Aquesta entrada també està disponible en: Español
Aquest últim any ha estat marcat per canvis en la percepció de l’activitat i les necessitats d’autogestió en primera persona. Des de la necessitat de simplificar la meva activitat per tal de no enfonsar-me en un mar de tasques que ocupen i desgasten en excés, deixant de banda aparatoses planificacions a anys vista tornant a navegar al dia a dia sense l’obsessió de carregar una fita a l’esquena.
Com a blogger he reduït la presència a la meva pàgina personal publicant un post quinzenal, recuperant la meva newsletter sobre productivitat personal a partir de gener, allunyant-la de floritures que de vegades caracteritzen els post del blog i centrant-la en solucions pràctiques. D’altra banda continuo amb el meu blog ‘Haz que funcione‘ de la revista Men’s Health Espanya parlant de productivitat personal, eficiència i tecnologia aplicada des d’un prisma més informal.
S’han acabat les col·laboracions estables, només coses puntuals. És una pena pel gaudi proporcionat per algunes d’elles, com a Yoriento parlant sobre Evernote i la meva publicació mensual al blog de Facilethings.
He deixat enrere la meva passió desenfrenada per la tecnologia i el seu ús per assegurar una major eficiència. En certs moments m’he apartat completament del ús de dispositius i computadors, vuit hores al dia davant un monitor cremant-me les celles, solucionant problemes i gestionant la meva frustració davant dels diferents inconvenients d’un entorn digital que trenca contínuament el flux de treball és més que suficient. En certs moments m’he arribat a veure com un ludista moderat.
Un dels millors post que he escrit durant l’any tractava sobre la nostra relació amb la tecnologia i com l’hem convertit en un generador de temps escombraria. La seva omnipresència en la rutina diària com a solució fàcil als moments d’avorriment, la facilitat d’ús dels mitjans mòbils per oferir tot el que desitgem en qualsevol moment, la saturació cognitiva provocada al copar la memòria immediata de brossa, robant espai a qüestions amb importància real… Tot acaba en un despropòsit de micro-interrupcions del flux de l’atenció i una sensació continuada d’insatisfacció.
Paradoxalment com a professional – sóc programador d’aplicacions de gestió empresarial – he treballat en un projecte apassionant que m’ha reconnectat amb la passió per la programació, gràcies al seu grau d’innovació i per l’oportunitat de desplegar de forma àmplia els meus coneixements. Treballem en la creació d’un sistema d’introducció de dades en un ERP sense l’entrada manual per part de l’usuari … Sense esperar-ho m’he vist construint quelcom molt Evernote…
La màquina o l’algorisme com a substitut de la persona en les tasques automatitzables, si una pime com la meva es dedica a això és que ja no és tendència sinó realitat. Porto anys llegint amb atenció sobre el tema, Marc Vidal i el seu relat en primera persona, o a gent com Joan Tubau que intenten explicar-nos la necessitat d’abraçar la incertesa i la importància d’entendre els mecanismes del ‘mercat’ …
Acabo el post tornant a la productivitat personal, després d’aprofundir en el mètode o en l’ús d’algunes eines, em queda generar la mateixa intensitat en el canvi d’hàbits. Saber canviar per adaptar-se a un entorn dinàmic i en continu moviment…. Millorar l’atenció, aplicar els mètodes de treball d’una forma estricta, entrenar l’autocontrol, acabar amb les interrupcions… Llegint a Leo Babauta un s’adona que és possible sistematitzar-ho i aplicar-ho com a procés de millora continua del individu.
Crec que la possibilitat d’implementar-ho pot ser un salt endavant equiparable al que en el seu dia va ser el fet d’entendre la necessitat de ser ortodox i no sortir-se de la pauta al aplicar GTD. No em refereixo a convertir-lo en un va canviar de la forma de fer sinó en una via de canvi del comportament.
Espero poder compartir el que tregui d’aquests processos de la mateixa manera que he compartit el meu canvi de visió durant aquest any, o com ho porto fent des que vaig començar amb aquest projecte.
QUE TINGUEM UN GRAN 2015 ;-)
Imatge via sindesign sota llicència Creative Commons