Revisió anual. Quan les coses no van bé

Aquest és l’últim post del any dedicat a la meva revisió anual. En anys anteriors t’he proposat com fer una valoració del teu exercici i dels teus valors, però aquest any variarà una mica.

Aquest any he protagonitzat el que es coneix com una caiguda del vagó en tota regla. Els meus projectes personals, el meu pla d’objectius anual se’n ha anat en orris!

Crec que potser positiu per a mi i per a tu parlar sobre el tema. Admetre i parlar sobre els errors d’un, sobretot si són a “a lo grande”, pot ser una cura d’humilitat que acabi aportant alguna cosa positiva.

Les prioritats es tenen o no

Em vaig apartar del treball per objectius, el fixar-me una meta ambiciosa i dedicar la meva atenció a assolir-la amb les renuncies implícites a qüestions menys importants. Em vaig adonar que fer-ho m’empobria.

En el seu lloc vaig incorporar una nova llista al meu sistema, una llista d’objectius amb fites menys ambicioses però més diverses que servia com a filtre per la meva activitat. Un filtre de qualitat sobre el que deixava entrar a la meva llista de pròximes accions. Ser més selectiu amb que dedico la meva energia i atenció durant el dia a dia.

És el meu primer any gestionant el meu mig-llarg termini d’aquesta forma i el resultat ha sigut ben pobre. He assolit fites de menor rang, deixant de banda les que representaven un major desafiament.

“Un canvi en el sistema no serveix per resoldre aspectes en l’àmbit del comportament o la gestió emocional”

Em vaig proposar iniciar un programa de formació en línia per a reciclar-me com a programador. Sabia que hauria de dedicar-li un temps considerable i per tant renunciar a algunes de les activitats que porto a terme.

És allò de: “Les prioritats no s’estableixen, simplement és tenen”

Doncs durant l’últim any les meves prioritats han sigut unes altres que les que vaig anotar en la meva llista d’objectius. Mantenir el meu estil de vida i no modificar en excés el meu temps d’oci ha pesat més que el valors dels resultats a assolir.

La qüestió és que he acabat amb una llista d’assoliments modesta i una altra de renuncies que dona lloc a la reflexió.

Perquè no ha anat bé

Una cosa són les intencions, una altra materialitzar-les en accions i una altra de diferent obtenir resultats.

Faré servir com a exemple tipus el meu projecte personal per reciclar-me com a professional de les TIC. Intentaré fer un desglossat dels punts que han ajudat a descarrilar la meva meta i m’han enfonsat en la misèria:

  1. No dedicar temps a buscar la motivació real darrere de cada projecte ni el valor que m’aporta. Durant les revisions setmanals i els moments de desmotivació ajuda a recarregar les piles.
  2.  No comprendre la càrrega oculta que comporten. Ni en activitat ni en cost de temps, per no parlar de canvis de rutina i altres costos ocults. Anotar en la meva llista Reciclar com a professional TIC, i realitzar un breu esquema del que “he de fer” per fer una estimació del que em costarà és una simple carta als reis mags.
  3. Tard y malament. Vaig començar tard – finals de febrer – i aclaparat per tot el que em cauria damunt al adonar-me de la carrega de treball que suposava. Un error de principiant que es va traduir en un dispendi de motivació i en frustració. Una cosa absurda, gratuïta que em va deixar tocat.
  4. M’he caigut del vagó. Em fa vergonya admetre-ho però durant l’últim any vaig abandonar el meu sistema GTD durant diverses setmanes. Vaig perdre la motivació pels meus projectes personals, tot el que administro amb GTD, i si no li dedico atenció perquè dedicar-me al meu sistema?

“Sense sistema deixa d’haver-hi ordre, perdo claredat i els projectes deixen d’avançar”

Cada fita, cada projecte, pot ser un compartiment aïllat de la nostra activitat. Si no hi ha dependencies entre ells es podent desenvolupar en paral·lel. Però els èxits i fracassos en la seva consecució repercuteixen a nivell de motivació i en la confiança d’un, alterant l’execució de la resta.

Una altra de les dificultats a superar al assolir una fita són les relacionades amb les limitacions que ens hem imposat a nivell de creences. Ens costa tant fer segons quins passos que preferim deixar de banda l’activitat per ser excessivament incomoda, perquè no ens veiem en cor de donar aquell pas al buit necessari per assolir el que perseguim.

Volia esmentar-ho com a nota a peu de pàgina al  ser una situació recurrent. Per molts són coses intranscendents però es converteixen en un repte més que important per a mi. A l’aparcar-ho, llasten i condicionen.

Persistir i aplicar correccions

He aconseguit tornar a posar en marxa el meu sistema GTD. Seguint els seus passos i rutines endreçaré la meva activitat i em centrarà en la meva activitat.

Continuaré amb la meva llista d’objectius per filtrar l’activitat que entra a la meva llista de projectes i de pròximes accions. S’integra a la perfecció al meu sistema GTD, encara que em cal persistir i aplicar correccions:

Definir les grans qüestions. Confeccionar una llista de tot el que em plantejo i assignar un pes en importància i en carrega de treball. N’eliminaré les declaracions d’intencions i destacaré aquells temes que considero troncals.

Tornar a utilitzar la planificació natural. Cada projecte amaga un propòsit que condicionarà les decisions posteriors. Que passa si darrera de la decisió de reciclar-me hi ha un anhel per redescobrir el plaer de programar? De tornar a trobar la passió tenia quan vaig començar a treballar en això.

N’hi haurà prou amb un curs a Coursera per convertir-me en desenvolupador web o m’ajudaria més dedicar-me a camps més atractius però desconnectats de la meu rol actual com el blockchain o el machine learning? Definir correctament el propòsit ho canvia tot.

La planificació natural m’ajudarà a desgranar les diferents activitat a realitzar per fer-me una idea de la carrega de treball que impliquen.

Prendre decisions i no deixar podrir els projectes. Em refereixo a fer una revisió setmanal i afrontar els problemes en el progrés dels meus projectes plantejant-me perquè no avancen i obligar-me a aplicar correccions a un nivell més proper a l’activitat.

Això de per si ja és un món en si mateix. Seré capaç de superar la falta de motivació del moment? Podré replantejar projectes o accions estancades? Vèncer en les petites batalles assegura la fluïdesa de l’activitat i que es mantingui la motivació per assolir resultats rellevants.

Què us ha semblat aquest post? A nivell de resultats l’any ha estat un desastre.

Crec que mostrar els aspectes negatius de cada un dóna una imatge més ajustada a la realitat. Escriure sobre eficàcia i efectivitat no ha de convertir-te en un expert en la matèria.

He oblidat les bases, planificació natural, revisar … i això es paga.

Espero que el teu any hagi estat més positiu que el meu i si no és així espero que el proper millori. Us convido a compartir les vostres experiències sobre els vostres objectius (tant en positiu com en negatiu) a la secció de comentaris.

Photo by Patrick Hendry on Unsplash

Enllaços complementaris del post:

Com realitzo la meva revisió anual (Clic aquí)

La revisió anual que realitzo l’inspira l’autor James Clear. Clic aquí per accedir a les seves revisions anuals

Com realitzar una planificació natural (Clic aquí)

Perquè tornar a incorporar objectius enlloc de continuar confeccionant una forma de treballar el llarg termini?  El post de Nat Ellison sobre el tema em va fer replantejar-me la meva posició: Els sistemes sense metes condueixen a la mediocritat (Clic aquí)