Carrega cognitiva atenció i com triar la pròxima acció

Aquesta entrada també està disponible en: Español

Alguna cosa a canviat. Tinc un problema sever per gestionar el meu treball segons l’atenció i la carrega cognitiva associada a les meves responsabilitats.

Ja no li trec tot el suc que li podria treure a treballar per context, no m’aporta la claredat ni els resultats que m’aportava abans. Quan patia aquesta asincronia els replantejava, ara penso sinó és hora d’obrir-me a formes diferents d’organitzar-me o si més no repensar el procés que utilitzo per escollir la meva pròxima acció.

Treballar per context

En el bloc ja he parlat extensament sobre el concepte context. Es tracta d’etiquetar les accions a realitzar de forma imminent – pròximes accions – amb el recurs/eina que permeti realitzar-les per tal d’usar-lo com a criteri per accedir a la llista de forma segmentada.

Si accedeixo al context #ordinador visualitzaré una llista breu d’accions, facilitant  la concentració i la fluïdesa al realitzar les activitats. Economitzes la teva atenció i evites la dispersió de saltar entre accions d’àmbits diferents o que no pots realitzar per falta d’accés al recurs o la ubicació indicada pel context.

Aquí tens un post per ampliar sobre el concepte: L’efecte multiplicador de treballar per context

Perquè no em funcionen els context per recurs

Getting Things Done (GTD) utilitza la definició de context abans mencionada. Llistes breus agrupades segons un recurs necessari per realitzar les seves accions.

Ordinador, Internet, Trucada, Email, Oficina, Casa, El meu cap de departament… serien algunes de les opcions en les que tots podríem tenir dividida els nostres assumptes pendents.

És un sistema tremendament eficient per aquelles persones que disposen de diversos àmbits de treball però que passa quan treballes amb un nombre de context molt reduït?

Com a programador no disposo d’un gran nombre de contexts. Ordinador I com a context molt residuals: Internet, Mail, Trucada. No puc estructurar les meves responsabilitats en llistes breus partint d’aquest criteri, perdo tota la força que aporta el recurs.

Organitzar-se en blocs d’atenció

Al llibre Deep Work de Cal Newport, l’autor comenta la forma com s’organitza. Ho fa amb un sistema de blocs de temps. Divideix el seu dia en blocs pel treball més exigent , el treball més superficial i tasques que impliquin connectivitat.

Els blocs pel treball més exigent estan reservats per aquelles accions o projectes que requereixen un major nivell d’atenció i d’energia. Els dedicats a treball superficial son feines necessàries però amb un nivell menor d’exigència cognitiva com tasques administratives, preparar la feina o respondre al mail.

Finalment realitza una distinció per aquelles accions o tasques que requereixen de connexió a la xarxa per ser resoltes. Al connectar-me un tendeix a dispersar-se per tant aquest tipus d’accions cal realitzar-les amb unes condicions especials (limitació de temps per exemple).

El que proposa Newport s’assembla a treballar amb el nivell d’energia de GTD.

Nivell d’energia i carrega cognitiva

Què és el nivell d’energia de GTD? És el nivell de carrega cognitiva necessària per realitzar una acció. En altres paraules, quin nivell d’atenció i concentració és necessari per resoldre una acció.

El nivell d’energia/atenció d’una  acció determina en quines condicions es realitza: Nivell d’aïllament necessari, en quines condicions he d’estar per fer-la…

Si combino el sistema de blocs per exigència amb el meu sistema de llistes administrat amb GTD, l’energia de que disposo es converteix en el primer criteri per decidir que és el següent que faré.

 Primer filtraré les pròximes accions per nivell d’energia, desprès pel recurs/context GTD del que disposo o treballo en aquell moment i finalment pel temps de les accions.

Avui en dia l’atenció és el centre de l’efectivitat. Vivim en una economia de l’atenció on l’objectiu de qualsevol element que intervé en les nostres vides és capturar-la, on cada activitat – de feina o oci – ens carrega cognitivament i esgota la capacitat finita de concentració de la que disposem.

Seleccionar l’activitat tenint en compte “energia” i context em sembla un criteri més ajustat a la realitat actual. Què en penses? Has tingut problemes similars? Si és així ja saps que pots deixar-me el teu comentari.