Aquesta entrada també està disponible en: Español
Creació d’hàbits per gent altament ineficient és un post dirigit aquells, que com jo, no se’n surten implantant hàbits.
L’ampli ventall de recursos desplegat pels experts pot ofegar-te. Si no saps trobar els que millor encaixen amb tu, amb la teva forma de ser, la il·lusió pot acabar convertida en frustració i en l’abandó de la teva millora personal.
En el post d’avui t’explico la millor forma d’aplicar hàbits que he trobat. Una implantació implícita i subtil per combatre la resistència al canvi.
Perquè es tant difícil implantar hàbits
Crear hàbits és enfrontar-se amb un mateix. Amb les costums arrelades durant anys i intentar canviar-les. No hi ha res més dur que anar contra el que estàs acostumat a fer.
Un hàbit no és res més que una drecera de la nostra ment per dur a terme un comportament corrent. Fer-lo de la manera més eficient possible.
Per trencar-la dinàmica no hi ha cap més possibilitat que substituir-lo per un altre. Això és el primer que no s’entén. Creiem que podem deixar-ho sense canviar-lo per quelcom nou.
L’altre gran problema és el procés del canvi. Triar entre la multitud de camins possibles per crear el nou hàbit, o per eliminar-ne un de dolent, sempre et deixà amb el dubte de si és el més adequat.
A més per un tema de rutina o de caràcter pot ser que alguns dels camins no encaixin prou bé amb nosaltres, creant friccions i conduint-nos al abandó.
I que hem de fer?
La creació d’hàbits és una habilitat. És pot aprendre i és pot desenvolupar. Gent com Berto Pena, Leo Babauta i James Clear són escriptors especialitzats en el tema. Sent en James Clear, en la meva opinió, l’autor amb una visió més completa del COM fer-ho.
Llegir els mestres, crear les pròpies solucions
No et queda cap més remei que llegir-los i provar el que t’ofereixen. Veure que et funciona i que no. Esforçar-te en provar la tècnica i descartar-la si no et va bé.
No et queda cap més remei que treballar i aguantar un cert grau de prova i error. I la frustració que comporta.
Què no hem de fer
Com a nota personal dir-vos que en el seu dia em vaig crear una imatge del que havia de ser un “creador d’hàbits”. Una espècie de superhome capaç d’implementar qualsevol hàbit amb qualsevol dels recursos que se li donen (veure taula de recursos).
El superhome capaç de treballar amb tot no existeix, el que hi ha en el seu lloc és una persona normal, amb les seves habilitats, preferències i biaixos al que li encaixaran millor unes solucions que unes altre.
Vaig agafar-m’ho massa seriosament. “El meu projecte de millora personal”. La veritat és que es tracta més d’un joc que d’una altra cosa. Sortir a comprar roba, a “emprovar-se” les diferents tècniques i recursos.
Però és clar per això cal temps i dedicació.
He provat la gran majoria de les tècniques proposades pels experts i personalment les que millor em funcionen són aquelles que permeten una implantació implícita dels hàbits.
Cercant un mètode o una comunitat
És tracta de buscar un sistema que et permeti implantar hàbits d’una forma implícita, ja sigui perquè ho requereix una activitat o un grup de persones amb el quals tens quelcom en comú (una comunitat).
Ho pots experimentar si intentes aplicar GTD, o qualsevol altre sistema de productivitat personal. En el cas de GTD va requerí que prestes atenció hàbits com recopilar, processar el que havia capturat o revisar.
Aplicar un conjunt d’hàbits sense plantejar-se el perquè, fer-ho només perquè el context ho requereix
Encadenar hàbits
L’altra gran “palanca” par aplicar hàbits és l’encadenament. Desprès de l’hàbit actual en faig un de nou. Es tracta de trobar un comportament consolidat i adjuntar-li el comportament desitjat.
Podem materialitzar aquest recurs amb 3 formes diferents:
- Disparador. Vaig al gimnàs tot just desprès de sortir de la feina. La sortida de la feina actua de disparador del comportament.
- Encadenar nou hàbit a hàbit existent. Desprès de sopar escric al meu diari.
- Encadenar nou hàbit a un comportament que ens agradi realitzar. Desprès de sortir a corre preparo el dinar per endur-me’l demà a la feina.
El mecanisme és el mateix, trobar un disparador i associar-lo amb el nou hàbit. Fer-los inseparables i així consolidar el nou comportament.
Em sembla un mecanisme més relacionat amb el nivell intuïtiu de la ment que amb el racional, per això em funciona tant bé.
Persistir
Una nota a peu de pàgina.
Per consolidar un hàbit has de repetir-lo al llarg del temps. Has de persistir. Vèncer la falta de motivació, l’avorriment i la rutina.
Per no caure del cavall sempre m’és útil la norma de no deixar dos dies seguits de fer l’hàbit. Si pel que sigui hi ha un dia que no puc, soc curos i presto atenció a fer-lo el dia següent. Potser la cadena es trenca però cal que el forat sigui el menys profund possible.
L’altre recurs, si no puc realitzar l’hàbit com el faig normalment, és fer-lo en “petit”. Amb menor intensitat o menys temps. Meditar menys temps, escriure un fragment menor, anar al gimnàs igual però entrenar amb menys intensitat…
Foto de Our Life in Pixels en Unsplash
