Aquesta entrada també està disponible en: Español
Una oportunitat és un canvi a millor vist de forma amable, sempre que ens mantingui dins de la nostra zona de confort. Gestionar una situació presentada sense avís i preparació prèvia pot ser estressant, obligant-nos a recalibrar activitats i compromisos. Res que no sigui abastable amb els mètodes convencionals per mantenir el control, tot i així pot trastocar la nostra rutina i obligar-nos a la reflexió.
L’oportunitat es converteix en problema en el moment que ens situa en una zona de penombra, desconeguda a priori. Si és el cas, visualitzem en primer terme la seva part negativa ja que sovint sol ser la més evident. Més enllà del que no volem fer, per falta de ganes o coneixement, emergeixen les pors a canviar el nostre estil de vida. Ens agafem a qualsevol factor negatiu per reforçar el rebuig.
Tinc dona i dos fills, com vols que em traslladi de Barcelona a Madrid per fer-me càrrec d’aquest projecte. No em compensa el suficient, prefereixo quedar-me com estic. Oi que m’entens?
Perspectiva i visió de futur
El tema s’agreuja si no disposem d’una visió de futur, o d’uns principis que guiïn la nostra trajectòria, tant professional com personal. No saber quines son les teves prioritats a mig-llarg termini sense disposar d’objectius a anys vista, fa que es confongui oportunitat amb un imprevist inoportú i que s’acabi descartant per no haver d’assumir uns suposats costos de transició.
La integració del disseny de la nostra carrera en el sistema de productivitat personal és indispensable per evitar la precipitació i les conductes erràtiques en aquest tipus de situacions.
Si pel contrari es tracta d’un input no integrat en la teva cadena de consecució fites, quelcom que en difereix com un projecte empresarial atractiu, o un canvi radical en la teva vida personal, ens hem d’agafar al nostre propòsit i valors. Si creiem que no difereix dels nostres valors, que es integrable al nostre propòsit o que pot suposar un punt i apart assumible podem deixar de percebre la situació creada com un problema.
Calen grans dosis de maduresa, de reflexió, de treball previ ordenant prioritats, objectius i visió, per crear un suport sòlid per fer-ne ús en aquests casos.
Proactivitat com a factor de transformació
Existeix un problema de fons en no veure’ns com a protagonistes de la nostres pròpies circumstancies. Ens resulta molt més còmode mantenir una posició passiva, sempre a l’expectativa del que passarà, gestionant el nostre dia a dia sense preocupar-nos excessivament de la visió estratègica.
Gaudim de la comoditat del control dels temes ordinaris sense fer front a decisions a llarg termini que sense ser evidents, poden acabar convertint-se en un problema si no les mantenim en el nostre horitzó de perspectiva:
“Estalviar? Perquè necessito un pla d’estalvi . Cada mes em queda alguna cosa del que guanyo, no entenc perquè fer-ho de forma sistematitzada.” El dia que se’t presenti la oportunitat de crear el teu propi negoci , d’ampliar coneixements amb un master, o iniciar una vida en comú amb una altra persona m’ho expliques.
Mantenir-se proactiu permet articular les accions pertinents per no permetre que un tema pendent es converteixi en un problema. Canviem la nostra forma d’actuar i prestar atenció a l’important alhora que canviem la predisposició davant situacions imprevistes que ens poden aportar quelcom. Anem de la queixa i l’actitud reactiva a una posició més funcional i ajustada a la realitat.
No m’agrada parlar de perdedors –potser perquè continuo sent un benintencionat – però molts cops actuem amb resignació i un fals pragmatisme que només ens serveix per canviar una malentesa sensació de comoditat. Preocupar-nos de certes qüestions ens facilitarà la resolució de futurs conflictes i lluny de ser una nova font d’activitat o de preocupació, pot convertir-se en una via d’aprenentatge i creixement.
És una situació que quan es presenta remou i crea malestar, ens obliga a confrontar-nos amb pors, dubtes i neguits. Costa entendre-la si no es viu en primera persona una situació com la descrita, potser la més corrent és l’oferta per un canvi de feina on bescanvies un entorn conegut i estable per quelcom nou, més ben remunerat i motivador, que has fet? Has canviat sense pensar-hi? Hi has raonat pros i contres? T’has agafat a alguna de les raons en contra com excusa?
Imatge via Mohammed Alnaser sota llicència Creative Commons
