Més enllà del crash i de la crisi

Llegeixis aquest post com les conclusions de la lectura del  últim llibre del Dr. Santiago Niño Becerra . Deixo per l’ultima part del post l’estrictament literari. Fa temps que segueixo l’economista en qüestió i he decidit dedicar unes línies a les idees difoses per ell, relacionades amb el treball, els professionals i indirectament també amb la productivitat personal. Idees que repasso a continuació, vinculant-les amb el que es parla en aquest blog, sortint una mica de la productivitat per parlar un poc d’economia i de les nostres perspectives de futur, des de la meva perspectiva particular.

Imatge via woodleywonderworks sota llicència Creative Commons

Anem a menys

Gestionar els recursos com si fossin inacabables ja no és possible, des de matèries primeres fins a els recursos econòmics son finits i difícils d’aconseguir.  Més enllà dels recursos naturals i d’un accés al crèdit restringit – comparat amb èpoques pretèrites- ens veiem forçats a transformar el nostre sistema productiu per basar-lo en un altre tipus de commodities: Creativitat, talent, innovació… intangibles on el que suma és la forma d’usar-los per innovar, donant solució a un problema o necessitat sense que impliqui costos elevats.  Una quantitat menor d’individus però molt qualificats i ben remunerats, unes organitzacions amb una capacitat de producció superior al estandar de les pymes actuals. Un objectiu que queda lluny a causa dels dèficits en inversió i altres peculiaritats qualificables més com a llast que com a desavantatge.

Excedent del factor treball

L’augment de la productivitat, com a resultat de l’ús de la tecnologia i de l’optimització de  processos, porta a la reducció del llocs de treball. El factor treball en un procés de producció d’una activitat industrial clàssica es redueix.  Podem imaginar un país amb una quota d’aturats sostinguda al voltant del 15%? No només a Espanya, si no també a la resta d’Europa

Vull pensar que l’enginy i la innovació poden dur-nos a noves formes de treballar. La tecnologia ens porta a un món sense distancies i on amb pocs recursos tothom pot crear la seva pròpia plataforma de promoció professional, o el seu negoci a la xarxa. Fins ara, després d’acabar la nostra formació hem buscat una ocupació, a partir d’ara serem nosaltres mateixos qui crearà aquesta ocupació.

Prioritzar el que realment és necessari

Si els recursos són finits, sent conscients sobre aquest fet, de la seva importància i focalitzant-hi una especial atenció. Una especial menció en l’àmbit públic on ara som més conscients que mai que els seus pressupostos no son un pou sense fons, hem de prioritzar, prendre decisions i saber on anem. Marcar-nos objectius com a col·lectius, deixa de banda despeses que quedin fora d’aquest horitzó i ser valents a l’hora de dir NO. Es generalitza el comentari que s’ha d’invertir en investigació i educació, que la sanitat no es pot tocar, però som capaços de dir que NO a despeses que fins ara hem concebut com a serveis o quelcom que teníem com a un dret adquirit? No ens queda cap més remei.

Noves formes d’organització

S.Becerra destaca la pèrdua de la importància del individu –aplicable a empreses i països- davant del grup. El sistema de competència on varies parts inverteixen recursos per obtenir un major percentatge del mercat pot ser substituït en alguns àmbits per noves formes de fer.  Exemple: Col·laboració entre varies empreses per permetre internacionalitzar pymes, aquí competeixen però en el mercat exterior poden compartir una estratègia comuna per promocionar i donar a conèixer els seus productes.  En la mateixa línia s’actuaria en el terreny de la recerca i desenvolupament, varies empreses mancomunant els esforços per compartir els resultats… Innovar també vol dir canviar la forma d’organitzar-se.

El llibre i el personatge

L’autor, l’economista – convertit en els últims anys en figura mediàticaSantiago Niño Becerra porta anys parlant-nos sobre l’actual crisi i insistint en els punts citats en el post. Tant en el llibre que ens ocupa, com en la seva obra anterior El crash del 2010, demostra el seu bagatge i coneixement en economia i en historia de la mateixa, el que li atorga una profunditat de raonament que l’allunya d’opinadors i carn de tertúlia. La seva forma de comunicar i d’escriure és heterodoxa, no és un gran narrador i escriptor però aconsegueix transmetre el seu punt de vista al lector de forma clara i fins i tot amena.

El llibre potser massa breu, amb una part final on basteix una cronologia de fets comentada des dels antecedents del capitalisme, fins als ocorreguts els últims mesos. Tot i produir un sembrat de dades que permeten al lector ampliar la seva perspectiva sobre els fets actuals amb un fons històric i un detallat registre de fets rellevant per entendre l’avui, és fa excessivament llarga i crea la sensació que l’economista ha perdut una oportunitat d’oferir un major detall en el seu d’anàlisi, o  per estendre el seu assaig. Per la resta el llibre es presenta en forma de pamflet, preguntes i respostes que versen sobre el moment actual i el futur a mig-llarg plaç. Senzill de llegir i entendre.

Bé, acaba l’agost i els post allunyant-se de la temàtica habitual dels escrits sobre GTD i productivitat. Continuaré explorant les línies sobre creixement personal o economia relacionada amb la productivitat, però a partir de la setmana vinent torna GTD i altres temes des de la mateixa vessant practica de sempre. Pots seguir a Santiago Niño Becerra a través de @sninobecerra

MÁS ALLÁ DEL CRASH

de Santiago Niño Becerra

Los libros del lince

ISBN: 978-84-15070-15-3