Aquesta entrada també està disponible en: Español
El costum de diferenciar entre els assumptes de casa i de la feina esta fortament arrelat en el nostre interior. Quan parlem de la nostra cultura de treball, una de les característiques a la que molts fan menció és a la impermeabilitat del individu en el seu entorn professional respecte a la seva situació personal. Que els problemes generats en el pla familiar, emocional o d’altres aspectes no relacionats amb la feina no transcendeixin al pla laboral. Estar focalitzat en el pla professional.
Podríem fer el mateix símil a l’inversa. Quants de nosaltres no volem ni parlar, sobretot en els moments difícils, del que passa a la feina quan hi ha quelcom que no va bé? Busquem desconnectar, que els nostres assumptes (problemes o no) no mermin la qualitat del temps que passem amb els nostres. Tenim la sensació que si és així, el nostre paper com a pare, marit, amic … el rol que sigui … perd brillantor.
El que concebem com dos blocs diferents no és res més que una imatge fictícia. Els assumptes de les diferents àrees de la nostra vida s’entrellacen i influeixen entre ells. En el millor dels casos, quan realitzem una administració encertada – en el post no entrem a discutir com – diferents projectes, assumptes en marxa, es trauran temps els uns als altres alentint/alleugerant la seva execució.
Imatge via Sint Smeding sota llicència Creative Commons
En el pitjor dels casos, quan un assumpte hagi passat a ser un problema i ja hagi creat una situació de tensió, o simplement no hagi sigut capturat, organitzat i processat en el nostre sistema de llistes, crearà estrés, sorgint en el moment més inesperat evitant poder focalitzar en el que tenim entre mans. Si tens algun membre de la teva família malalt, les teves fiances se’t han escapat de les mans o hi ha qualsevol imprevist que modifica substancialment la teva forma de ser o de viure, és impossible mantenir un rendiment òptim en la cosa professional.
El fet de combinar la gestió dels dos mons ens permet obtenir una visió molt més ajustada a la realitat de la nostra activitat. Si portes algun temps sent usuari de GTD sabràs que tot el que queda fora del sistema de gestió de llistes és dóna fàcilment de banda. Si queda quelcom al marge, surt del nostre horitzó de perspectiva. Ja sigui una acció, un projecte, o un objectiu a un o dos anys ens queda en angle mort, sent susceptible de sorgir per imprevist en el moment més inesperat, provocant el trasbals de la nostra activitat.
Si la gestió de la nostra activitat és una activitat complexa de per si, la unificació de les àrees personals i familiars suposa tot un repte. Primer per haver de vencer la idea que les concep com dos àmbits independents, i en segon lloc per unificar els sistemes de planificació i acció de ambdues. La meva intenció és escriure més sobre el tema les properes setmanes, però us faig un parell de pinzellades del que hem d’emprendre per aconseguir-ho.
GTD a casa i a la feina
Si no ets usuari de Get Things Done pots ampliar el teu actual sistema a les dues àrees. Replantegem-nos les nostres àrees de responsabilitat, incorporant les de família, amics, parella, les que calgui.. Durant el cap de setmana, o un moment en el que disposem de temps i puguem estar tranquils, realitzem un procés de recopilació a fons per registrar tots els assumptes del àmbit personal que estan en stand by, o dels que no ens ocupem amb prou èmfasi. Incorporem una revisió setmanal per també per temes personals. Si no hi veus la utilitat pensa en ella com una oportunitat per implicar la família en el procés, per fer quelcom junts, per crear un vincle. Un cop per setmana asseieu-vos junts per repassar els temes en marxa, els objectius a un any vista, la economia familiar, com els hi van les coses a l’escola als teus fills. Menys sorpreses desagradables i una major implicació en els assumptes comuns per part de tots els membres de la família (és una visió idíl·lica però tot i que aconsegueixis quelcom més intens obtindràs un gran retorn)
Una visió de futur conjunta
Hem fet menció a les àrees de responsabilitat de caire personal, a l’hora de desdibuixar el límit personal/professional també ho hem de fer per marcar-nos els nostres objectius i crear la nostra visió de futur. La nostra fita és aconseguir una visió harmònica entre les dues àrees, integrant objectius professionals i personals a mig-llarg termini. Si planifiquem el futur professional deixant de banda qüestions com les nostres relacions de parella, la educació dels fills, o els problemes de salut dels nostres pares obtindrem un pla estratègic virtual que quedarà bloquejat quan es plantegi un problema familiar, o ens forçarà a renunciar a una part important de la nostra vida (una feina, una parella, etc… ).
En les properes setmanes parlarem més en detall sobre el tema, seran escrits més pràctics amb la intenció de guiar i ajudar a guanyar solidesa al nostre sistema de productivitat personal. És un tema interessant pel simple fet que tots hem de fer-hi front per planificar de forma assertiva. M’agradaria demanar-vos la vostra ajuda per saber quins son aquells problemes concrets amb els que us trobeu, a l’hora d’intentar treballar en ambdós àmbits de forma coordinada, per intentar donar resposta a través del blog. Deixeu el vostre comentari, feu-me’l arribar al meu compte de twitter @davidtorne o si vols una resposta més immediata i personalitzada pots plantejar la teva pregunta a través del apartat Qüestiona’m
