GTD nadalenc: Propòsits d’any nou eficients

L’any passat vaig dedicar un post a com viure el nadal a l’estil GTD, aquest any pensava fer el mateix, una remasterització del text de l’any passat on explicava com utilitzar els principis de GTD per tal d’organitzar les festes sense estrés. Idea desestimada, primer perquè podria ser quelcom reiteratiu i segon perquè des de el blog GTD TIMES ja ho han fet molt millor que jo (si sabeu anglès no us el podeu perdre).

Imatge via chavezonico sota llicència Creative Commons

Una cop deixada enrere la idea principal, he recuperat quelcom que em voltava pel cap, una cosa que a tots els productius i no productius tenim present en els dies previs  -o posteriors – del canvi d’any: els propòsits d’any nou. Allò que tots, alguna vegada, hem intentat assolir i que ha acabat abandonat a la cuneta. La meva pregunta és la següent:

Val la pena proposar-se  quelcom per l’any vinent?

Definitivament SI, però a la vegada no. M’explico. Els propòsits d’any nou acostumen a fracassar perquè es tracta de compromisos que s’han assumit a la lleugera. No dic que no hi hagi algú que ho tregui endavant, ja sigui perquè compta amb un grau de convicció superior  o per que ja fa temps que hi esta donant voltes i ha fet quelcom més que pensar-hi…

En els altres casos el propòsit és quelcom nou, una espelma que emet un punt de llum intens que causa emoció i ens motiva durant un curt període de temps, però a la llarga esta condemnada a apagar-se. El pes de la rutina i de les nostres responsabilitats fa que apartem la mirada d’aquest punt, el deixem de banda per dedicar-nos a altres coses  i finalment l’oblidem. L’espelma s’ha consumit i s’apaga.

Soc partidari que a la nostra vida ens hem de marcar fites que ens permetin mirar a l’horitzó, que ens facin moure, que provoquin canvi i millora. D’aquí el meu SI. El problema és el mètode. Després de preguntar-te On vull arribar? El que t’hauries de preguntar és Que faràs per aconseguir-ho?

Com intervé el factor GTD

Sempre he pensat que enlloc de marcar-se  un propòsit per l’any vinent resulta molt més eficient fixar-se un objectiu a 1 o 2 anys vista, el que David Allen entén per un objectiu a 9000 metres. La diferencia rau en el fet d’incloure una fita a aquesta altura t’obliga a definir un pla d’acció per arribar-hi. El nivell de compromís és superior pel simple fet que ens embarquem en un procés que ens obliga a pensar i planificar, sumat a la marca unes accions concretes a dur a terme creen una dinàmica de treball en la que el nivell d’atenció és major.

Aquest compromís queda reforçat quan fem la nostra revisió trimestral per fer-nos una idea de com avança l’acció cap a l’objectiu fixat, aplicant correccions si és necessari. Ho tenim present d’una forma periòdica, li assegurem una quota d’atenció cada x setmanes, evitant deixar-ho de costat o que el flux d’acció es desvií del camí correcte.

Definit el procés

Farem ús de tres components del sistema: dels objectius a 9000 metres, la planificació natural i les revisions generals per fer que les coses funcionin. A continuació desglosso com podria estructurar-se el procés per dur a terme un dels nostres objectius:

  • Parem-nos  a pensar quina és el nostre objectiu a 1 o 2 anys vista. Esta d’acord a la nostra visió de futur (a 5 anys vista o 12000 metres)?, més encara Esta d’acord amb els nostres valors? Si la resposta és si per ambdues preguntes hi encaixa.
  • Recorrem a la planificació natural per concretar el nostre objectiu. Fem un dibuix conceptual.  Definim quin és el seu propòsit final, que ha de passar perquè puguem dir que hem assolit l’objectiu i perquè la seva consecució hagi sigut un èxit.
  • Entrem en la part practica amb la segona dosi de planificació natural, a partir d’aquí passem a definir les accions, agrupant-les en diferents components, i definint els diferents projectes que podem engegar. Decidim quines son les següents accions que podem iniciar i ens fiquem en marxa.
  • Una vegada a la setmana podem prendre decisions sobre les accions que tenim entre mans (revisió setmanal). Controlem la part funcional del procés.
  • Cada 3 mesos realitzem una revisió on verifiquem com es va desenvolupant el projecte. Valorem el seu progrés, quines dificultats ens anem trobant, si aquestes ens desvien del camí que havíem planificat, si això és assumible, i si s’escau, quines correccions s’han de realitzar.

En aquest patró hi pot encaixar qualsevol objectiu amb resultats ben definits, fins i tot els tant socorreguts propòsits d’aprendre anglès o deixar de fumar, que tots ens fem des de fa anys… En aquests cassos on no hi ha un retorn material pren molta més força el paper de les revisions per assegurar-nos que fem el que hem de fer.

Anem transformant poc a poc la il·lusió que ens genera el desig de canvi, en la satisfacció per la feina feta cada cop que acabem amb un projecte que te a veure amb el nostre objectiu. Quan assolim la fita esperada ens adonarem  que la millora, a més dels resultats obtinguts, és haver creat la capacitat de seguir un procés per FER i per aprendre COM FER-HO. Seguir un mètode i aplicar-ho. No  és només una cursa, es quelcom persistent que anem aplicant de forma repetida per assolir les nostres fites.

T’has marcat alguna vegada un propòsit d’any nou? Com va acabar la cosa. I a la inversa? Has assimilat el sistema dels nivells de perspectiva per fixar-te objectius? Si has aplicat, o ho has intentat, algun dels dos sistemes i et veus capaç de fer la teva pròpia comparació no dubtis en fer-me arribar el teu comentari deixant-lo en aquest post o a través del meu compte de twitter @davidtorne.