Aquesta entrada també està disponible en: Español
Es molt difícil concebre un pla de llarg abast que defineixi les línies rectores de la nostra vida. En el meu anterior post parlava de concreció a l’hora de definir uns objectius a llarg termini. Em vaig expressar malament, parlava més aviat de objectius realistes (gracies per l’apunt Miguel), no embarcar-se en quelcom totalment impossible, o com a mínim amb el que no puguem comprometre’ns de forma permanent. El nivell de perspectiva a 15000 metres és quelcom que va més enllà d’accions projectes i fites a assolir, definim la nostra forma de ser. Si GTD és un sistema orientat als resultats, podem dir que el nivell més alt del sistema és una elecció del somni que volem materialitzar en quelcom tangible a través de l’acció.
Imatge via cesarastudillo sota llicència Creative Commons
Perquè és tant difícil definir uns objectius vitals com ho fem amb les fites a curt termini?
Deixem de banda la poesia. Quan definim les accions d’un projecte podem errar al concretar-ne una o dos, quan ens en adonem corregim el pas i evitarem que la desviació ens allunyi del resultat. A mesura que anem pujant en els nivells de perspectiva, les fites que ens marquem passen de ser objectius concrets a fites o punts de referència. Una forma per visualitzar una meta al final del camí, per motivar-nos. Per exemple, si una de les meves fites a 3-5 anys és convertir-me en un enginyer de programari, haure de:
- Complementar els meus estudis amb formació de postgrau.
- Confirmar els meus coneixements tècnics amb certificacions tècniques ofertes per empreses proveïdores de tecnologia (Microsoft , Oracle, SAP…)
- Adquirir experiència ocupant un nou rol en la meva empresa, o buscar un nou lloc de treball que me’l ofereixi.
Per assolir aquesta fita hauré d’invertir temps, esforç i diners. Poden passar anys, un temps en el qual altres factors de la meva vida, personals, econòmics…, o simplement l’aparició d’altres prioritats, poden modificar substancialment la fita final. Que me’n dieu de tots els professionals que deixen de banda certes ambicions personals quan arriben els fills… Estem parlant d’objectius a 3-5 anys, intenteu extrapolar-ho a tot una vida.
En quin moment he de fer-ho?
Sempre podem introduir canvis radicals a la nostra vida, una nova feina que impliqui canvi de residencia, canvi de parella, de sector laboral… Un canvi pot treure’ns d’una situació d’estancament, però no han de representar un contratemps que desfaci la nostra gran estratègia. Com he dit al principi els objectius a llarg termini volen compromís.
No crec que hi hagi ningú capaç de asseure’s davant d’una fulla en blanc i dissenyar un pla vital que l’acompanyi al llarg de la seva vida sense patir variacions de consideració. Tots vivim moments clau on prenem decisions que ens marquen profundament, durant els estudis al escollir el nostre camí professional, en certs moments de la nostra vida professional quan assumim responsabilitats importants o ens decidim a emprendre un negoci, en la personal al cercar parella o al decidir quan tenim fills… Situacions en les que obrim unes portes, però que en tanquen moltes d’altres. És en aquest punt quan hem de valorar les nostres metes a 15.000 metres per evitar que cap dels nostres punts caigui de la llista.
Cal maduresa, la capacitat per valorar el que tenim actualment i per preveure l’abast d’una decisió de gran calat. Cada cop que en prenem una, ens enfoquem cap a uns objectius que poden no coincidir amb la nostra valoració inicial. La qüestió és si les noves fites compensen el que deixem enrere.
En resum, crec que el més sensat és intentar dissenyar un pla a llarg termini per les diferents àrees de la nostra vida, personal, professional… de forma gradual. A mesura que avancem, en diferents moments de la nostra vida, planificarem a mig-llarg termini diverses àrees incorporant fites al nivell de perspectiva més alt de GTD.
Com dissenyar un full de ruta ‘vital’?
Com comentava en el punt anterior és molt complex pensar a més de 5 anys vista, imagineu-vos un estudiant que comença la universitat i que planifica el seu futur professional. Pot decidir a quin càrrec vol aspirar, o quin rol vol realitzar algun dia i el que li fa falta per arribar-hi:
- Quina formació: Carrera universitària, formació de postgrau, domini d’eines especifiques.
- Quins habilitats ha de millorar: Comunicació, intel·ligència emocional, empatia, adaptació al canvi, aprendre a negociar, resolució de conflictes…
- Experiència que s’ha d’adquirir: Llocs a ocupar fins arribar al rol desitjat, com desenvolupar les qualitat de lideratge, organització d’equips…
Cadascun dels punts d’aquesta llista configura diferents rames d’un arbre que a la seva vegada es bifurquen en fites a 3-5 anys (12000 metres), aquestes a 1 o 2 anys (9000 metres) i configurant varies de les nostres àrees de responsabilitat … …fins arribar als projectes i les accions, el punt en que comencem a caminar, a FER.
És molt difícil traduir a paraules entenedores el concepte projecte vital. He intentat valer-me de la meva experiència a l’hora de mirar per damunt del mur que formen les responsabilitats i les tasques que tenim entre mans, tot i que he de confessar que es tracta d’una experiència incompleta, ja que molts dels meus plans a llarg plaç encara estan en progrés. I vosaltres, planifiqueu a llarg termini, heu decidit els vostres plans als nivells més alts de GTD? Compartiu la vostra experiència a través d’un comentari.
@davidtorne Segueix la meva activitat productiva diàriament a través de twitter
O envia’m els teus dubtes a través de Qüestiona’m
