Aquesta entrada també està disponible en:
El més important que he fet aquest any per millorar la meva productivitat personal no és un hàbit ni un sistema, es tracta de quelcom més a nivell de creences. He intentat abraçar la meva imperfecció i la incapacitat que tinc – tenim tots- d’acabar tota la feina que he de fer.
En el seu dia vaig començar a comprendre que no podia amb tot. Per sort o per desgracia avui les tasques formals i informals omplen el nostre dia a dia i és impossible acabar-ho tot entre altres coses perquè si progresses adequadament amb la teva feina aviat te’n arribarà de nova.
Quan vaig descobrir GTD la llista d’Algun dia/Potser va arribar a la meva vida i amb ella un repositori on guardar les accions i projectes que havia de fer en algun moment però pels quals no tenia temps ara mateix.
Algun dia/Potser: Dins del mètode GTD és la llista on guardem allò que no farem dins del període dels propers 7 dies, fins la propera revisió setmanal (Algun dia). Hi sumem tots aquells desitjos i plans de futur sense prioritat per recordar-los i inventariar-los (Potser).Va ser un primer pas per no capficar-me en tot allò que trucava a la meva porta i no podia assumir encara que volgués. L’utilitzava però no comprenia la seva gran força, aquesta era ni més ni menys que trobar una forma de sentir-me a gust amb el que no feia.
Ha passat molt de temps des d’aquells dies de descobriment d’una nova forma de fer. El que he descobert avui és més una nova forma de viure. Avui, a diferencia d’aquells primers dies, se que mai acabarà tot el que tinc guardat a la llista Algún dia/Potser i saps que? Què ja m’està bé.
El que m’ha ajudat a acomodar-me a aquesta idea va ser la lectura del llibre «4000 semanas, productividad para mortales» d’Oliver Burkeman. Un dels grans temes del llibre és la finitud de la vida, del poc temps que tenim en aquest món (4000 setmanes de mitja) i de com l’utilitzem. La lectura em va donar perspectiva del que som i de la poca importància que tenim i tenen les nostres obligacions respecte – per exemple – a l’univers o la historia humana.
Al llegir-lo un no se sent petit però entén que si aquells projectes, aquells plans posposats queden sense fer, no s’interposen entre tu i l’eternitat. Molt del que pensem que te importància, com la carrera professional, queda en un segon lloc davant esdeveniments de primer ordre com un problema important de salut.
Què és l’important per tu? No et conec però segurament és el mateix que per mi, estar amb la gent que t’importa.
El fet d’exposar-me a aquest conjunt d’idees fa que busqui carregar la meva rutina amb més activitats personals, amb més contacte amb la meva família i amics, amb buscar formes amb les que viure (viatjar, socialitzar, fer coses noves…) i deixi de banda els plans reclosos a la llista algun dia/potser, sobretot aquells relacionats amb allò professional.
Aquestos últims anys he rebut una dutxa de realitat. Sembla mentida com et pot canviar la vida la lectura d’un llibre.
Per acabar voldria comentar-te que si bé el desenvolupament professional és important i els projectes professionals, la emprenedoria per exemple, també és una forma de viure i sentir-se viu, per una persona com jo que mai ho ha considerat un camí a recórrer. Per mi són terreny desconegut.
I pel que fa a millorar les meves habilitats com a programador, cosa que en el seu dia m’obsessionava, a dia d’avui aquest foc continua viu però s’ha atenuat. Continuo aprenent però sense perdre hores de son ni vivint-ho com ho feia abans.
Avui les prioritats i els projectes són uns altres.Photo by Fernando Lavin on Unsplash
