta GTD.
Aplicar filtre d’entrada
En primer lloc intentem conservar el nou espai creat augmentant l’exigència amb el que fem i augmentant el múscul per dir NO al que no aporta res rellevant. Establim filtres d’entrada al sistema de llistes i d’arxiu.
Per destriar millor el que has de fer, del que pots aplaçar o pots desestimar et proposo:
- Utilitza el doble no. Quan processes un item del teu inbox/safata d’entrada et preguntes si es una acció/projecte o si no ho és, si és quelcom a arxivar. La resposta per defecte ha de ser No – No. No deixis entrar brossa al teu sistema perquè si.
- Ho he de fer aquesta setmana? Si és una activitat i no te una data de venciment objectiva preguntat si l’has de fer durant la propera setmana. Experimentaràs algun tipus d’inconvenient si no ho fas? Si la resposta és No, envia-la a Algun dia/potser.
- Realment ho he de fer? Revises la llista Algun dia/Potser durant la revisió setmanal. Et trobes l’activitat demorada per l’anterior punt i acumulada durant setmanes. Preguntat si val la pena fer-la. T’aporta quelcom significatiu? Passarà res si desapareix? Si la resposta és un No-No, borra-ho i deixa d’acumular merda.
Sembla que raonar ens provoqui dolor físic. Només així s’explica la falta d’exigència amb la gestió de l’activitat. Deixa de permetre l’entrada i mantenir activitat en el teu sistema de llistes de forma preventiva!
Quan penso em sento incòmode
L’altra part del problema és la falta de reflexió sobre el que fas. Tens un cert control sobre el dia a dia però no et planteges que vols aconseguir, que és important per a tu. Tens mentalitat de microgestor i et falta donar el pas cap a la de comandant en cap.
Pensar en els nivells de perspectiva. En ordenar el teu futur com has ordenat el teu dia a dia. Fer la reflexió de que vols i esboçar una visió de futur a partir de la qual et puguis plantejar objectius rellevants.
Fer-ho de forma honesta és una activitat que es mou en un rang d’incòmode a terrorífic. Vol dir canviar coses de la teva rutina, enfrontant-se a la incomoditat o a la por generada per creences limitants.
Ens amaguem i tornem a tot allò que ja coneixem, l’activitat de sempre per omplir el dia a dia. Busquem confort i recorrem al soroll de les activitats poc rellevants per omplir el buit.
Que se’m acut per trobar quelcom que em permeti articular l’ espai en forma de temps i energia de forma més intel·ligent?
- No fer res de nou. Bascular els recursos alliberats (energia+temps) a altres àrees de responsabilitat com la família i els amics. Guanyar temps de qualitat amb experiències personals.
- Augmentar la qualitat del que ja fas. Pensar en com planteges la teva activitat, que hi sobra, que hi falta, que pots delegar, que pots externalitzar, que pots automatitzar.
- Descobrir que vols. Comença per revisar quins aspectes de la teva vida pots millorar i que vols en el teu llarg termini.
Els dos primers punts són poc ambiciosos però possibilistes. Els trobo idonis per continuar amb l’obtenció gradual de resultats i millores reals a la rutina de tot practicant de GTD.
L’últim punt em sembla especialment dur. Si no ho tens molt clar et recomanaria el concurs d’una persona externa i aliena a tu, un coach que et guií des del descobriment del teu propòsit fins a la definició de la visió de futur que vols.
