Aquesta entrada també està disponible en: Español
Imatge via allajphillips sota llicència Creative Commons
Alguna vegada t’has entregat a una feina amb passió? Segur que si, una d’aquelles feines que t’apassiona i que la fas gaudint. El temps vola, i quan te’n adones ja arribat el moment de passar a una altra cosa, ja sigui una feina, una cita o simplement deixar-ho estar i anar-te’n cap a casa. I que passa llavors? Doncs que algunes vegades no fem cas del nostre rellotge intern i aparquem el cansament i continuem endavant. Gaudir treballant, hi ha alguna cosa millor? Productivament parlant ho dubto.
El problema arriba quan en fem un gra massa perllongant la situació durant dies, acumulant cansament i tensió. I que en traiem de tot això? Mal humor, manca d’energia per continuar el nostre dia a dia, migranyes… Hem de dosificar el nostre ímpetu productiu, estructurant les nostres obligacions i el nostre temps disponible. Per això no hi ha res millor que segmentar la nostra jornada de treball.
No és una metodologia revolucionaria, ni una filosofia de vida, simplement una via per organitzar –o encaixar – totes les nostres activitats en el nostre horari distribuint-les per prioritats, periodicitat i sentit comú. Dedicaré un parell de posts al tema, aquest és el primer i el següent es publicarà dimarts de la setmana que bé. En aquesta primera part m’agradaria explicar el que busco a l’hora de gestionar el temps:
QUE VULL? Doncs mantenir una certa qualitat a l’hora de desenvolupar la meva activitat diària de manera continuada. Treballant al màxim sense quedar KO a mitja setmana. Mantenint-me despert i alerta per anticipar-me als problemes, usant la meva creativitat per solucionar-los.
COM HO FAIG? Senzill. Establint un màxim de tasques a realitzar o/i un màxim d’hores a treballar. L’objectiu és marcar un interval que permeti compaginar vida personal i professional amb una certa qualitat, evitant perdre aquella combinació d’il·lusió, ímpetu i brillantor utilitzada per fer allò que tenim entre mans. Arribar a un equilibri sense cremar-nos . El cas típic del pare/mare que s’esgota a la feina i quan arriba a casa no és pot dedicar a la canalla. O el típic usuari de GTD que sobrecarrega la llista Pròxim amb inacabables accions, no s’arriba a buidar i provocant-li decepció. Una de les millors fites que he aconseguit madurant la meva productivitat personal ha sigut crear una CAPACITAT DE CONTENCIÓ per deixar de banda la feina en un moment donat i ser capaç de passar a un altre assumpte, o desconnectar i descansar. Coneixeu aquella sensació d’anar a dormir excitat pel que fareu demà? Doncs és el que s’aconsegueix portant-ho aquest hàbit a la practica.
COM HO ESTRUCTURO? El següent pas es dividir les nostres tasques per diferents tipologies. El que feia anteriorment era una llista per prioritat, però hem vaig adonar que no funcionava, les activitat més urgents sempre sortien les primeres i les menys rellevant es quedaven al calaix. Si us hi fixeu és el típic problema que tots els usuaris de GTD tenien abans d’iniciar-se en aquesta metodologia. Per evitar crear una llista per prioritats quan organitzo el meu horari, divideixo les meves tasques en les següents categories:
- Activitats productives. Relacionades amb el nostre treball, propi o per compte d’altri, o qualsevol projecte professional a emprendre. El que fica el plat a taula o el que pot ficar-lo en un futur, em refereixo a projectes en marxa que poden tenir un retorn professional (no necessariament econòmic).
- Recerca. Estretament lligat amb el punt anterior. El temps que dediquem periòdicament a millorar el nostre entorn de treball, ja sigui amb l’entrada de informació o idees que serviran de partida a nous projectes. Per exemple, jo com a desenvolupador de software dedico entre 2-4 hores setmanals a millorar llibreries i peces de codi reutilitzable.
- Formació. Qualsevol area de coneixement en la que ens endinsem per millorar la nostra perspectiva laboral. Les novetats del nostre sector, articles, posts, cursos reglat, la millor comprensió dels nostres recursos, o trobar i testejar noves aplicacions
- Oci/Esbarjo: Qualsevol activitat de desconnexió, de descans, per cultivar les nostres aficions o per estar amb la família.
És una classificació molt personal i generalista. El que falta ara és desenvolupar el mecanisme per treure cadascuna de les activitats del cistell i col·locar-les al nostre horari evitant que no se’n quedi cap forà. No totes les tasques tenen la mateixa importància i per tant no han de ser realitzades amb la mateixa freqüència. El secret esta en els criteris que apliquem per decidir la periodicitat, d’aquelles tasques que puguem fer-ho. El resultat final serà un horari setmanal o mensual on hi són presents tasques de tots els grups
Ens queda com decidir QUE, COM i QUAN, però ho deixem pel post del proper dimarts. Com he dit a les primeres línies és una qüestió de sentit comú on el que pesa de veritat no és la importància o la urgència de la tasca, és aconseguir arribar a tot arreu sense estressar-nos.
