Aquesta entrada també està disponible en: Español
Al llarg dels anys s’ha creat una cultura productiva que ens empeny a estar permanentment ocupats, a fer durant la nostra jornada laboral i a buscar activitats per omplir els buits que ens queden entre la feina i la família. La clau és mantenir-se ocupat, sempre fent alguna cosa. El PROBLEMA és que allò que omple el nostre temps no sigui quelcom significatiu per a nosaltres i els nostres objectius, que sigui només un entreteniment
La diferencia entre una persona eficient i una altra que no ho sigui – tot i que tingui una gran capacitat de treball – és el que obté desprès d’una o varies sessions de treball. Si el resultat és una llista de temes importants encara pendents, de qüestions que fa setmanes que romanen a la llista de següents accions, o la percepció de no tenir temps per dedicar a la família, els amics o a tu mateix, és evident que no va tot com hauria d’anar.
Productivitat és saber que has de fer en cada moment, però hi ha altres factors que ajuden a convertir la nostra feina en quelcom significatiu
Imatge via David Chico Pham sota llicència Creative Commons
Escull el que realment compti
Gracies a sistemes com Get Things Done podem organitzar i recuperar el control de la nostra activitat. El sistema millora la nostra rutina però pot generar punts dèbils. Un d’ells el trobem en la llista de següents accions. Imagina que tens una llista d’unes 30 properes accions i que et trobes en un context – un entorn de treball – on pots realitzar-ne una desena. Unes poques són prioritàries i les altres són més senzilles. Que fas? Et guies per les prioritats o et deixes arrossegar per la comoditat o el plaer de fer una tasca que t’agrada més?
Molts cops caiem en la temptació, creant una productivitat aparent que només és una il·lusió. Ens fem trampes al solitari i subconscientment ho sabem, d’aquí aquella sensació de buidor que genera el temps malgastat i la oportunitat perduda de no haver fet alguna cosa que comptava de veritat.
Hem de ser conscients que les següents accions a realitzar no estan totes al mateix nivell. Ja sigui pel context en que estem i sobretot per la prioritat que donem als nostres projectes, als nostres assumptes, a les dates d’entrega… Segons el moment n’hi haurà algunes que seran les que hem de fer tot i que no les vulguem veure.
Fer que les coses funcionin
Tant important com que fer és com fer-ho. Hem de definir un procés per fer cadascuna de les tasques a realitzar, una manera pròpia que s’adapti a la nostra forma de ser i de treballar. En altres paraules: Definir una metodologia que ens funcioni. La setmana passada parlava de com organitzo les meves lectures digitals, un repàs a la combinació de costums, metodologia i eines que sumats formen una manera de fer que a mi em funciona i fa que pugui llegir tot allò que m’interessa.
Molts cops assumim un repte, una nova activitat que hem d’acoblar a la nostra rutina. Imagina que vols dominar una nova metodologia de treball o recuperar quelcom que no fas fa temps, per exemple matricular-te a un curs d’anglès. Representa assumir un conjunt de noves activitats, no tant sols les classes, també el temps d’estudi que dedicaràs a casa i fer front al que això suposa: Treure temps a altres activitats i recuperar els hàbits d’estudi que desprès d’anys han d’estar rovellats.
Inicialment potser no trobem forat per ubicar el temps necessari per estudiar, fer els ‘deures’ i si veiem que no avancem o ens costa massa, potser perdem la il·lusió del primer moment. En aquest punt potser val la pena començar a pensar diferent: A quines hores estàs més lúcid per estudiar? De quina maner es consolides millor els coneixements memoritzant o amb la practica continuada? Com pots assegurar que altres activitats no et treguin temps per l’estudi? Responent aquestes preguntes pots arribar a conclusions que et permetin modificar la teva forma d’estudiar – de treballar – i actuar en conseqüència.
Hem de ser proactius en la cerca del com s’ha treballar. Pensem en els nostres assumptes, però també en la forma més eficient de resoldre’ls. Acompanyar els nostres reptes d’un procés crític que qüestioni el que fem, i intenti millorar-ho si no funciona. Aquesta és la via per fer que les coses funcionin.
Aprendre a no fer
Finalment hem d’esborrar del nostre ideari la percepció del fer com a sinònim de productivitat. Entenguem la productivitat personal com una forma de treure un major partit a la nostra vida laboral i personal, no com una via per maximitzar el nostre treball. Si no ho fem així convertirem la nostra cerca d’una millor eficiència en quelcom tòxic.
Marquem uns límits, una hora a partir de la qual deixem de fer coses que requereixin la nostra atenció absoluta. Creem temps de qualitat del qual gaudir amb la nostra família, amb els amics o que puguem dedicar-nos-el a nosaltres mateixos. Et diria més, deixa passar el temps sense fer res, en silenci, tranquil i sense ningú que t’interrompi.
Acostumem-nos a no estar ocupats, si hi ha buits en la nostra jornada simplement gaudim-los. El temps lliure reverteix en la nostra productivitat, oxigenenant-nos i restauran la nostra integritat productiva (ganes i energia per fer coses).
La idea d’aquest post va sortir de la contra del diari La Vanguardia on el filòsof Antonio Fornés es parla de passada del concepte que tenim actualment de productivitat i de com vivim la nostra llibertat, os la recomano. Com sempre espero que em dediqueu un minut per fer-me arribar la vostra opinió sobre el tema, o la vostra experiència personal, en forma de comentari.
Podem seguir parlant de productivitat personal des del 2.0, em pots trobar a twitter @davidtorne, o a Google+.
Pots fer-me arribar els teus dubtes sobre GTD, Evernote o qualsevol tema relacionat amb la productivitat personal a través de
